Katia Ricciarelli

Katia Ricciarelli (Rovigo, Véneto, 16 de gener de 1946[1]) és una soprano d'òpera italiana. És coneguda també per la seva carrera com a actriu.[2][3]

Infotaula de personaKatia Ricciarelli
Katia Ricciarelli (1973).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 gener 1946 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Rovigo (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCantant, cantant d'òpera i actriu de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1969 Modifica el valor a Wikidata –
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
VeuSoprano Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeJosep Carreras i Coll
Pippo Baudo (1986–2007) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webkatiaricciarelli.it Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0723286 Allocine: 81059 Allmovie: p59922
Musicbrainz: feb3595a-4504-492e-86f1-e1c2022e7bd6 Discogs: 850899 Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Nascuda al si d'una família molt humil, després de la mort primerenca del seu pare va haver de lluitar en circumstàncies difícils, en la seva joventut, mentre estudiava música.

Va estudiar al conservatori Benedetto Marcello, de Venècia, amb Iris Adami Corradetti; va guanyar diverses competicions vocals el 1968, i va fer el seu debut professional com a Mimì de La Bohème a Màntua el 1969, seguida per una aparició a Il trovatore a Parma el 1970. El següent any, va guanyar el premi Voci Verdiane de la Rai. Entre 1972 i 1975, es van succeir diversos compromisos amb els principals teatres d'òpera d'Europa i els Estats Units, incloent l'Òpera Lírica de Chicago (1972); La Scala (1973); Royal Opera House, Covent Garden (1974); i la Metropolitan Opera el 1975. El 1981, comença una associació d'una dècada amb el Rossini Opera Festival a Pesaro, ampliant així el seu repertori d'òperes de Rossini.[2]

A més a més de les seves múltiples presentacions operístiques, el 1986 va aparèixer com a Desdèmona en la versió fílmica de Franco Zeffirelli d'Otello, de Verdi, al costat de Plácido Domingo. El 2005 guanya el premi Nastro d'argento a la millor actriu, guardonada pels periodistes de cinema italians, pel seu rol a La seconda notte di nozze de Pupi Avati.[4]

El 1991 va fundar l'Accademia Lirica di Katia Ricciarelli, i, des de 2003, ha estat directora artística del Festival d'òpera Macerata. El 2006 va participar en el reality show La fattoria (versió italiana de La masia de 1907) al Canale 5.

Es va casar amb Pippo Baudo, una personalitat de la televisió, en el seu 40è aniversari, divorciant-se'n el 2004.

Al 2015 va publicar la seva autobiografia, Da donna a donna. La mia vita melodrammatica, en col·laboració amb Marco Carrozzo, en què a partir de les heroïnes que tants cops ha interpretat, des de Violetta fins a Mimì, des de Desdemona fins a Liù i Turandot o Tosca, explica records, reflexions i experiències.[5]

DiscografiaModifica

ReferènciesModifica

  1. Algunes fonts indiquen el 18 de gener.
  2. 2,0 2,1 Garbato, Sergio. «Il libro di Katia Ricciarelli: «Il primo amore della mia vita? Aveva una fabbrica di giradischi»» (en italià). Il Resto del Carlino, 01-03-2015. [Consulta: 19 novembre 2020].
  3. «Katia Ricciarelli | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 novembre 2020].
  4. «Katia Ricciarelli» (en italià). Film.it. [Consulta: 19 novembre 2020].
  5. «Ricciarelli: Da donna a donna» (en italià). Gazzetta di Parma, 27-06-2015. [Consulta: 19 novembre 2020].[Enllaç no actiu]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Katia Ricciarelli