Khàlaf ibn Ràixid

Militar s.IX

Khàlaf ibn Ràixid o Khàlaf ibn Ràixid ibn Àssad (? - 862) —en àrab خلف بن راشد بن أسد, Ḫalaf b. Rāxid b. Asad— fou un lloctinent de Bahlul ibn Marzuq, el líder dels rebels de Saraqusta, que conquerí Waixqa l'any 800. Abans de la rebel·lió Khàlaf formava part de la guarnició del castell d'Entença,[1] que tenia el nom àrab d'Antasar,[2][1] (Baixa Ribagorça).[3]

Infotaula de personaKhàlaf ibn Ràixid
Biografia
Naixementvalor desconegut.
Mort862
Activitat
OcupacióMilitar
Modifica les dades a Wikidata

Entre el 797 i 802 la vida de Khàlaf estigué molt lligada a la sort i desgràcia de Bahlul. Aquest mantenia relacions, almenys des del 798, amb l'Imperi Carolingi, que recolzava la seva insubmissió contra l'Emirat de Qúrtuba. Bahlul envià Khàlaf a negociar un tractat de pau amb Guillem I de Tolosa i assití a la Dieta de Tolosa (798).[4] Tot i això, es negà a lliurar Saraqusta a Lluís I el Pietós d'Aquitània, fill de Carlemany, l'estiu de l'any 800. Bahlul rebé la recomanació de Guillem de Tolosa d'eliminar a Khàlaf que capturà i decidí enviar-lo a Tolosa,[5] però la família de Khàlaf aconseguí alliberar-lo al seu pas per Yaso, proper a Morrano. Després es dirigiren a Barbastre i des d'allà iniciaren una ofensiva contra Bahlul.[6]

Quan Bahlul fou derrotat, amb les tropes enviades pel valí andalusí, fugí cap al Pallars. Fou perseguit per Khàlaf ibn Ràixid fins a la cova que encara porta el seu nom, Algar de Buhlul, a Huerta del Vero, avui municipi de Santa María de Dulcis, on el matà.[7][2] Khàlaf fou recompensat amb el govern de Waixqa i Barbitanya que controlà prop de seixanta anys (802-862) i fou succeït pel seu fill Abd-Al·lah ibn Khàlaf ibn Ràixid.[1] La família de Khàlaf, els Banu Khàlaf, continuaren governant a Barbitanya fins al 874 aproximadament. Després d'un enfrontament amb Ismaïl ibn Mussa el govern de Barbitanya fou transferit als Banu Qassi.[8]

NotesModifica

  1. ^ La Dolors Bramon indica que el topònim Antasar havia estat identificat com Entença per M.J. Viguera[9]
  2. ^ En aquest paràgraf la Dolors Bramon reflecteix amb força confiança la versió d'al-Udhrí a Tarsi al-ajbar wa-tanwi al-atar wa-l-bustan que situa la Cova de Bahlul a la zona del Pallars però indica a la mateixa pàgina la identificació d'Antonio Durán Gudiol (arxiver de la catedral d'Osca) i publicada per M.J. Viguera.[10]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Jalaf Ibn Rasid» (en castellà). Gran Enciclopedia Aragonesa, 15-03-2011. [Consulta: 11 gener 2017].
  2. Bramon; 2000, p. 193.
  3. Dades dels Països Catalans
  4. Bramon; 2000, p. 193-194.
  5. Bramon; 2000, p. 193-195.
  6. «Los musulmanes en Barbastro» (en castellà). Història del Entremuro. Asociación de vecinos del barrio del Entremuro. Barbastro (Huesca), 14-09-2007. [Consulta: 12 gener 2017].
  7. Bramon; 2000, p. 195.
  8. «Abd Allah ibn Jalaf» (en castellà). Gran Enciclopedia Aragonesa, 22-12-2006. [Consulta: 11 gener 2017].
  9. Viguera; 1988, p.73.
  10. Viguera; 1988, p.74.

BibliografiaModifica