Kurt Richter
Kurt Paul Joseph Otto Richter (Berlín, 24 de novembre de 1900 - 29 de desembre de 1969), fou un jugador i escriptor d'escacs alemany, que ostentà el títol de Mestre Internacional des de 1950.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 novembre 1900  Berlín (Alemanya) |
| Mort | 29 desembre 1969 (69 anys) Berlín (Alemanya) |
| Nacionalitat | Alemanya |
| Activitat | |
| Ocupació | Jugador i escriptor d'escacs |
| Nacionalitat esportiva | Alemanya |
| Esport | escacs |
| Títol d'escaquista | Mestre Internacional d'escacs (1950) National Master (en)  (1952) |
| Participà en | |
| 1936 | Olimpíada d'escacs de 1936 |
| 1931 | Olimpíada d'escacs de 1931 |
| 1930 | Olimpíada d'escacs de 1930 |
| Altres | |
| Títol | Mestre Internacional (1950) Campió del III Reich (1935) |
    | |
Resultats destacats en competició
modificaEl 1922, Richter va aconseguir el seu primer triomf rellevant al Campionat d'escacs de Berlín, títol que repetiria el 1923, i més tard el 1929 en el mateix Campionat, empatat amb Carl Ahues.[2] Aquell mateix any, va guanyar el Torneig de Wiesbaden.
El 1930, va ser 4t-5è al Torneig de Swinemünde, i va quedar 3r-5è a Praga. El 1931, va perdre un matx contra Gösta Stoltz (½:1½) a Berlín, i va ser 2n, per darrere de Ludwig Rellstab, al Campionat de Berlín.
El 1932, va guanyar a Hamburg. El mateix any, va ser 1r-2n a Kiel, i va quedar 3r a Berlín. A més, va quedar 4t a Swinemünde. El 1932/33, fou 1r-2n a Berlín. El 1933, va ser 2n, per darrere de Iefim Bogoliúbov, a Bad Aachen. Aquell mateix any, va ser 5è-6è a Swinemünde. A més, va ser 4t-5è a Bad Salzbrunn.
El 1934, va quedar 2n, per darrere de Gideon Ståhlberg, a Bad Niendorf. El 1935, va ser 1r-2n a Berlín. El mateix any, va quedar 2n a Swinemünde. Així mateix, el juliol de 1935, va guanyar a Bad Aachen (3r Campionat del Tercer Reich).[3] El setembre del 1935, va jugar a Sopot (matx entre Alemanya i Suècia). El 1936, va guanyar el Campionat d'escacs de Berlín. El 1936, va quedar 2n a Swinemünde. El mateix any, va ser 8è-9è a Poděbrady (amb triomf de Salo Flohr).
El 1937, va ser 2n-3r a Berlín. El mateix any, va quedar 4t a Bad Elster. Aquell mateix any, va ser 1r-2n a Bad Saarow. El juliol de 1937, va quedar 2n, per darrere de Georg Kieninger, a Bad Oeynhausen (4t Campionat Nacional d'Alemanya). Així mateix, va ser 3r a Berlín (amb victòria de Friedrich Sämisch).
El 1938, va quedar 9è a Bad Harzburg (triomf de Vasja Pirc). El mateix any, va guanyar el Campionat d'escacs de Berlín. Així mateix, va ser 4t-5è a Berlín. El juliol de 1938, va quedar 5è-7è a Bad Oeynhausen (5è Campionat Nacional d'Alemanya), amb triomf d'Erich Eliskases. Al maig de 1939, va quedar 2n, per darrere de Bogoliúbov, a Stuttgart (1r Europa Turnier).[4]
Durant la Segona Guerra Mundial, Richter va participar en diversos torneigs importants. El juny de 1940, va guanyar a Berlín (BSG), i va quedar 2n, per darrere de Bogoliúbov, a Berlín. L'agost de 1940, va ser 3r-4t a Bad Oeynhausen (7è Campionat Nacional d'Alemanya). El novembre de 1940, va quedar 3r a Cracòvia/Krynica/Varsòvia (1r Campionat del Govern General). El 1941, va ser 3r-4t a Berlín. L'agost de 1941, va quedar 3r, per darrere de Paul Felix Schmidt i Klaus Junge, a Bad Oeynhausen (8è Campionat Nacional d'Alemanya).
El setembre de 1941, va ser 5è-6è al Torneig de Múnic (2n Europaturnier),[5] amb triomf per Stoltz. El setembre del 1942, va quedar 3r-5è a Múnic (1r Campionat d'Europa, Europameisterschaft, precursor de l'actual Campionat d'Europa individual), amb victòria d'Aleksandr Alekhin.[6]
Després de la Segona Guerra Mundial, va deixar gradualment de participar en torneigs per dedicar-se a escriure en l'àmbit dels escacs. Tot i això, va participar en diferents Campionats de Berlín. Va ser 1r-2n el 1948, va quedar 3r-4t el 1949, 2n-3r el 1950, 2n el 1951, i 3r el 1952.
Va rebre de la FIDE el títol de Mestre Internacional el 1950.
Participació en competicions per equips
modificaRichter va representar Alemanya en dues Olimpíades oficials i en una de no oficial: al quart tauler (+6 -3 =3)[7] a Hamburg el 1930, al quart tauler (+7 -1 =7) a Praga el 1931, i al primer tauler (8 -2 =8) a Munic el 1936. Va guanyar dues medalles de bronze per equips (1930, 1936) i una medalla de bronze individual (1931).
Contribucions a la teoria dels escacs
modifica| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
| 8 |              | 8 | |||||||
| 7 | 7 | ||||||||
| 6 | 6 | ||||||||
| 5 | 5 | ||||||||
| 4 | 4 | ||||||||
| 3 | 3 | ||||||||
| 2 | 2 | ||||||||
| 1 | 1 | ||||||||
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
| 8 | | 8 | |||||||
| 7 | 7 | ||||||||
| 6 | 6 | ||||||||
| 5 | 5 | ||||||||
| 4 | 4 | ||||||||
| 3 | 3 | ||||||||
| 2 | 2 | ||||||||
| 1 | 1 | ||||||||
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
- El diagrama de l'esquerra mostra la posició inicial de la variant Richter-Rauzer de la defensa siciliana (també coneguda com a Atac Richter-Rauzer), que es produeix després de
1.e4 c5 2.Cf3 d6 3.d4 cxd4 4.Cxd4 Cf6 5.Cc3 Cc6 6.Ag5.La Variant Richter-Rauzer rep aquest nom per Kurt Richter i Vsèvolod Ràuzer. - El diagrama de la dreta mostra la posició inicial de l'Atac Richter-Veresov (també conegut com a obertura Veresov), que deu el seu nom a Kurt Richter i Gavriil Veresov. Es produeix amb freqüència després de la seqüència
1.d4 d5 2.Cc3 Cf6 3.Ag5.
Publicacions
modificaRichter va ser editor de les revistes d'escacs Deutsche Schachblätter i Deutsche Schachzeitung, així com escriptor de diferents llibres.
- Kurt Richter: Schach-Olympia München 1936 (I. & II.Teil - Bücherei d. Großdt. Schachbundes Band 6 & 7) Reprint, Olms Verlag, Zürich, 1997
- Kurt Richter: Kombinationen, 2. Auflage. Walter de Gruyter & Co, Berlin, 1940 (Erstauflage 1936)
- Kurt Richter: Die ersten Schritte. Walter de Gruyter & Co, Berlin, 1940
- Kurt Richter: Der Weg zum Matt. Walter de Gruyter & Co, Berlin, 1941
- Kurt Richter: Das Matt - Eine Plauderei über den Mattangriff im Schach (Sonderdruck für das Oberkommando der Wehrmacht Abteilung Inland) Berlin, 1942
- Kurt Richter / Jerzy Konikowski: Mein erstes Schachbuch, 12. Auflage 2003. Joachim Beyer Verlag, Hollfeld, ISBN 978-3-88805-245-3 (Erstauflage 1946)
- Kurt Richter: Der Schachpraktiker. (1946)
- Kurt Richter: Kurzgeschichten um Schachfiguren, 4. überarbeitete Auflage. Joachim Beyer Verlag, Hollfeld, 2010 ISBN 978-3-88805-495-2 (Erstauflage 1947)
- Kurt Richter: Die moderne Schachpartie - Theorie und Praxis der Eröffnungen Horizont Verlag, Berlin, 1948 (Der Vorläufer des "kleinen Bilguer")
- Kurt Richter: Schachmatt. (1950)
- Kurt Richter: Hohe Schule der Schachtaktik. (1952)
- Kurt Richter / Rudolf Teschner: Schacheröffnungen - Der Kleine Bilguer Walter de Gruyter & Co, Berlin, 1953
- Kurt Richter: Schach-Delikatessen. Walter de Gruyter & Co, Berlin, 1961
- Kurt Richter / Hans-Hilmar Staudte: Richtig und falsch - Praktische Endspielkunde 2.Auflage, Walter de Gruyter & Co, Berlin / New York, 1978
- Kurt Richter: Einfälle und Reinfälle 1. Auflage 2010. Joachim Beyer Verlag, Hollfeld, ISBN 978-3-88805-496-9
- Kurt Richter / Rudolf Teschner: Dr. Max Euwe - Eine Auswahl seiner besten Partien 2.Auflage Walter de Gruyter & Co, Berlin / New York, 1986
- Kurt Richter: 666 Kurzpartien
Bibliografia
modifica- Alfred Brinckmann: Kurt Richters beste Partien. 2. Auflage. De Gruyter, Berlín 1961
- Werner Golz / Paul Keres: Schönheit der Kombination. Sportverlag Berlin, 1972 (Buch über Kurt Richters Schachecke in der Zeitschrift Schach)
Notes i referències
modifica- ↑ «Nota biogràfica de Kurt Richter» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 28 novembre 2012].
- ↑ «Relació de vencedors del Campionat a BSV». Arxivat de l'original el 2012-07-22. [Consulta: 1r desembre 2012].
- ↑ «Llista de guanyadors del Campionat d'Alemanya d'escacs» (en alemany). schachbund.de. Arxivat de l'original el 2008-06-08. [Consulta: 2 desembre 2012].
- ↑ «Taula del 1r Europa turnier». The Chess Library. Arxivat de l'original el 2014-12-09. [Consulta: 30 novembre 2014].
- ↑ Paige, Roger. «Quadre del torneig de Múnic 1941» (en anglès). Arxivat de l'original el 2013-10-21. [Consulta: 3 desembre 2011].
- ↑ «Quadre complet del "1r Campionat d'Europa", Múnic 1942» (en anglès). Chessmetrics. [Consulta: 2 desembre 2012].
- ↑ La notació (+x -y =z) vol dir que el primer jugador va guanyar x partides, en va perdre y, i va fer taules en z.