Julia Goetz Maurez
Julia Goetz Maurez (Alsàcia, segle xix - Alacant, 18 de desembre de 1930) fou una pedagoga innovadora que desenvolupà la seva tasca a Alacant.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XIX  Alsàcia (França) |
| Mort | 18 desembre 1930 Alacant |
| Activitat | |
| Ocupació | pedagoga |
Biografia modifica
D'origen alsacià, Julia va conéixer el seu marit, Francisco Albricias Bacás, a Monistrol de Montserrat, el 1877. Era mestre, pertanyia a l'església evangèlica i estava relacionat amb els fundadors de l'Institut Internacional per a Senyoretes de Madrid. Julia dominava diverses llengües: francés, alemany, castellà i català.[1]
Arribaren a Alacant poc abans de 1897, des de Madrid, amb la pena de dos fills morts i Julia amb la salud tocada. De seguida el marit va fundar la primera escola privada evangèlica d'Alacant, primer en un pis i després en un edifici que va aixecar exclusivament. Era l'Escola Model, on Julia va treballar. Des del seu naixement aquest centre era una escola graduada i fou atacada pels catòlics alacantins des de la premsa, des del púlpit i amb la creació d'altres centres privats de caràcter catòlic.[1]
L'edifici comptava amb aules tancades i aules a l'aire lliure, saló d'actes, biblioteca i un museu. La línia pedagògica estava al nivell de les darreres novetats europees. Es donava molta importància a l'ensenyança cívica i moral, a les ciències naturals, a l'educació física, a la higiene, a les eixides per al ciutat i a les excursions. Els alumnes destacaven en matèries com música i francés i a partir de 1909 també s'hi impartiren classes de segona ensenyança. S'hi donaren, així mateix, classes dominicals. Entre el professorat podem destacar a Gastón Castelló, en dibuix i pintura; al mestre José Torregrosa, en música; i a les professores Sara Araujo, Carmen Torres, María Pérez i Dolores López Samper. Tot i que l'escola era mixta, l'assistència de xiquetes no fou important fins a la darrera etapa, sobretot durant la II República.[1]
Julia tingué alguns fills més. Un d'ells, Franklin, fou president de la Diputació Provincial d'Alacant en la II República.[1]
Va morir el 18 de desembre de 1930 a Alacant, on està soterrada al cementiri civil.[1]
L'escola va romandre oberta fins al 1937. Després de la guerra fou utilitzada com a seu del Front de Joventuts i com a escola per a xiquets.[1]
Referències modifica
Bibliografia modifica
- Beltrán Reig, J.M. (1976). La enseñanza en la ciudad de Alicante. Primer tercio del siglo actual. Alicante: Instituto de Estudios Alicantinos, Diputación Provincial de Alicante.
- Aparici Díaz, A. (2008). La Escuela Modelo de Alicante. Alicante: Logos.