Viquipèdia

Kiko Méndez-Monasterio

Escriptor i periodista espanyol.
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.

Francisco de Paula Méndez-Monestir Alzina (Madrid, 1972) és un escriptor i periodista espanyol. Va ser director de la Gaceta, del Grup Intereconomía, des de febrer de 2015 fins a juliol del 2017.[1]

Infotaula de personaKiko Méndez-Monasterio

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1972 Modifica el valor a Wikidata (51/52 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, escriptor, assessor polític Modifica el valor a Wikidata
OcupadorLa Gaceta Modifica el valor a Wikidata
GènereLiteratura infantil, assaig i novel·la Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Altres
GermansLourdes Méndez Monasterio Modifica el valor a Wikidata
Condemnat peragressió (1998) Modifica el valor a Wikidata
Lloc webkikomendez-monasterio.com Modifica el valor a Wikidata
Twitter (X): kikomonasterio Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Fill de Manuel Méndez Alzina i Pilar Monestir McCrea. El seu pare era nét del metge i polític Luis Alzina Candebat i la seva mare era filla del general Monestir, conegut franquista. Nascut a Madrid el 1972, va estudiar al Colegio Retamar[2] i després va cursar estudis de Dret a la Universitat Complutense i en els noranta va desenvolupar diferents ocupacions a Madrid, Mèxic, D.F. i Sant Sebastià.

Després d'alguna incursió literària puntual, va iniciar la seva faceta com a escriptor el 2002 i els seus relats breus van aconseguir aviat nombrosos reconeixements. Com a novel·lista, ha escrit obra infantil (Tadeo, aprendiz de pirata) i La calle de la luna, novel·la costumista ambientada en el Madrid universitari de finals del segle xx. En l'actualitat col·labora com a columnista i tertulià en diversos mitjans de comunicació i dirigeix un programa radiofònic d'actualitat política.

Obra literària modifica

Relat breu modifica

Kiko Méndez-Monasterio Encina va iniciar la seva faceta com a escriptor el 2002 i molt ràpid els seus contes van ser recompensats amb reconeixements en diferents certàmens literaris:

  • Segon Premi del XXVII Certamen de Relats Camilo José Cela (avui Antonio Machado) 2003, de la Fundació dels Ferrocarrils Espanyols.[3]
  • Primer premi del V Certamen de Relats Jorge de Ortúzar 2003, de l'Associació Segoviana d'Universitaris "Horizonte Cultural". [cal citació]
  • Primer premi de l'XI Certamen Internacional de Relats Degà Pedrol 2003, del Col·legi d'Advocats de Madrid.
  • Finalista en el IV Premi Internacional de Relat Curt i Poesia ARTÍFEX, 2003, de l'Ajuntament de Loja.
  • Finalista en el XIX Premi Internacional de Contes Max Aub,[4] 2004, de la Fundació Max Aub.

A més, alguns dels seus relats breus han aparegut en publicacions literàries com Clarín, Primera Littera, Chesterton i Revista de Libros.

Té una recopilació de contes titulada Lo nuestro y lo triste (Huerga y Fierro, 2007), que és un compendi dels seus premis literaris i altres relats.

Novel·la modifica

La seva novel·la infantil Tadeo, aprendiz de pirata (Everest, 2005) relatava la història de Tadeo i les aventures i desventures que viu a la recerca de complir el seu somni de ser pirata.

La seva novel·la més adulta, La calle de la luna (Ámbar, 2008; nova edició: Els Papers del Lloc, 2018), narra la història de Luis Peralta, un estudiant procedent d'una ciutat costanera, en el Madrid de començaments dels noranta. Es tracta d'una obra generacional amb banda sonora i estructura de cançó pop: entrada, melodia, tornada i últims acords.

Altres col·laboracions literàries modifica

És assessor de l'editorial Homo Legens, on ha prologat L'idiota de Fiódor Dostoievsky i Joana d'Arc de Mark Twain.

Ha dirigit el llibre Dürer per a l'editorial Treviana, biografiant a aquest pintor i seleccionant i comentant les seves principals obres.

Va ser membre del jurat de la 3a edició del Concurs Excelencia Literaria.

Activisme polític modifica

En els anys 90, Méndez-Monestir va militar en la ultradretana Aliança per la Unitat Nacional, formació dirigida pel líder falangista Ricardo Sáenz de Ynestrillas. El 1999 va ser condemnat, al costat de Marcos Calero, com a responsable de dues faltes de lesions i amenaces a tres estudiants universitaris, entre ells l'estudiant de dret Pablo Iglesias, produïdes el 17 de març de 1998.[5] Segons van declarar en el judici, l'enfrontament es va produir quan els agredits, membres de la Unió d'Estudiants Progressistes i d'Esquerres, van retirar d'un mur a la Facultat de Dret, un cartell anònim que enaltia al dictador Augusto Pinochet. La condemna va obligar a Méndez-Monasterio a indemnitzar econòmicament als agredits amb 70.000 pessetes, rebaixades a 14.000 pessetes (84,14 €) després d'un recurs per la condició d'estudiants sense ingressos dels condemnats. Els condemnats també van haver de fer front a la responsabilitat civil de 105.000 pessetes (631,06 €).[6][7]

Kiko Méndez-Monasterio va començar a treballar l'any 2019 com a assessor extern de Santiago Abascal, president de Vox.[8][9]

Bibliografia modifica

  • Méndez Monasterio, Kiko. La calle de la Luna. Sant Cugat del Vallés: Ambar, 2008, p. 192. ISBN 9788493662714. 
  • Méndez Monasterio, Kiko. Lo nuestro y lo triste. 1. Madrid: Huerga y Fierro Editores, 2007, p. 96. ISBN 9788483746387. 
  • Méndez Monasterio, Kiko. Tadeo, aprendiz de pirata. León: Everest, 2005, p. 84. ISBN 9788424187170. 
  • Abascal Conde, Santiago. Hay un camino a la derecha : una conversación con Kiko Méndez-Monasterio. 1ª. Barcelona: Stella Maris, 2015, p. 188. ISBN 9788416541133. 

Referències modifica

  1. ↑ «Intereconomía ha prescindido de Kiko Méndez-Monasterio por «motivos ideológicos»». http://ramblalibre.com, 05-07-2017.
  2. ↑ «Kiko Méndez-Monasterio. Biografía».
  3. ↑ «Premios del Tren de Poesía y Cuento: Fallo Premios del Tren 2003». Fundación de los Ferrocarriles Españoles. Arxivat de l'original el 2021-08-14. [Consulta: 5 abril 2019].
  4. ↑ «Fundación MAX AUB». Arxivat de l'original el 18 setembre 2012. [Consulta: 14 agost 2021].
  5. ↑ «El hombre de confianza de Abascal fue condenado por agredir a Pablo Iglesias y otros estudiantes de izquierdas en 1998». Público, 05-04-2019.
  6. ↑ Rubio, Mariela. «La 'mano derecha' de Santiago Abascal fue condenado por un ataque ultra a Pablo Iglesias» (en castellà). Cadena SER, 05-04-2019. [Consulta: 5 abril 2019].
  7. ↑ «Kiko, el asesor de Abascal que no puede expulsar Vox: "Ni soy afiliado ni candidato"» (en castellà). El Confidencial, 06-04-2019. [Consulta: 24 novembre 2019].
  8. ↑ Roberto Ballesteros. «Kiko, el asesor de Abascal que no puede expulsar Vox: "Ni soy afiliado ni candidato"», 06-04-2019.
  9. ↑ «¿Quién es Kiko Méndez Monasterio, asesor de Santiago Abascal en Vox?», 05-04-2019.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kiko Méndez-Monasterio
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Kiko_Méndez-Monasterio&oldid=33201089»