Juana la Loca

pel·lícula de 2001 dirigida per Vicente Aranda

Juana la Loca és una pel·lícula de cinema espanyola dirigida per Vicente Aranda, basada en la història d'amor i gelosia de Joana I de Castella, sobreanomenada "La boja" i Felip el Bell. Remake de la pel·lícula Locura de amor dirigida per Juan de Orduña en 1948.

Infotaula de pel·lículaJuana la Loca
Fitxa
DireccióVicente Aranda Ezquerra Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Director artísticJosep Rosell i Palau Modifica el valor a Wikidata
ProduccióEnrique Cerezo Modifica el valor a Wikidata
GuióVicente Aranda Ezquerra i Antonio Larreta Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJosé Nieto Modifica el valor a Wikidata
FotografiaPaco Femenía Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeTeresa Font Guiteras Modifica el valor a Wikidata
VestuariJavier Artinano Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya, Itàlia i Portugal Modifica el valor a Wikidata
Estrena2001 Modifica el valor a Wikidata
Durada115 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
RodatgeMadrid Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost4.800.000 € Modifica el valor a Wikidata
Recaptació9.306.362 $ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema biogràfic, drama, cinema històric i cinema romàntic Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióEspanya Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0270480 FilmAffinity: 512537 Rottentomatoes: m/mad_love_2001 Letterboxd: mad-love-2001 Allmovie: v256984 TCM: 437064 Metacritic: movie/mad-love TV.com: movies/mad-love-juana-la-loca TMDB.org: 26165 Modifica el valor a Wikidata

Sinopsi

modifica

Laredo, 22 d'agost de 1496. Una flota parteix amb destinació a Flandes. El seu objectiu és conduir a la infanta Joana de Castella a la cort de Brussel·les, on contraurà matrimoni amb el qual més tard serà conegut a Espanya com Felip el Bell. La trobada és fulgurant. A penes mirar-se, neix entre ells un desig i una atracció incontrolables que fan que s'oblidin de les seves obligacions polítiques i s'abandonin a ells. No obstant això, la destinació té altres plans per a ells: les morts dels seus germans majors i de la seva mare, Isabel la Catòlica, converteixen a la infanta Joana en reina de Castella i hereva de la Corona d'Aragó. Aquests esdeveniments desembocaran en dues batalles: una política, entre la noblesa flamenca i la castellana, l'altra, molt més dolorosa, serà la que lliure Joana la Boja al llit conjugal.[1]

Estructura de la pel·lícula

modifica

La pel·lícula es presenta en forma d'un racconto que parteix amb la reina ja anciana, poc abans de la seva mort. A partir d'aquí ens trasllada fins a la joventut de Juana, abans de casar-se amb Felipe, per a abordar després el seu matrimoni i la infelicitat que li produeix, al no sentir-se desitjada pel seu marit que prefereix a altres dones.

La desesperació de Juana es reflecteix en moltes de les escenes de la pel·lícula, en alguns moments amb imatges poderoses, com la que es produeix amb la protagonista cridant de desesperació sota una pluja intensa.

Banda sonora

modifica

La música de la pel·lícula està composta per José Nieto músic imprescindible[2] al cinema de Vicente Aranda des que treballaren plegats a El Lute: camina o revienta. Inicialment va pensar a prendre com a referència per al seu treball la música composta per Juan Quintero per a Locura de amor, però a mesura que avançava el projecte es va adonar que l'enfocament de la pel·lícula requeria un tipus de registre musical diferent.

A causa d'això va decidir utilitzar sons greus, eliminant de l'orquestra instruments com els violins, perquè la banda sonora proporcionés a l'espectador una sensació més fosca.[3]

Repartiment

modifica

Rodatge

modifica

La pel·lícula va ser rodada en molts llocs històrics d'Espanya, Portugal i Itàlia, entre ells:

XVI Premis Goya[4]
Categoria Persona Resultat
Millor pel·lícula Candidata
Millor director Vicente Aranda Candidat
Millor actriu protagonista Pilar López de Ayala Guanyadora
Millor actriu de repartiment Rosana Pastor Candidata
Millor música original José Nieto Candidat
Millor fotografia Paco Femenía Candidat
Millor muntatge Teresa Font Candidata
Millor direcció artística Josep Rosell Candidat
Millor direcció de producció Carlos Bernases Candidat
Millor vestuari Javier Artiñano Guanyador
Millor maquillatge i perruqueria Mercedes Guillot
Miguel Sesé
Guanyadors
Millor so David Calleja
Daniel Fontrodona
James Muñoz
Candidats
Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[5]
Categoria Persona Resultat
Millor actriu Pilar López de Ayala Ganadora
Fotogramas de Plata 2001[6]
Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià 2001[7]

Referències

modifica

Bibliografia

modifica
  • Majarín, Sara. Una vida de cine: Pasión, Utopía, Historia: Lecciones de Vicente Aranda. Editorial Zumaque S.L., 2013. ISBN 9788494011016