Karl Georg Christian von Staudt (1798-1867) fou un matemàtic alemany conegut pels seu treball en geometria.

Infotaula de personaKarl Georg Christian von Staudt
Von Staudt.jpg
Nom original(de) Karl von Staudt modifica
Biografia
Naixement24 de gener de 1798
Ciutat Imperial de Rothemburg, avui Rothenburg ob der Tauber, Alemanya
Mort1 de juny de 1867(1867-06-01) (als 69 anys)
Erlangen, Baviera, avui Alemanya
Dades personals
FormacióUniversitat de Göttingen
Universitat d'Erlangen
Es coneix perTeorema de von Staudt-Clausen
Activitat
Tesi doctoralSobre les efemèrides i les òrbites dels asteroids (1822)
Director de tesiCarl Friedrich Gauß
Camp de treballGeometria modifica
OcupacióMatemàtiques
OrganitzacióUniversitat de Würzburg
Universitat d'Erlangen
Influències
Obra
Estudiant doctoralEduard Torroja i Caballé
Família
CònjugeJeanette Drechsler
FillsEdward i Mathilde
ParesSabine Maria Albrecht i Johann Christian von Staudt

Vida i ObraModifica

La família de von Staudt pertanyia a la noblesa de la ciutat lliure de Rothenburg (no es va incorporar a Baviera fins al 1802) en la que sempre havien exercit càrrecs administratius i polítics. Malgrat que els seus pares volien que fes carrera en lleis o en el comerç, el jove von Staudt es sentia inclinat per les matemàtiques. Després de cursar els seus estudis secundaris a Ansbach va romandre en aquesta ciutat un temps prenent classes de matemàtiques.

El 1819 va ingressar a la universitat de Göttingen on va rebre classes de Gauss. El 1822 va rebre el doctorat a la universitat d'Erlangen pels treballs astronòmics que gavia fet sota la direcció de Gauss.[1]

Després de haver estat treballant com a professor de secundària a instituts de Würzburg i Nuremberg, el 1832 és nomenat professor de la universitat d'Erlangen, càrrec que mantindrà fins a la seva mort.[2]

Tot i que és recordat per un teorema en teoria de nombres,[3] el teorema de von Staudt-Clausen sobre els denominadors dels nombres de Bernoulli,[4] els seus treballs més influents van ser en geometria. De fet, se'l considera el primer en voler separar les propietats mètriques de les figures de les seves propietats descriptives.[5] En el seu llibre Geometrie der Lage (Geometria de posició) (Nuremberg, 1847) explica la seva teoria de forma summament estricta.[6] Von Staudt entenia que la geometria de posició era una geometria projectiva pura, molt més fonamental que altres formes de geometria en estar lliure de qualsevol consideració mètrica o de mesura.[7] Entre 1856 i 1860 es van publicar els tres volums de la seva ampliació: Beiträge zur Geometrie der Lage (Contribucions a la Geometria de Posició).[8]

ReferènciesModifica

  1. Reich, pàgina 441.
  2. Smith, pàgina 406.
  3. Clarke, pàgina 594.
  4. Araci, Acikgoz & Sen, pàgina 780.
  5. Dorce, pàgina 369.
  6. Reich, pàgina 442.
  7. Reich, pàgines 443 i ss.
  8. Burau, Dictionary of Scientific Biography.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Karl von Staudt» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. (anglès)
  • Burau, Werner. «Staudt, Karl Georg Christian von». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 17 juliol 2016].