Kurt Friedrichs

Kurt Friedrichs (alemany: Kurt Otto Friedrichs) (Kiel, 28 de setembre de 1901 - New Rochelle, 31 de desembre de 1982) va ser un matemàtic alemany que va treballar als Estats Units.

Kurt Friedrichs

Nom original	(de) Kurt Otto Friedrichs
Biografia
Naixement	28 setembre 1901 Kiel (Alemanya)
Mort	31 desembre 1982 (81 anys) New Rochelle (Nova York)
Altres noms	Frieder
Formació	Universitat de Göttingen (1922–1927) Universitat de Friburg de Brisgòvia (1921–) Universitat de Graz (1921–) Universitat de Düsseldorf (1920–)
Tesi acadèmica	Die Randwert-und Eigenwertprobleme aus der Theorie der elastischen Platten  (1925 )
Director de tesi	Richard Courant
Activitat
Camp de treball	Matemàtiques, equació diferencial en derivades parcials i física matemàtica
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de Nova York (1937–1976) Universitat Tècnica de Brunsvic (1931–1937) Universitat Tècnica de Renània-Westfàlia a Aquisgrà (1929–1931)
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units Acadèmia Bavaresa de Ciències Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia de Ciències de Göttingen
Alumnes	Louis Nirenberg
Obra
Obres destacables número de Courant-Friedrichs-Levy Mètode de Lax-Friedrichs extensió de Friedrichs Inequació de Friedrichs
Estudiant doctoral	Daniel Slotnick, Cathleen Synge Morawetz, Wolfgang Wasow, Eugene Isaacson, Milton Abramowitz, Leonard Sarason, Karl-Ludwig Stellmacher, Peter Rejto, Herbert Kurss, Joel Pincus, Robert Turner, James Thurber, Philip Cooperman, Martin Stern, Solomon Ciolkowski, Thomas Seidman, Stanley Locke, Ihor Bohachefsky, Fernando Cardoso, James Newman, Remi Vaillancourt, Michael Sornami, Saul Hahn-Goldberg, Morris Levenson, Howard Bergman, Siegfried Göldner, Salvatore Bernardi, Paul Brock, John Knudsen, Joseph Milkman, Morris Yachter, Bernard Altshuler, Jerome Berkowitz, Chia-Kun Chu, Raphael Høegh-Krohn i Peter Lax
Família
Cònjuge	Nellie Friedrichs, nascuda Bruell
Pares	Karl Friedrichs i Elisabeth Entel
Premis
(1976)  Medalla Nacional de Ciència (1954)  Conferenciant Josiah Willard Gibbs  doctor honoris causa per la Universitat de Colúmbia  doctor honoris causa per la Universitat d'Uppsala  Beca Guggenheim

Vida i Obra

Tot i haver nascut a Kiel, la família es va traslladar a Düsseldorf quan ell era petit i va ser escolaritzat en aquesta ciutat i també hi va començar els estudis universitaris. Seguint el costum de l'època, va passar per diferents universitats: Greifswald, Graz i Friburg (en aquesta última es va interessar per les classes de filosofia de Edmund Husserl i Martin Heidegger), abans de recalar a la universitat de Göttingen el 1922 per estudiar matemàtiques, recomanat per un germà, advocat, de Felix Klein. Va obtenir el doctorat el 1925 i va esdevenir assistent de Richard Courant.

El 1928 va obtenir la habilitació per la docència universitària i, seguint els consells de Courant, va acceptar una plaça docent a la universitat d'Aquisgrà, on va tenir ocasió de col·laborar amb Theodore von Kármán en els seus treballs d'aerodinàmica. El 1931 va ser nomenat professor de la Universitat Tècnica de Brunsvic, on va conèixer a qui arribaria a ser la seva dona, Nellie Bruell, qui era jueva. Quan els nazis arriben al poder, Friedrichs és conscient que han d'emigrar per la seguretat de la seva promesa jueva i per la seva pròpia, ja que va signar diferents cartes de protesta pel tracte als seus col·legues jueus. El 1937, aconsegueix arribar a Nova York i, poc després, ho fa Nellie des del Canadà. Es casen als Estats Units.

Friedrichs va ser professor de la universitat de Nova York des de la seva arribada al país fins que es va retirar el 1976. A l'inici, va comptar amb l'ajut del seu antic mestre Richard Courant, amb qui va mantenir una amistat duradora i qui el va convèncer de dedicar-se a les matemàtiques aplicades. Va morir a New Rochelle, a tocar de la ciutat de Nova York, el 1982.

Friedrichs és recordat, sobre tot, per la condició CFL, que va establir el 1928 juntament amb Courant i Hans Lewy. La majoria dels seus treballs versen sobre les aplicacions de les equacions diferencials parcials a diferents camps de la física: mecànica, dinàmica, etc. i, a partir dels anys 50's, la teoria quàntica. El 1986, la seva deixebla, Cathleen Synge Morawetz, va editar en dos volums les seves obres escollides amb el títol de Selecta.

Bibliografia

• Chang, Sooyoung. Academic Genealogy of Mathematicians (en anglès). World Scientific, 2011. ISBN 978-981-4282-29-1. 
• Friedrichs, Christopher R. «The Courant Circle as an Extended Family: New Rochelle and Beyond» (en anglès). The Mathematical Intelligencer, Vol. 37, Num. 1, 2015, pàg. 41-44. DOI: 10.1007/s00283-014-9523-8. ISSN: 0343-6993.
• Gnedin, Nickolay Y.; Semenov, Vadim A.; Kravtsov, Andrey V. «Enforcing the Courant–Friedrichs–Lewy condition in explicitly conservative local time stepping schemes» (en anglès). Journal of Computational Physics, Vol. 359, 2018, pàg. 93-105. DOI: 10.1016/j.jcp.2018.01.008. ISSN: 0021-9991.
• Hager, Willi. Hydraulicians in Europe 1800-2000 (en anglès). CRC Press, 2009. ISBN 978-1-4665-5498-6. 
• Lagrée, Pierre Yves «Boundary layer separation and asymptotics from 1904 to 1969» (en anglès). Comptes Rendus Mécanique, Vol. 345, Num. 9, 2017, pàg. 613-619. DOI: 10.1016/j.crme.2017.06.002. ISSN: 1631-0721.
• Morawetz, Cathleen Synge. «Kurt Otto Friedrichs». A: National Academy of Sciences. Biographical Memoirs: Volume 67 (en anglès). National Academy Press, 1995. ISBN 9780309052382. 
• Rowe, David E. «The Old Guard Under the new order: Kurt Friedrichs on his meeting with Felix Klein» (en anglès). The Mathematical Intelligencer, Vol. 6, Num. 2, 1984, pàg. 74-76. DOI: 10.1007/BF03024161. ISSN: 0343-6993.
• Segal, Sanford L. Mathematicians under the Nazis (en anglès). Princeton University Press, 2003. ISBN 978-0-691-00451-X. 
• Siegmund-Schultze, Reinhard. Mathematicians fleeing from Nazi Germany (en anglès). Princeton University Press, 2009. ISBN 978-0-691-14041-4. 

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Kurt Friedrichs» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Reid, Constance. «The Life of Kurt Otto Frierdrichs». The Friedrichs Family Web Site, 1983. [Consulta: 20 abril 2021]. (anglès)