Juana la Loca
Juana la Loca és una pel·lícula de cinema espanyola dirigida per Vicente Aranda, basada en la història d'amor i gelosia de Joana I de Castella, sobreanomenada "La boja" i Felip el Bell. Remake de la pel·lícula Locura de amor dirigida per Juan de Orduña en 1948.
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Vicente Aranda Ezquerra |
Protagonistes | |
Director artístic | Josep Rosell i Palau |
Producció | Enrique Cerezo |
Guió | Vicente Aranda Ezquerra i Antonio Larreta |
Música | José Nieto |
Fotografia | Paco Femenía |
Muntatge | Teresa Font Guiteras |
Vestuari | Javier Artinano |
Distribuïdor | Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Espanya, Itàlia i Portugal |
Estrena | 2001 |
Durada | 115 min |
Idioma original | castellà |
Rodatge | Madrid |
Color | en color |
Pressupost | 4.800.000 € |
Recaptació | 9.306.362 $ |
Descripció | |
Gènere | cinema biogràfic, drama, cinema històric i cinema romàntic |
Lloc de la narració | Espanya |
Premis i nominacions | |
Nominacions | |
Premis | |
Sinopsi
modificaLaredo, 22 d'agost de 1496. Una flota parteix amb destinació a Flandes. El seu objectiu és conduir a la infanta Joana de Castella a la cort de Brussel·les, on contraurà matrimoni amb el qual més tard serà conegut a Espanya com Felip el Bell. La trobada és fulgurant. A penes mirar-se, neix entre ells un desig i una atracció incontrolables que fan que s'oblidin de les seves obligacions polítiques i s'abandonin a ells. No obstant això, la destinació té altres plans per a ells: les morts dels seus germans majors i de la seva mare, Isabel la Catòlica, converteixen a la infanta Joana en reina de Castella i hereva de la Corona d'Aragó. Aquests esdeveniments desembocaran en dues batalles: una política, entre la noblesa flamenca i la castellana, l'altra, molt més dolorosa, serà la que lliure Joana la Boja al llit conjugal.[1]
Estructura de la pel·lícula
modificaLa pel·lícula es presenta en forma d'un racconto que parteix amb la reina ja anciana, poc abans de la seva mort. A partir d'aquí ens trasllada fins a la joventut de Juana, abans de casar-se amb Felipe, per a abordar després el seu matrimoni i la infelicitat que li produeix, al no sentir-se desitjada pel seu marit que prefereix a altres dones.
La desesperació de Juana es reflecteix en moltes de les escenes de la pel·lícula, en alguns moments amb imatges poderoses, com la que es produeix amb la protagonista cridant de desesperació sota una pluja intensa.
Banda sonora
modificaLa música de la pel·lícula està composta per José Nieto músic imprescindible[2] al cinema de Vicente Aranda des que treballaren plegats a El Lute: camina o revienta. Inicialment va pensar a prendre com a referència per al seu treball la música composta per Juan Quintero per a Locura de amor, però a mesura que avançava el projecte es va adonar que l'enfocament de la pel·lícula requeria un tipus de registre musical diferent.
A causa d'això va decidir utilitzar sons greus, eliminant de l'orquestra instruments com els violins, perquè la banda sonora proporcionés a l'espectador una sensació més fosca.[3]
Repartiment
modifica- Pilar López de Ayala - Juana de Castilla
- Daniele Liotti - Felip d'Habsburg (doblatge de Guillermo Romero)
- Manuela Arcuri (Aixa/Beatriz)
- Eloy Azorín (Álvaro de Estúñiga)
- Giuliano Gemma (Senyor de Veyre)
- Roberto Álvarez (Alfonso Enríquez, almirall de Castella)
- Rosana Pastor (Elvira)
- Guillermo Toledo (Capità Corrales)
- Susi Sánchez (Isabel la Catòlica)
- Chema de Miguel (Juan Manuel, senyor de Belmonte)
- Andrés Lima (Diego López Pacheco, marquès de Villena)
- Cipriano Lodosa (Marliano)
- Carolina Bona (Inés)
- Héctor Colomé (Ferran el Catòlic)
- Jorge Monje (Hernán)
- Sol Abad (Mucama)
- Fernández Abilio (veu de narració)
- Eva Zapico (Lady Zapico)
Rodatge
modificaLa pel·lícula va ser rodada en molts llocs històrics d'Espanya, Portugal i Itàlia, entre ells:
Premis
modificaCategoria | Persona | Resultat |
---|---|---|
Millor pel·lícula | Candidata | |
Millor director | Vicente Aranda | Candidat |
Millor actriu protagonista | Pilar López de Ayala | Guanyadora |
Millor actriu de repartiment | Rosana Pastor | Candidata |
Millor música original | José Nieto | Candidat |
Millor fotografia | Paco Femenía | Candidat |
Millor muntatge | Teresa Font | Candidata |
Millor direcció artística | Josep Rosell | Candidat |
Millor direcció de producció | Carlos Bernases | Candidat |
Millor vestuari | Javier Artiñano | Guanyador |
Millor maquillatge i perruqueria | Mercedes Guillot Miguel Sesé |
Guanyadors |
Millor so | David Calleja Daniel Fontrodona James Muñoz |
Candidats |
- Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[5]
Categoria | Persona | Resultat |
---|---|---|
Millor actriu | Pilar López de Ayala | Ganadora |
Referències
modifica- ↑ Juana la Loca a Fotogramas
- ↑ Encuentro con Vicente Aranda en El mundo.
- ↑ Comentario del compositor para la edición discográfica de la banda sonora. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-09-23. [Consulta: 19 gener 2020].
- ↑ Juana la Loca al web dels Goya
- ↑ «Medallas del CEC a la producción española de 2001». Círculo de Escritores Cinematográficos. Arxivat de l'original el 2015-12-22. [Consulta: 10 gener 2016].
- ↑ Pilar López de Ayala y Sergi López consiguen los Fotogramas de Plata, El País, 26 de febrer de 2002
- ↑ Juana La Loca al web del Festival de Sant Sebastià
- ↑ La Concha de Plata de San Sebastián consagra a la joven Pilar López Ayala, ABC, 30 de setembre de 2001
Bibliografia
modifica- Majarín, Sara. Una vida de cine: Pasión, Utopía, Historia: Lecciones de Vicente Aranda. Editorial Zumaque S.L., 2013. ISBN 9788494011016