Juràssic
| Eó | Era | Període | ||
|---|---|---|---|---|
| Fanerozoic | Mesozoic | Cretaci (~145,0 Ma) | ||
| Juràssic (201,3 ± 0,2 Ma) | ||||
| Triàsic (251,902 ± 0,024 Ma) | ||||
El Juràssic és el període geològic que abasta el temps entre el final del Triàsic, fa 201,3 ± 0,2 Ma (milions d'anys), i l'inici del Cretaci, ~145,0 Ma.[1] Igual que passa amb altres períodes geològics, els estrats rocosos que el delimiten estan ben definits, però les dates encara presenten una incertesa d'aproximadament 5 Ma. El Juràssic és el període intermedi de l'era Mesozoica, també coneguda com a «edat dels dinosaures». L'inici del període és marcat per l'extinció del Triàsic-Juràssic.
El nom «Juràssic» fou encunyat per Alexandre Brongniart en referència als extensos afloraments de calcària marina de la serralada del Jura, a la regió on conflueixen Alemanya, França i Suïssa.[2]
Contingut
DivisionsModifica
| Període | Sèrie | Estage | Edat (Ma) | |
|---|---|---|---|---|
| Cretaci | Inferior | Berriasià | més recent | |
| Juràssic | Superior | Titonià | 145,5–150,8 | |
| Kimmeridgià | 150,8–155,7 | |||
| Oxfordià | 155,7–161,2 | |||
| mitjà | Cal·lovià | 161,2–164,7 | ||
| Bathonià | 164,7–167,7 | |||
| Bajocià | 167,7–171,6 | |||
| Aalenià | 171,6–175,6 | |||
| Inferior | Toarcià | 175,6–183,0 | ||
| Pliensbachià | 183,0–189,6 | |||
| Sinemurià | 189,6–196,5 | |||
| Hettangià | 196,5–199,6 | |||
| Triàsic | Superior | Retià | més antic | |
| Subdivisió del sistema Juràssic segons IUGS, el juliol del 2009. | ||||
El Juràssic es divideix normalment en inferior, mitjà i superior, també conegudes com a «Lias», «Dogger» i «Malm». Els estatges faunístics, ordenats de més recent a més antic són:[3]
| Juràssic superior | |
| Titonià | (150,8 ± 4,0 – 145,5 ± 4,0 milions d'anys |
| Kimmeridgià | (155,7 ± 4,0 – 150,8 ± 4,0 milions d'anys) |
| Oxfordià | (161,2 ± 4,0 – 155,7 ± 4,0 milions d'anys) |
| Juràssic mitjà | |
| Cal·lovià | (164,7 ± 4,0 – 161,2 ± 4,0 milions d'anys) |
| Bathonià | (167,7 ± 3,5 – 164,7 ± 4,0 milions d'anys) |
| Bajocià | (171,6 ± 3,0 – 167,7 ± 3,5 milions d'anys) |
| Aalenià | (175,6 ± 2,0 – 171,6 ± 3,0 milions d'anys) |
| Juràssic inferior | |
| Toarcià | (183,0 ± 1,5 – 175,6 ± 2,0 milions d'anys) |
| Pliensbachià | (189,6 ± 1,5 – 183,0 ± 1,5 milions d'anys) |
| Sinemurià | (196,5 ± 1,0 – 189,6 ± 1,5 milions d'anys) |
| Hettangià | (199,6 ± 0,6 – 196,5 ± 1,0 milions d'anys) |
PaleogeografiaModifica
El supercontinent de Pangea es dividí en Nord-amèrica, Euràsia i Gondwana durant el Juràssic inferior. L'oceà Atlàntic i el mar de Tetis primitius encara eren relativament estrets. El continent meridional, Gondwana, començà a fragmentar-se cap al Juràssic superior. El clima era càlid i sense indicis de glaciació. Igual que al Triàsic, sembla que no hi hagué ni una massa terrestre a prop dels pols ni casquets polars extensos. El registre geològic del Juràssic està ben exposat a l'oest d'Europa, on se'n troben seqüències marines al llarg de les costes. El mar Sundance, un mar epicontinental, cobria part de les planes del nord dels Estats Units i el Canadà. Molts dels jaciments juràssics de Nord-amèrica són continentals. També hi ha jaciments juràssics importants a Rússia, l'Índia, Sud-amèrica, el Japó, Australàsia i el Regne Unit.
Clima i vegetacióModifica
El Juràssic es caracteritza per tenir un clima humit. Les condicions càlides arribaren fins i tot a les zones polars. Pel que fa a la vegetació, s'han trobat restes de coníferes de varietats subtropicals.
AnimalsModifica
Els organismes marins més avançats del Juràssic eren peixos i rèptils marins. Aquests últims incloïen els ictiosaures, plesiosaures i cocodrils marins de les famílies dels teleosàurids i metriorínquids.
El món dels invertebrats veié l'aparició de diversos grups nous, com ara:
- foraminífers i calpionèlids planctònics de gran importància estratigràfica;
- rudists, una varietat de bivalves formadora d'esculls;
- belemnites; i
- braquiòpodes terebratúlids i rinquonèlids.
Els ammonits (cefalòpodes amb closca) eren particularment comuns i diversos, amb un total de 62 biozones.
A terra ferma, els rèptils arcosaures mantingueren el seu domini. Grans dinosaures herbívors (sauròpodes) s'alimentaven de canyes, falgueres i ciques i eren presa dels grans teròpodes (ceratosaure, al·losaure o megalosaure). Durant el Juràssic superior evolucionar els primers protoocells a partir de petits dinosaures del grup dels celurosaures. En canvi, els dinosaures ornitisquis perderen importància, tot i que alguns, com ara l'estegosaure i els petits ornitòpodes, ocuparen nínxols clau com a herbívors petits, mitjans o grans (tot i que no tant com els sauròpodes). A l'aire, els pterosaures esdevingueren comuns i tingueren molts papers ecològics que actualment corresponen als ocells.
ReferènciesModifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Juràssic  |
- ↑ «Juràssic, GEC».
- ↑ «Jurassic Period | Climate, Plants, Animals, & Facts» (en en). [Consulta: 24 juny 2019].
- ↑ «Período Jurásico - EcuRed». [Consulta: 24 juny 2019].