Juan Faustino Bruil y Olliarburu

Juan Faustino Bruil y Olliarburu (Saragossa, 25 de febrer de 1810 - 21 de febrer de 1878) va ser un banquer, polític i comerciant aragonès, ministre d'Hisenda durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.[1]

Infotaula de personaJuan Faustino Bruil y Olliarburu
Biografia
Naixement25 febrer 1810 Modifica el valor a Wikidata
Saragossa (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 març 1878 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Saragossa (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Torrero Modifica el valor a Wikidata
Senador al Senat espanyol
2 febrer 1876 – 21 febrer 1878
Circumscripció electoral: Saragossa
Senador al Senat espanyol
21 març 1871 – juliol 1872
Circumscripció electoral: Saragossa
Senador al Senat espanyol
29 novembre 1858 – octubre 1868
Circumscripció electoral: senador vitalici
Ministre d'Hisenda
6 juny 1855 – 7 febrer 1856
← Pascual Madoz IbáñezFrancisco Santa Cruz Pacheco →
Diputat al Congrés dels Diputats
14 novembre 1854 – 2 setembre 1856
Circumscripció electoral: Saragossa
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióempresari, polític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Progressista
Família
Fillscap valor Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Inicio la seva activitat empresarial en Saragossa al costat del comerç dels seus pares. Es desconeix la seva formació acadèmica, però amb la creació del Banco de San Fernando, és comissionat en el mateix. Funda en 1845 al costat d'altres industrials i comerciants, i presideix, la primera societat anònima financera en Aragó, Caja de Descuentos Zaragozana, i que es convertirà més tard en el Banc de Saragossa.[2]

Membre del Partit Progressista era molt vinculat a Baldomero Espartero en el seu esperit lliurecanvista i a qui va conèixer personalment en el seu retir de Logronyo. Després de la vicalvarada, a les eleccions de 1854 fou elegit diputat per Saragossa,[3] i va ser nomenat per Baldomero Espartero Ministre d'Hisenda en substitució de Pascual Madoz al juny de 1855.[4] Influït pel model anglès, va iniciar reformes legislatives amb vista a l'establiment de millors sistemes financers privats que impulsessin l'economia. Seva és la primera llei de societats anònimes de préstec i crèdit que permetria l'entrada de capitals estrangers per al finançament de projectes a Espanya. No va poder continuar el desenvolupament d'altres normes econòmiques a causa de la fi del Bienni Progressista.

A nivell privat va esbossar el projecte del ferrocarril a Canfranc per donar sortida a Aragó cap a França, així com un esborrany per fer navegable l'Ebre des de Tudela i poder comerciar amb Catalunya.[2]

Un parc de Saragossa està dedicat a la seva persona.[5]

Referències modifica

  1. «Ministros y miembros de organismos de gobierno. Regencias, Juntas de Gobierno, etc (1808-2000)». Centro de Ciencias Humanas y Sociales (CCHS) del CSIC. Arxivat de l'original el 2018-10-05. [Consulta: 17 gener 2016].
  2. 2,0 2,1 «Juan Faustino Bruil y Olliarburu». Gran Enciclopedia Aragonesa. Saragossa: DiCom Medios SL, sota llicència Creative Commons.
  3. Fitxa del Congrés dels Diputats
  4. Juan Bruil a xtec.es
  5. Historia del Parque Bruil de Zaragoza

Enllaços externs modifica


Càrrecs públics
Precedit per:
Pascual Madoz Ibáñez
Ministre d'Hisenda
 

(juny-febrer) 1856
Succeït per:
Francisco Santa Cruz Pacheco