Obre el menú principal

Kara Yülük Osman Bey (Azerí: Qara Yuluq Osman Bəy, àrab: Kara Yuluk Uthman Beg) (governa del 1378 al 1435) fou un cap tribal turcman de finals del segle XIV i principis del segle XV que va liderar la federació tribal turcman dels Aq Qoyunlu en el que avui dia és la part oriental de Turquia i zones de l'Iran, Azerbaidjan i l'Iraq. Portava el títol honorífic de Baha al-Din (el nom era Osman Bey) i rebia el malnom de Kara Yüluk (Sangonera Negra). Segons fonts bizantines es va casar amb una princesa grega, filla de l'emperador Aleix II Comnè de Trebisonda i de la reina Theodora Cantacuzè.

Infotaula de personaKara Yülük Osman Bey
Biografia
Naixement 1350 (Gregorià)
Mort 1435 (Gregorià) (84/85 anys)
Activitat
Ocupació Sobirà
Família
Cònjuge Q23683503 Tradueix
Fills Ali Bey ben Osman Bey
Sultan Hamza ben Osman Bey
Pares Fakhr al-Din Kutlu Beg TradueixMaria Komnenos Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Se'l pot considerar el fundador de l'estat Aq-quyunlu. Era membre de la tribu Bayındır dels oghuz; aquesta tribu va participar en la conquesta seljúcida d'Anatòlia i sota el domini mongol tenia les seves terres al Eufrates Superior i el Tigris Superior fins a la descomposició de l'estat ilkhànida després del 1335 a la mort d'Abu Said Bahadur Khan. Llavors es van unir algunes tribus formant una mena de confederació que fou anomenada dels “Tur Alililer” nom sota el qual van tenir activitat a les conques del Kelkit i Trebisonda; va matar als seus germans Ahmed i Pir Ali, que s'havien unit al cadi Burhan al-Din de Sivas i es va apoderar de les seves terres de pastures (1398) però es va retirar a Erzinjan quan van arribar els otomans de Soliman Çelebi. Quan Tamerlà va arribar a Anatòlia a finals del segle XIV una branca dels Tur Aliller sota Kara Yülük Osman Bey es va separar del conjunt de la confederació per unir-se a Tamerlà. Després de la batalla d'Ankara de 1402 Anatòlia va passar tota sota control tamerlànida i Osman Bey amb la seva gent es va establir al Diyarbakr on va fundar un emirat feudatari dels tamerlànides amb centre a Amida (Diyarbakr). Poc després se li van unir els Tur Aliller de la vall del Kelkit donant origen als Aq Qoyunlu (1403).

L'emirat es va desenvolupar sota Osman Bey incorporant unes quantes tribus que vivien a les conques de l'Eufrates i del Tigris i es van incorporar als seus dominis diversos centres i el territori de l'entorn: Mardin, Urfa, Kemah (Kemakh), Ergani, Erzincan (Erzindjan), Bayburt, Tercan i Erzurum, afavorint que no gaire després altres centres acceptessin el seu govern: Mayyafarikin (avui Silvan), Ahlat (Akhlat), Bitlis, Eğil, Hasankeyf (Hisn Kayfa) i Tercil principalment. Però van trobar l'oposició d'un altre estat turcman, el dels Qara Qoyunlu, així com dels mamelucs. El gran aliat dels Aq Qoyunlu fou el nét de Tamerlà, Shah Rukh, permetent que l'emirat creixés en població i territori; Osman Bey va passar a controlat les principals rutes cap al Caucas, Azerbaidjan i Anatòlia. Però les dificultats aviat van arribar; degut a la seva posició geogràfica era difícil el desenvolupament d'una administració centralitzada; l'expansió comportava la necessitat de un sistema burocràtic efectiu i calia doncs redefinir la posició de les tribus dins l'estat Aq Qoyunlu, cosa que comportava un evident perill per l'estat. A la mort d'Osman Bey encara sense resoldre aquestes qüestions, les tribus van començar una lluita pel poder.[1]

Mort i hereusModifica

Osman Bey va morir el 1435; com solia passar, la confederació fou afectada per les forces centrifugues pròpies dels estats tribals. El primer que va reclamar el poder fou el fill Ahmet Bey que anteriorment ja havia perdut una disputa pel poder. Kilij Aslan Bey, Kutlu Bey i Hüseyin Bey van sortir d'Erzurum al mateix temps per iniciar la lluita pel poder i l'hegemonia. Cap dels quatre fou reconegut per totes les tribus i finalment cadascun es va retirar als seus feus a Palu i Bayburt. Un príncep de la família reial, Sheikh Hasan, va ser l'amfitrió dels enviats tamerlànides i el seu parent Ali Bey (fill de Osman Bey) que no havia participat gairebé en les lluites, fou establert com a cap dels aq qoyunlu a la proximitat de Tercan, que estava sota administració del seu fill Jahangir ben Ali.

ReferènciesModifica

  1. Erdem, Ilhan, The Aq-qoyunlu State from the Death of Osman Bey to Uzun Hasan Bey (1435-1456), University of Ankara, Turquia