Juan Marichal

historiador espanyol

Juan Marichal (Santa Cruz de Tenerife, 2 de febrer de 1922Cuernavaca, Mèxic, 8 d'agost de 2010)[1] va ser un assagista, crític literari i historiador de les idees espanyol.[2]

Infotaula de personaJuan Marichal
Biografia
Naixement2 febrer 1922
Santa Cruz de Tenerife (Canàries)
Mort8 agost 2010 (88 anys)
Cuernavaca (Mèxic)
FormacióUniversitat de Princeton
Universitat Nacional Autònoma de Mèxic
Activitat
Director de tesiAmérico Castro
OcupacióHistoriador, escriptor i crític literari
OcupadorUniversitat Harvard
Premis
Modifica les dades a Wikidata

VidaModifica

Marichal va néixer en el si d'una família lligada al partit republicà canari. En 1935, es va traslladar a Madrid. En 1937, va passar a València i a Barcelona. Es va exiliar en 1938, prosseguint els seus estudis a liceus de París i en Casablanca. En 1941 va emigrar a Mèxic, amb la seva família. Es va formar en la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic: va ser alumne de José Gaos, Joaquim Xirau i Palau i Edmundo O'Gorman. Després, becat a la Universitat de Princeton des de 1946 i alumne d'Américo Castro, va preparar una tesi sobre Benito Jerónimo Feijoo. Va anar orientant-se cap a la història intel·lectual espanyola, des del segle XV fins a l'actualitat, en la qual ha donat els seus millors fruits.

La seva carrera professional es va desenvolupar als Estats Units: va ser professor d'estudis hispànics a la Universitat Harvard, des de 1948 fins a 1988, any en què es va jubilar. A aquest treball se sumen les seves conferències a Amèrica Llatina i a Espanya. Ha col·laborat en les revistes més importants, de Mèxic, Nova York, Puerto Rico, l'Havana, Buenos Aires o París, així com en publicacions espanyoles des dels anys seixanta. Marichal va tornar puntualment a Espanya en 1968 quan va visitar a Tenerife a un dels seus grans i amics i corresponsals intel·lectuals en aquest país, Domingo Pérez Minik.[2] Després va residir a Espanya durant un temps des de 1989 fins a la dècada de 1990, i va ser membre de la Junta Directiva dels Amics de la Residencia de Estudiantes, director del Butlletí de la Institució Lliure d'Ensenyament i associat a l'Institut Universitari Ortega y Gasset. En el 2003 va tornar a Mèxic, al municipi de Cuernavaca, on va viure amb el seu fill, Carlos Marichal. Allí va residir fins a la seva mort, en el 2010. Durant aquests anys en els quals va residir a Mèxic es va informar de tot el que succeïa a Espanya.[2]

Va fer l'edició de les Poesías completas de Pedro Salinas (Madrid, Aguilar, 1955). I sobretot Marichal, com a estudiós de la trajectòria de Manuel Azaña, va dedicar deu anys a posar a punt l'edició de les seves Obras completas (Mèxic, Oasis, 1966-1968). Marichal, historiador del pensament espanyol i agut escriptor, es va donar a conèixer obertament a Espanya per altres escrits sobre l'assaig espanyol, i va escriure sobre Pedro Salinas, Unamuno, José Ortega y Gasset, Azaña i Juan Negrín. La seva recopilació d'escrits, elaborats en els últims anys, El secreto de España. Ensayos de historia intelectual y política (1995), va merèixer el Premio Nacional de Historia de España, a la fi de 1996.

LlibresModifica

  • La voluntad de estilo. Teoría e historia del ensayismo hispánico, Barcelona, Seix-Barral, 1957, ampliado en 1984.
  • El nuevo pensamiento político español, México, Finisterre, 1966.
  • La vocación de Manuel Azaña, Madrid, Edicusa, 1968 (Alianza, 1982).
  • Tres voces de Pedro Salinas, Madrid, Josefina Betancor, 1976.
  • Cuatro fases de la historia intelectual latinoamericana: 1810-1970, Madrid, Cátedra-Juan March, 1978.
  • Teoría e historia del ensayismo hispánico, Madrid, Alianza, 1984 (ampliación de su libro de 1957).
  • El intelectual y la política en España (1898-1936), Madrid, Residencia de Estudiantes - CSIC, 1990.
  • El secreto de España. Ensayos de historia intelectual y política, Madrid, Taurus, 1996 (or. 1995).
  • El designio de Unamuno, Madrid, Taurus, 2002.

Libros colectivos

  • VV. AA. Homenaje a Rodríguez Moñino, Madrid, Castalia, 1966 («El aprendizaje 'ortodoxo' de Manuel Azaña»).
  • P. Laín (ed.), Estudios sobre la obra de Américo Castro, Madrid, Taurus, 1971 («Américo Castro y la crítica literaria del siglo XX»).
  • A. Soria (ed.), Lecciones sobre Federico García Lorca, Granada, C.N. Cincuentenario, 1986 («La universalización de España, 1898-1936»).
  • VV.AA. Las cosas en su sitio (Sobre la literatura española del siglo XX), México, Finisterre, 1971, polémica sobre el valor de nuestras letras, con Octavio Paz.

Premis i reconeixementsModifica

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

  • B. Ciplijauskaité, C. Maurer (eds.), La voluntad del humanismo: homenaje a Juan Marichal, Barcelona, Anthropos, 1990.
  • Entrevista en M. Jalón, F. Colina, Los tiempos del presente, Valladolid, Cuatro, 2000.

Enllaços externsModifica


Premis i fites
Precedit per:
Gonzalo Anes Álvarez de Castrillón
El siglo de las luces
Premio Nacional de Historia de España
1996
Succeït per:
Antonio Jiménez-Landi
La Institución Libre de Enseñanza y su ambiente