Viquipèdia

Ken Follett

novel·lista britànic


Ken Follett (Cardiff, 5 de juny de 1949) és un escriptor gal·lès autor de thrillers i novel·les històriques en anglès. Ha venut més de 180 milions de còpies dels seus llibres. Quatre dels seus llibres han arribat a la primera posició del rànquing de llibres més venuts del diari New York Times.[1]

Plantilla:Infotaula personaKen Follett

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 juny 1949 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Cardiff (Gal·les) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversity College de Londres Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Gal·les Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, novel·lista, prosista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1974 Modifica el valor a Wikidata -
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeBarbara Follett (1984–) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webken-follett.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0284336 Allocine: 96754 Allmovie: p309501 TMDB.org: 149277
Facebook: KenFollettAuthor X: KMFollett Musicbrainz: 58537de9-45ed-4b6b-9f67-e9571c63bc03 Discogs: 583161 Goodreads author: 3447 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Ken Follett, fill de Martin i Veenie, va néixer a Cardiff, Gal·les, on va viure fins que la seva família es va traslladar a Londres quan tenia 10 anys. Va ser quan els seus pares, fonamentalistes cristians, li van prohibir anar al cine i veure la televisió que va desenvolupar un primerenc interès per la lectura, tot i així fou un estudiant normal i corrent fins que va arribar a l'adolescència. El 1967 va ingressar a la University College of London, on va estudiar filosofia i es va implicar en moviments d'esquerres. Es va casar amb la seva primera muller, Mary, el 1968.

Un cop graduat, a la tardor del 1970, Follett es va matricular a un curs de periodisme de tres mesos i va aconseguir feina com a reporter al South Wales Echo de Cardiff. Després de tres anys a Cardiff va tornar a Londres per treballar de reporter al Evening Standard. Al considerar aquesta feina poc gratificant, va deixar el periodisme per passar-se a l'edició i es va convertir en director editorial d'Everest Books en 1974.[2] Follett va començar a escriure relats, al principi només per afició, a les tardes i als caps de setmana. L'èxit li va arribar amb la publicació, el 1978, de Storm Island (L'illa de les tempestes), que el va fer internacionalment famós. Des d'aleshores totes i cada una de les seves novel·les s'han convertit en un èxit de vendes, i un gran nombre d'elles han estat portades al cinema.

Follett es va involucrar a finals dels anys 70 amb les activitats del Partit laborista. Al llarg de les seves activitats polítiques va conèixer a Barbara Follett, una treballadora del Partit Laborista, que el 1982 es va convertir en la seva segona muller. Barbara fou escollida membre del Parlament el 1997, representant a Stevenage, i fou reescollida el 2001. El mateix Follett és un fidel partidari dels laboristes.

A finals de la dècada dels 80 i principis dels 90 va escriure una sèrie de quatre novel·les històriques. Els pilars de la Terra, l'obra que ha esdevingut un best-seller mundial, fou la primera d'aquestes novel·les. A diferència de les primeres obres de suspens de Follet, aquestes novel·les mostren múltiples línies argumentals, ocasionals explosions de violència, i l'acció està situada dins d'un marc històric. Els pilars de la terra, situada a l'Anglaterra medieval, gira al voltant de la construcció d'una catedral. A Nit sobre les aigües, l'acció se situa dins d'un hidroavió transatlàntic volant de Gran Bretanya a Nova York en el context de la Segona Guerra Mundial. Una fortuna perillosa tracta sobre una intriga familiar i de negocis en una gran familia de financers a l'època victoriana i Un lloc anomenat llibertat situa l'acció a algun lloc de les colònies britàniques a Nord-amèrica sobre les dates de la Revolució Americana.

Les tres últimes novel·les de Follett, La caiguda dels gegants, L'hivern del món i El llindar de l'eternitat, conformen la trilogia del segle xx,"Century". La caiguda dels gegants (2010) segueix els destins de cinc famílies interrelacionades -americans, alemanys, russos, anglesos i gal·lesos - mentre es mouen a través dels drames de l'agitació del món de la Primera Guerra Mundial, la Revolució Russa i la lluita pel vot femení. La caiguda dels gegants, publicat simultàniament en 14 països, va ser internacionalment popular i rematat diverses llistes dels més venuts.[3]

L'hivern del món (2012) comença on acaba el primer llibre, ja que les cinc famílies interrelacionades entren en un moment de gran agitació social, política i econòmica, que comença amb l'ascens del Tercer Reich, de la Guerra Civil espanyola i amb els grans drames de la Segona Guerra Mundial, fins a les explosions de les bombes atòmiques americanes i soviètiques i el començament de la llarga Guerra Freda.

L'última novel·la de la trilogia "Century", El llindar de l'eternitat, segueix aquestes famílies a través dels esdeveniments de l'última meitat del segle, es va publicar el 16 de setembre de 2014. Igual que els dos llibres anteriors, narra la vida de cinc famílies a través la Guerra Freda i els moviments pels drets civils.[4]

Bibliografia

modifica
 
Estàtua de Ken Follett a Vitoria-Gasteiz.
  • The Big Needle (1974) (com a Simon Myles) (The Big Apple als EUA)
  • The Big Black (1974) (com a Simon Myles)
  • The Big Hit (1975) (com a Simon Myles)
  • The Shakeout (1975)
  • The Bear Raid (1976)
  • Amok: King of Legend (1976) (com a Bernard L. Ross)
  • The Modigliani Scandal (1976) (com a Zachary Stone)
  • The Mystery Hideout (1976) (com a Martin Martinsen) (també publicat com The Secret of Kellerman's Studio)
  • The Power Twins (1976) (com a Martin Martinsen)
  • Paper Money (1977) (com a Zachary Stone)
  • Capricorn One (1978) (com a Bernard L. Ross) (basat en el guió de Peter Hyams)
  • Eye of the Needle (1978) (també publicat com Storm Island) (Edgar Award, 1979, Millor Novel·la)
  • Heist of the Century (1978) (amb Rene Louis Maurice i altres) (també publicat com The Gentleman of 16 July (EUA), Under the Streets of Nice i Robbery Under the Streets of Nice)
  • Triple (1979)
  • The Key to Rebecca (1980)
  • The Man from St. Petersburg (1982)
  • On Wings of Eagles (1983) ISBN 0-451-16353-2
  • Lie Down with Lions (1986)
  • The Pillars of the Earth (Els pilars de la terra) (1989)
  • Night Over Water (1991)
  • A Dangerous Fortune (1993)
  • A Place Called Freedom (Un lloc anomenat llibertat) (1995)
  • The Third Twin (1996)
  • The Hammer of Eden (1998)
  • Code to Zero (2000)
  • Jackdaws (2001)
  • Hornet Flight (2002)
  • Whiteout (2004)
  • World Without End (Un món sense fi) (2007)
  • Fall of Giants (La caiguda dels gegants) (2010)
  • Winter of the World (L'hivern del món) (2012)
  • Edge of Eternity (El llindar de l'eternitat) (2014)
  • A Column of Fire (Una columna de foc) (2017)
  • The Evening and the Morning (Les tenebres i l'alba) (2020)
  • Never (Mai) (2021)
  • The Armor of Light (L'armadura de la llum) (2023)

Referències

modifica
  1. ↑ «Ken Follett».New York Times List of Number One Best Sellers
  2. ↑ Sharp, Michael D. Popular Contemporary Writers (en anglès). Marshall Cavendish, 2006, p.623. ISBN 0761476016. 
  3. ↑ «http://ken-follett.com/downloads/biography/Ken_Follett_biography_en_1209.pdf». Arxivat de l'original el 2013-02-02. [Consulta: 1r agost 2016].
  4. ↑ «http://svetlanalasrado.wordpress.com/2014/09/23/follett-tweaks-beststeller-formula/».

Enllaços externs

modifica
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ken Follett
  • Ken Follett - Lloc web oficial (anglès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ken_Follett&oldid=32844503»