Klezmer
El klezmer (en jiddisch: קלעזמער) és un gènere de música asquenazita que té el seu origen en l'Europa Central i Europa de l'Est. Els elements essencials de la tradició inclouen melodies de ball, melodies rituals i improvisacions virtuosístiques interpretades per a ser escoltades; sobretot en casaments i altres celebracions socials.[1] El gènere musical incorpora elements de molts altres gèneres musicals, inclosa la música otomana (especialment grega i romanesa), la música barroca, les danses populars alemanyes i eslaves i la música jueva religiosa.[2] Quan la música va arribar als Estats Units, va perdre alguns dels seus elements rituals tradicionals i va adoptar elements de la big band americana i la música popular.[3][4] Entre els klezmers d'origen europeu que van popularitzar el gènere als Estats Units als anys 1910 i 1920, hi havia Dave Tarras i Naftule Brandwein, als quals van seguir músics d'origen nord-americà com Max Epstein, Sid Beckerman i Ray Musiker.[5]
 | |
| Part de | música jueva  |
|---|---|
Després de la destrucció de la vida jueva a l’Europa de l’Est durant l'Holocaust, i una caiguda generalitzada de la popularitat de la música klezmer als Estats Units, la música es va començar a popularitzar de nou a finals de la dècada del 1970 en l’anomenat Klezmer Revival.[6] Durant els anys vuitanta i posteriors, els músics van experimentar amb formes tradicionals i experimentals del gènere, llançant àlbums de fusió que combinaven el gènere amb el jazz, el punk i altres estils.[7]
Etimologia modifica
El terme klezmer prové d'una combinació de paraules hebrees: klei, que significa "eines, estris o instruments de" i zemer, "melodia"; que porta a k'lei zemerכְּלֵי זֶמֶר literalment " instruments musicals ".[8]
Originalment, el klezmer feia referència als instruments musicals i, posteriorment, es va ampliar per referir-se, com a pejoratiu, als propis músics.[9] Des del segle XVI fins al XVIII, va substituir els termes més antics com ara leyts (pallasso).[10] No va ser fins a finals del segle XX que la paraula va arribar a identificar un gènere musical. Els enregistraments i escrits de principis del segle XX solen referir-se a l'estil com a música "yiddish", tot i que a vegades també s'anomena música freilech (yiddish, literalment "música feliç"). Els primers enregistraments que van utilitzar el terme "klezmer" per fer referència a la música van ser The Klezmorim's East Side Wedding and Streets of Gold el 1977/78, seguits per Andy Statman i Jewish Klezmer Music de Zev Feldman el 1979.
Estil modifica
El klezmer és fàcilment identificable per les seves melodies expressives característiques,[11] que recorden la veu humana, amb riure i plorar. Això no és casualitat; l'estil està destinat a imitar el hazan i el cant paralitúrgic. Per produir aquest estil s’utilitzen diversos dreydlekh (una paraula yiddish per a ornaments musicals), com ara krekhts ("sanglots").
Diversos estils musicals van influir en la música klezmer tradicional. Potser el més fort i durador és la música romanesa. Els músics klezmer van escoltar i adaptar la música tradicional romanesa, que es reflecteix en les formes de dansa que es troben al repertori de música klezmer que havia quedat (per exemple, Horas, Doinas, Sirbas i búlgars).
Referències modifica
- ↑ Rubin, Joel E. New York klezmer in the early twentieth century : the music of Naftule Brandwein and Dave Tarras. Rochester, NY: Boydell & Brewer, 2020, p. 29. ISBN 9781580465984.
- ↑ Feldman, Zev. Klezmer : music, history and memory. New York, NY: Oxford University Press, 2016, p. 208–10. ISBN 9780190244514.
- ↑ Rubin, Joel E. New York klezmer in the early twentieth century : the music of Naftule Brandwein and Dave Tarras. Rochester, NY: Boydell & Brewer, 2020, p. 71–4. ISBN 9781580465984.
- ↑ Feldman, Zev. Klezmer : music, history and memory. New York, NY: Oxford University Press, 2016, p. 216–8. ISBN 9780190244514.
- ↑ Feldman, Walter Zev. «Music: Traditional and Instrumental Music». YIVO Encyclopedia. YIVO.
- ↑ Kirshenblatt-Gimblett, Barbara Judaism, 47, 1998, pàg. 49–53.
- ↑ Kirshenblatt-Gimblett, Barbara Judaism, 47, 1998, pàg. 54–5.
- ↑ Strom, Yale. «The Mesmerizing Sounds of Klezmer». neh.gov. [Consulta: 28 desembre 2023].
- ↑ «About the Klezmer Revival». klezmershack.com. [Consulta: 19 gener 2016].
- ↑ «YIVO | Music: Traditional and Instrumental Music». Yivoencyclopedia.org. [Consulta: 19 gener 2016].
- ↑ [Consulta: 11 maig 2020].
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Klezmer |