Jules Gilliéron (La Neuveville (cantó de Berna, Suïssa), el 21 de desembre de 1854 - Cergnaux, 26 d'abril de 1926) va ser un dels lingüistes suïssos més prestigiosos de finals del segle xix i principis de xx, originàri de la Suïssa romanda. A banda de la seva contribució important a la dialectologia francoprovençal, la seva obra més destacable és l'Atlas Linguistique de la France, fet amb la col·laboració d'Edmond Edmont entre 1902 i 1912, que marcarà el punt de partida de la confecció dels atles lingüístics posteriors.

Plantilla:Infotaula personaJules Gilliéron
Biografia
Naixement(fr) Jules Louis Gilliéron Modifica el valor a Wikidata
21 desembre 1854 Modifica el valor a Wikidata
La Neuveville (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 abril 1926 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Ligerz (Suïssa) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLingüística, dialectologia i filologia romànica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciólingüista, catedràtic, dialectòleg, romanista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorÉcole pratique des hautes études Modifica el valor a Wikidata
Interessat enGeografia lingüística Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJulius Cornu, Gaston Paris, Arsène Darmesteter, Louis Havet i Paul Meyer Modifica el valor a Wikidata
AlumnesCharles Bruneau Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis

Descrit per la fontNordisk familjebok
Gran Enciclopèdia Soviètica (1969–1978), (sec:Жильерон Жюль)
Enciclopèdia soviètica georgiana, (vol:8, p.250) Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Jules Gilliéron era el fill de Jean Victor, professor de francès a Basilea i de Marie Jeanne Ritter. Estudià a l'acadèmia de Neuchâtel (on va obtenir la seua "licence" en 1875). Després prosseguí els seus estudis a la Universitat de Basilea i assistí a les classes de Jacob Burckhardt, Friedrich Nietzsche i sobretot Jules Cornu, qui l'aconsellà d'anar a París per a ser alumne de Gaston Paris i Paul Meyer, els filòlegs francesos més prestigiosos d'aquella època. Entre 1876 i 1880 estudià a l'Ecole pratique des hautes études (EPHE) i a l'École des Chartes de París. A conseqüència de l'ensenyament de Gaston Paris, presentà la seva tesi sobre un parlar francoprovençal, Le Patois de la commune de Vionnaz (Bas-Valais), que publicà el mateix any.

A partir de 1883, i fins a la seua mort, aquest lingüista va ensenyar dialectologia a l'EPHE. Jules Gilliéron va reemplaçar Darmesteter a aquesta escola, fent classes de dialectologia. A partir d'aleshores, la dialectologia va gestant-se com a ciència seriosa. Va dedicar tota la seua vida a la recerca en dialectologia gal·loromànica, recerca que va desembocar en diversos estudis respecte a la distribució geogràfica de les varietats dialectals. El 1887, va cofundar amb l'abbé Rousselot la Revue des patois gallo-romans, que es va publicar fins a 1893.

El punt àlgid de la seua producció va ser la publicació l'Atlas linguistique de la France (ALF). Aquesta obra monumental es va realitzar entre 1897 i 1907 i es publicà després entre 1902 a 1910 gràcies a la feina realitzada en cada localitat pel seu col·laborador Edmond Edmont. Entre els seus deixebles consten alguns lingüistes més importants del segle xx com per exemple Sever Pop, Paul Aebischer, Albert Dauzat o, pel que fa a l'àmbit dels Països Catalans, Antoni Griera, que s'inspirà de l'ALF per a realitzar l'Atlas Lingüístic de Catalunya.

  • Le patois de la commune de Vionnaz (1880)
  • Petit atlas du Valais roman (1882)
  • Généalogie des mots qui désignent l'abeille (1918)
  • Pathologie et thérapeutique verbales (1921)

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica