Julián González Parrado
Julián González Parrado (Madrid, 28 de gener de 1841 - 23 de juny de 1915) fou un militar espanyol, Cap d'Estat Major de l'Exèrcit de Terra i senador durant la restauració borbònica.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 gener 1841  Madrid |
| Mort | 23 juny 1915 (74 anys) |
 Senador del Regne | |
| 31 juliol 1910 – 23 juny 1915 Circumscripció electoral: província d'Alacant | |
 Cap de l'Estat Major de l'Exèrcit de Terra | |
| 13 gener 1910 – 30 desembre 1912 ← Diego de los Ríos y Nicolau – Valerià Weyler i Nicolau → | |
 Capità General de la VIII Regió Militar | |
| 31 gener 1907 – 7 març 1908 ← Juan Salcedo y Mantilla – Ángel Aznar y Butigieg → | |
| Governador Militar de Bilbao | |
| 18 desembre 1901 – 16 gener 1903 | |
| Activitat | |
| Ocupació | militar, polític |
| Carrera militar | |
| Rang militar | tinent general |
Premis | |
Biografia modifica
Va ingressar com a cadet a l'exèrcit el 9 de setembre de 1857. Poc després fou destinat a lluitar a la guerra d'Àfrica i participà en la batalla de Los Castillejos i en la batalla de Wad-Ras, de manera que en 1860 ascendí a tinent per mèrits de guerra. En 1863 fou destinat a Cuba, on va lluitar contra els insurrectes i fou ascendit a capità. En 1867 fou nomenat governador de Santiago de las Vegas i en 1869 fou ascendit a comandant i després a tinent coronel. En 1874 va tornar a la Península i va participar en la tercera guerra carlina lluitant a Sagunt i Nules, després a Cantavieja, Alella i Odena. De 1876 a 1877 va tornar a Cuba i en 1882 fou destinat a les Filipines, on fou ascendit a coronel i nomenat governador de Sulu. En 1888 tornà a la Península i fou nomenat director general d'Infanteria. En 1889 ascendí a brigadier i en 1892 és nomenat governador de Mindanao, on va combatre els insurrectes. El 1896 torna a la península[1] i en 1897 torna a ser destinat a Cuba com a segon cap de la Capitania general de l'illa i inspector d'infanteria. Durant la guerra hispano-estatunidenca s'encarregà de vigilar les línies de comunicació i posteriorment fou president de la comissió d'evacuació de l'illa.[2]
De 1901 a 1903 fou governador militar de Biscaia i vocal de la Junta Consultiva de Guerra. El 4 d'octubre de 1905 va ascendir a tinent general, i fou nomenat capità general de la VIII Regió Militar en 1907 i de la VII Regió Militar en 1908, càrrec que va ocupar fins 1910 quan fou nomenat Cap d'Estat Major Central de l'Exèrcit de Terra. Ocupà aquest càrrec fins que va passar a la reserva el 30 de desembre de 1912.[3] Alhora, en 1910 fou nomenat senador per la província d'Alacant i en 1911 senador vitalici.[4] Va morir el 23 de juny de 1915.
Obres modifica
- Memoria Acerca de Mindanao (Manila: Ramirez, 1893)
- Divagaciones militares : colección de artículos (Manila : M. Perez, 1886
- En paz y en guerra; colección de artículos de Julián González Parrado. (Habana, Imp. de la S. de infantería, 1898)
Referències modifica
- ↑ Decret d'acceptació de la dimissió per motius de salut
- ↑ Julián Parrado González Real Academia de la Historia
- ↑ Real decreto disponiendo cese en el cargo de Jefe del Estado Mayor Central del Ejército y pase á la Sección de reserva del Estado Mayor General, el Teniente General don Julián González Parrado
- ↑ Fitxa del Senat
Enllaços externs modifica
- Julián González Parrado a The Online Books