Karl Peterson
Karl Peterson (Riga, 13 de maig de 1828 (Julià) - Moscou, 7 d'abril de 1881 (Julià)) va ser un matemàtic rus conegut per haver formulat per primer cop el teorema fonamental de la teoria de superfícies.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (ru) Карл Михайлович Петерсон 13 maig 1828 (Julià) Riga |
| Mort | 7 abril 1881 (Julià) (52 anys) Moscou |
| Sepultura | Cementiri de Santa Paraskeva Piàtnitska |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Dorpat (avui Tartu) |
| Tesi acadèmica | Über die Biegung der Flächen (1853) |
| Director de tesi | Ferdinand Minding |
| Es coneix per | Equacions de Peterson-Codazzi |
| Activitat | |
| Camp de treball | Geometria i geometria diferencial |
| Ocupació | Matemàtiques |
| Ocupador | Gymnasium Peter und Paul |
| Professors | Ferdinand Minding |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Pares | Mikhail Peterson i Maria Mangelson |
Vida i obra modifica
Peterson va néixer en una família camperola més aviat pobre. Va estudiar Gymnasium (Institut de Secundària) de Riga i, després, a la universitat de Dorpat (actual Tartu) amb el professor Ferdinand Minding.[1] Es va graduar el 1854.
Res es coneix de la seva vida durant els deu anys posteriors a la seva graduació. En algun moment es va traslladar a Moscou on va donar classes de matemàtiques al Gymnasium alemany Peter und Paul d'aquesta ciutat des del 1865.[2] Peterson no va tenir mai cap lloc docent de nivell universitari, però va ser un dels fundadors de la Societat Matemàtica de Moscou amb Nikolai Braschman i August Davidov. Peterson va ser un col·laborador important de la revista de la Societat i és considerat el fundador de l'escola de geometria de Moscou.[3]
Peterson, en la seva tesi de graduació (1853, però no publicada fins molt més tard), la més antiga formulació del teorema fonamental de la teoria de superfícies,[4] actualment conegut com a equacions Gauss–Codazzi-Mainardi, o també com equacions de Peterson-Codazzi.
Durant la seva estança a Moscou, Peterson va publicar alguns articles importants de geometria diferencial.[5] El 1879, la universitat d'Odessa li va concedir el grau de doctor honoris causa.
Referències modifica
Bibliografia modifica
- Laptev, B.L.; Rozenfeld, B.A.. «Geometry». A: Andrei N. Kolmogorov, Adolf Andrei P. Yushkevich (ed.). Mathematics of the 19th Century: Geometry, Analytic Function Theory (en (anglès)). Birkhäuser, 1996, p. 1-118. ISBN 0-8176-5048-2.
- Phillips, Esther E. «Karl M. Peterson: The earliest derivation of the Mainardi-Codazzi equations and the fundamental theorem of surface theory» (en (anglès)). Historia Mathematica, Vol. 6, Num. 2, 1979, pàg. 137-163. DOI: 10.1016/0315-0860(79)90075-2. ISSN: 0315-0860.
- Reich, Karin. «Differential Geometry». A: Ivor Grattan-Guinness (ed.). Companion Enciclopedia of the History adn Philosophy of the Mathematical Sciences (en (anglès)). Routledge, 1994, p. 331-341. ISBN 0-415-09238-8.
Enllaços externs modifica
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Karl Peterson» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Youschkevitch, A.P.; Grigorian, A.T. «Peterson, Karl Mikhailovich». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 15 abril 2017].