Magdalena Duch
El judici a Magdalena Duch fou un litigi de bruixeria jutjat l'any 1611 pel tribunal de Barcelona de la Inquisició espanyola contra Magdalena Duch.[1] El desenllaç del judici va ser l'absolució, després que Duch se'n penedís i, molt probablement, després d’haver patit tortures i amenaces.[2] Al segle xvi, en una societat impregnada per la misogínia, dones com Magdalena Duch, van ser víctimes de la Caça de bruixes i van ser acusades injustament de provocar mort i destrucció.[3]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Maçanet de Cabrenys  |
| Floruit | segle XVI–segle XVII |
| Participà en | |
| 1611 | Judici a Magdalena Duch |
| Cronologia | |
| judici per bruixeria | |
| tortura
| |
El judici a Magdalena Duch s'inclou en el període històric de la cacera de bruixes comprés entre els anys 1551 i 1614. En aquest període estan documentats amb detall més d'un centenar de judicis per bruixeria a Catalunya.[4]
A mitjans del segle xvi va tenir lloc la primera gran onada repressiva a les terres centrals i meridionals del Principat, en un context d'epidèmies i carestia. Moltes de les encausades van ser aleshores condemnades a penes de mort. Només van ser absoltes, o condemnades a penes lleus, aquelles dones, com Magdalena Duch, que van poder presentar el seu cas davant el Sant Ofici de la Inquisició, amb seu a Barcelona.[5] Magdalena Duch és una de les quatre úniques dones de l'Alt Empordà, incloses en el primer atles de la cacera de bruixes a Catalunya, promogut per la revista Sàpiens i elaborat per un grup d’experts. De les quatre dones, acusades formalment i sentenciades per bruixes, només Duch va ser absolta.[6] L’historiador Albert Riera i Pairó ha explicat que darrera d’aquestes suposades bruixes empurdaneses hi havia dones solitàries, que vivien de manera diferent a la resta de la població, marginades, en un ambient social amarat de superstició i d’exaltació religiosa.[6]
Referències modifica
- ↑ «Magdalena Duch - Atles de la cacera de bruixes». Sàpiens. [Consulta: 27 abril 2021].
- ↑ Bernils, Josep M. «Quatre bruixes empordaneses | Hora Nova», 09-03-2021. [Consulta: 27 abril 2021].
- ↑ «No eren bruixes». Sàpiens, n.d. [Consulta: 27 abril 2021].
- ↑ «Període: 1551-1614 - Atles de la cacera de bruixes». Sàpiens, n.d. [Consulta: 28 abril 2021].
- ↑ «Atles de la cacera de bruixes». Sàpiens, n.d. [Consulta: 28 abril 2021].
- ↑ 6,0 6,1 Bernils, Josep M. «Quatre bruixes empordaneses | Hora Nova». [Consulta: 22 maig 2021].
Bibliografia modifica
- Castell Granados, Pau. Orígens i evolució de la cacera de bruixes a Catalunya (segles XV-XVI) (Tesi: Doctorat). Universitat de Barcelona, 2013-12-09.
- Castell Granados, Pau «Pau Castell, “Con toda templança y moderación. El Santo Oficio ante la caza de brujas en Cataluña (siglos XVI y XVII)”, Mª Jesús Zamora (ed.), Mulieres inquisitionis. La mujer frente a la Inquisición en España. Vigo: Academia del Hispanismo, 2017, p.51-104.» (en anglès). Academia editorial del hispanismo.
Enllaços externs modifica
- «Per bruixa i metzinera». Museu d'història de Catalunya. [Consulta: 27 abril 2021].