Viquipèdia

Giuliano Gemma

actor italià

Giuliano Gemma (Roma, 2 de setembre de 1938 – Civitavecchia, 1 d'octubre del 2013),[1] també acreditat sota el pseudònim Montgomery Wood,[2] va ser un actor, escultor, doble de risc (stuntman) i esportista italià. És conegut internacionalment per haver protagonitzat moltes pel·lícules del gènere spaghetti western (disset en total) i ser el rostre italià més reconegut associat a aquest subgènere (o estil de Western), destacant les pel·lícule on encarna a Ringo (Una pistola per Ringo i Il ritorno di Ringo).

Infotaula de personaGiuliano Gemma

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 setembre 1938 Modifica el valor a Wikidata
Roma (Regne d'Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r octubre 2013 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Civitavecchia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMort accidental Modifica el valor a Wikidata (Accident de trànsit Modifica el valor a Wikidata)
Sepulturacementiri Flaminio Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Color de cabellsRos Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescultor, actor de televisió, especialista de cinema, actor de cinema, actor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1958 Modifica el valor a Wikidata –  2013 Modifica el valor a Wikidata
GènereWestern Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsVera Gemma Modifica el valor a Wikidata
Lloc webgiulianogemma.it Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0312575 Allocine: 2168 Rottentomatoes: celebrity/montgomery_wood Allmovie: p26370 TCM: 69864 TMDB.org: 15139
Discogs: 1446185 Find a Grave: 117947630 Modifica el valor a Wikidata

Precisament el sobrenom del seu personatge Ringo a la primera pel·lícula va transcendir la pantalla transformant-se en un sobrenom personal per a l'actor: Faccia d'angelo.[3]

Carrera modifica

Va compartir protagonisme amb alguns dels actors més representatius del gènere, com Lee Van Cleef, Eli Wallach, Tomás Milián o Fernando Sancho. També va tenir l'oportunitat de protagonitzar pel·lícules dins de la comèdia, l'acció, l'aventura i el drama treballant en pantalla al costat d'estrelles internacionals com Rita Hayworth, Burt Lancaster, John Huston, Kirk Douglas, Klaus Kinski, Ursula Andress, Henry Fonda, Max von Sydow, Jack Palance, Catherine Deneuve. Si bé en el western va treballar amb directors especialistes com Duccio Tessari, Giorgio Ferroni, Michele Lupo, Tonino Valerii i Sergio Corbucci, mai va tenir l'ocasió de poder treballar a les ordres de Sergio Leone amb qui mantenia una bona relació personal però amb qui mai va coincidir en agenda professional, segons va relatar el mateix Giuliano Gemma en entrevista del 2002 per a l'edició estatunidenca en DVD del clàssic western Els dies de la ira realitzat per Wild East l'any 2003.

Va entrar al cinema com a acròbata per realitzar escenes de risc. Per això no resulta estrany veure'l posteriorment en pel·lícules on ja era l'estrella principal baixant-se de cavalls a tota velocitat o deixant-se caure des de dalt d'un arbre amb una tombarella mentre sosté un revòlver a la mà. Després, el seu carisma i la seva bona aparença li van permetre començar a interpretar petits papers al cinema incloent a un oficial romà (com a extra privilegiat) en dues escenes del clàssic Ben-Hur.[4]

En aquella època Duccio Tessari va voler que interpretés el protagonista del molt ros Krios a Arrivano i titani, una pel·lícula de gran èxit comercial també a l'estranger que tracta el gènere mitològic amb ironia. Va ser un general de Garibaldi a Il gattopardo de Luchino Visconti, a la qual van seguir nombroses pel·lícules de gran èxit com Angélica i Angelica alla corte del re. Després van venir els spaghetti western que el van consagrar com a estrella, aconseguint grans rebuts de taquilla (amb pel·lícules de gènere dirigides per Duccio Tessari, Tonino Valerii, Sergio Corbucci) Una pistola per Ringo, Il ritorno di Ringo, Adiós gringo, Un dollaro bucato, Els llargs dies de la venjança, Per uns quants dòlars més i Els dies de la ira. En algunes pel·lícules, els productors li van donar el pseudònim de Montgomery Wood.[5] L'any 1969, sempre amb Duccio Tessari com a director, va trobar el seu company soldat Nino Benvenuti, ara un boxejador consolidat, al plató de la pel·lícula Vivi o preferibilmente morti. Va formar equip amb Bud Spencer a Anche gli angeli mangiano fagioli; sposteriorment va tornar al gènere aparellat amb Ricky Bruch a Anche gli angeli tirano di destro. Va interpretar Robin Hood a L'arquer de Sherwood i un primitiu a Quando le donne avevano la coda. El 1970 va fer de protagonista a Corbari, de Valentino Orsini, dedicada a l'heroi i partisà de Faenza Silvio Corbari. El 1974 va participar a la pel·lícula Delitto d'amore, amb Stefania Sandrelli.

Canviant de gènere, Gemma va aparèixer en pel·lícules més compromeses com El desert dels tàrtars de Valerio Zurlini, un de les seves millors actuacions, així Il prefetto di ferro i Corleone de Pasquale Squitieri, juntament amb la part igualment significativa de Un uomo in ginocchio (1979) de Damiano Damiani, una pel·lícula que el proposarà de nou per a papers dramàtics. A la dècada de 1980 va participar a Tenebre de Dario Argento, Claretta de Pasquale Squitieri i Speriamo che sia femmina de Mario Monicelli i va donar la cara al famós personatge de còmics Tex Willer a Tex e il signore degli abissi, pel·lícula concebuda originalment per a televisió. Gràcies a l'enorme èxit que les seves pel·lícules van tenir al Japó, a principis dels anys 80 el fabricant d'automòbils Suzuki va produir dos tipus de scooter sota el seu nom. Des de finals dels 80 va treballar principalment en produccions de televisió.

Mort modifica

L'1 d'octubre de 2013, a Cerveteri, es va veure implicat en un accident de trànsit. Transportat a l'hospital de Civitavecchia, hi va morir poc després d'arribar a causa d'una aturada cardíaca.[6]

El municipi de Roma va organitzar la capella funerària al Campidoglio, després el funeral es va celebrar a l'església de Santa Maria dei Miracoli a la piazza del Popolo: en record de la seva experiència juvenil, el fèretre va ser transportat per un equip de bombers. Giuliano Gemma va ser enterrat llavors a la tomba familiar del Cementiri de la Prima Porta, a Roma.

Vida privada modifica

De la seva primera esposa Natalia Roberti (que va morir prematurament el 1995) va tenir dues filles: Giuliana i Vera.[7] L'any 1997 es va casar per segona vegada amb la periodista Daniela "Baba" Richerme i va anar a viu a Cerveteri. En els darrers anys va descobrir una nova passió: amb les seves escultures en bronze va participar en diverses exposicions. Com que els seus pares vivien a Ceprano, a la Vall Llatina, hi tornava sovint..[8][9]

Filmografia modifica

Cinema modifica

Televisió modifica

Reconeixements modifica

  • Nastro d'argento
    • 2008 – Nastro d'argento per a tota la vida durant cinquanta anys d'estil i èxit autènticament populars

Referències modifica

  1. ↑ «Schianto in auto per Giuliano Gemma Muore il re del western all’italiana» (en italiano), 01-10-2013. [Consulta: 1r octubre 2013].
  2. ↑ De España, 2002
  3. ↑ Sandra Brennan. «Giuliano Gemma». The New York Times, 2008. Arxivat de l'original el 2008-04-03.
  4. ↑ Giuliano Gemma: un italiano nel mondo, documentario di Giuliana e Vera Gemma, 2013
  5. ↑ Alberto Crespi. «Giuliano Gemma / C'era una volta il mio Western» p. 19. L'Unità, 04-08-2004.
  6. ↑ «Addio Giuliano Gemma, l'attore morto in un incidente stradale vicino a Roma», 1º ottobre 2013.
  7. ↑ Dal sito del corriere.it
  8. ↑ Giancarlo Flavi. «Il grande attore Giuliano Gemma visita Paliano ed il Serrone e si ferma pranzo alla Pace (guarda le foto)». EccoLaNotiziaQuotidiana.it, 4 maggio 2013. Arxivat de l'original el 3 de juny 2013. [Consulta: 21 desembre 2023].
  9. ↑ Ceprano dice addio a Giuliano Gemma[Enllaç no actiu]-URL consultato in data 06-10-2013.

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Giuliano_Gemma&oldid=33407986»