Vasja Pirc (19 de desembre de 19072 de juny de 1980)[1] fou un jugador d'escacs eslovè, que tingué el títol de Gran Mestre des de 1953. Va ser un dels millors escaquistes iugoslaus dels anys 1930. Fou conegut especialment com a creador de la defensa Pirc, una obertura hipermoderna.[2]

Plantilla:Infotaula personaVasja Pirc

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 desembre 1907 Modifica el valor a Wikidata
Idrija (Eslovènia) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 juny 1980 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Ljubljana (Eslovènia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciójugador d'escacs, geògraf Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaIugoslàvia Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata
Títol d'escaquistaMestre Internacional d'escacs (1950)
Gran Mestre Internacional (1953)
Àrbitre Internacional (1973) Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1954Olimpíada d'escacs de 1954
1952Olimpíada d'escacs de 1952
1950Olimpíada d'escacs de 1950
1937Olimpíada d'escacs de 1937
1936Olimpíada d'escacs de 1936
1935Olimpíada d'escacs de 1935
1931Olimpíada d'escacs de 1931 Modifica el valor a Wikidata
Premis

ChessGames: 13190 365Chess: Vasja_Pirc OlimpBase homes: 3pl7rbbb


Biografia i títols

modifica

Va néixer a Idrija, llavors part de l'Imperi Austrohongarès, però jugà la major part de la seva carrera sota bandera iugoslava. Va morir a Ljubljana, actualment la capital d'Eslovènia, però llavors encara dins la República Federal Socialista de Iugoslàvia. Va ser premiat amb el títol de Mestre Internacional (MI) el 1950, i va guanyar el de Gran Mestre el 1953, quan ja tenia 46 anys. Obtingué, a més, el títol d'Àrbitre Internacional el 1973.[1]

Resultats destacats en competició

modifica

Pirc fou cinc cops Campió de Iugoslàvia,[3] els anys 1935 (amb Borislav Kostić),[4] 1936,[5] 1937,[6] 1948 (ex aequo amb Svetozar Gligorić), i 1953,[7] en una època en què Iugoslàvia era un dels màxims exponents dels escacs mundials.

Els seus millors èxits esportius els va obtenir en la dècada dels anys 30 del segle xx. Va quedar segon a Budapest el 1934, per darrere d'Andor Lilienthal i per davant de Salo Flohr. Va ser primer a Novi Sad 1936 i a Lodz 1938. Va empatar una matx amb Max Euwe (+2 -2 = 6)[8] el 1948.

El 1954 empatà al primer lloc ex aequo amb Hans Bouwmeester al torneig Hoogovens Beverwijk.[9]

Participació en olimpíades d'escacs

modifica

Va participar, representant Iugoslàvia, en sis Olimpíades d'escacs entre 1931 i 1954 (amb un total de 51 punts de 86 partides, un 59,3%). A les edicions de 1950 i 1952 hi participà com a MI, i a la de 1954 com a GM. Va obtenir-hi un total de quatre medalles: medalla d'argent individual (1931), medalla d'or per equips el 1950, i medalla de bronze per equips el 1952 i 1954.[10]

Taula de participacions en olimpíades
Any Olimpíada[11] Ciutat Tauler Partides Guanyades Taules Perdudes % Posició
indiv.
Posició
equip
1931 IV Olimpíada   Praga 4t 17 10 5 2 73,5%   4
1935 VI Olimpíada   Varsòvia 2n 15 4 6 5 46,7% 12 6
1937 VII Olimpíada   Estocolm 1r 17 3 12 2 52,9% 10 9
1950 IX Olimpíada   Dubrovnik 2n 14 7 5 2 67,9% 4  
1952 X Olimpíada   Hèlsinki 4t 10 2 7 1 55,0% 8  
1954 XI Olimpíada   Amsterdam 1r 13 3 9 1 57,7% 10  

Contribucions a la teoria dels escacs

modifica

A més de gran jugador, en Pirc va destacar en la faceta pedagògica. Els seus manuals van ser estudiats per diverses de les generacions d'escaquistes que el van seguir.

Vasja Pirc és famós, sobretot, en el camp de la teoria d'obertures com a desenvolupador d'un nou sistema de defensa, la defensa Pirc. La idea havia estat assajada abans per Ludwig Paulsen, però era considerada una defensa inferior. Pirc hi incorporà noves idees, i la va revitalitzar, gràcies als principis de l'Escola Hipermoderna.

Partida destacada

modifica

Malgrat que Pirc va tenir un marcador global desfavorable contra Aleksandr Alekhin, el va guanyar amb negres a Ljubljana el 1930, en una partida a ritme ràpid:

1. d4 e6 2. c4 Cf6 3. Cc3 Ab4 4. Ad2 b6 5. f3 Axc3 6. Axc3 d5 7. e3 O-O 8. Ad3 c5 9. Ce2 Cc6 10. O-O Ab7 11. Da4 Dd7 12. Dc2 Cb4 13. Axb4 cxb4 14. b3 Tac8 15. e4 h6 16. e5 dxc4 17. bxc4 Cd5 18. Dd2 Cc3 19. Tae1 Tfd8 20. d5 exd5 21. c5 Txc5 22. Cd4 Ac8 23. e6 Dc7 24. exf7+ Rxf7 25. f4 Ce4 26. Db2 Tc3 27. Cf3 Rg8 28. Ce5 Dc5+ 29. Rh1 Dd4 30. De2 Af5 31. g4 Cg3+ 32. hxg3 Axd3 33. Cxd3 Txd3 34. Td1 De4+ 35. Dg2 Tc8 36. Txd3 Dxd3 37. Tf2 Tc1+ 38. Rh2 a5 39. Td2 De4 40. Dxe4 dxe4 41. Rg2 a4 42. Td4 Tc2+ 43. Rf1 Txa2 44. Txb4 e3 45. Txb6 e2+ 46. Rf2 a3 47. Ta6 Ta1 48. Rxe2 a2 0-1

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Gaige, Jeremy. Chess Personalia, A Biobibliography. McFarland, 1987, p. 331. ISBN 0-7864-2353-6. 
  2. «Nota biogràfica de Vasja Pirc» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 15 maig 2010].
  3. «Historial de guanyadors del Campionat de Iugoslàvia» (en italià). 'La grande storia degli scacchi'. C.Sericano. Arxivat de l'original el 2008-01-22. [Consulta: 13 abril 2011].
  4. «Taules de torneigs de 1935». rogerpaige. Arxivat de l'original el 2013-10-21. [Consulta: 1r gener 2013].
  5. «Taules de torneigs de 1936». rogerpaige. Arxivat de l'original el 2012-05-21. [Consulta: 1r gener 2013].
  6. «Taules de torneigs de 1937». rogerpaige. Arxivat de l'original el 2012-05-21. [Consulta: 1r gener 2013].
  7. Chess Informant, volum 30, tribut, per Aleksandar Matanovic, Chess Informant publishers, Belgrad 1981.
  8. La notació (+x -y =z) vol dir que el primer jugador va guanyar x partides, en va perdre y, i va fer taules en z.
  9. Quadre de resultats, Beverwijk 1954
  10. Olimpbase:: Fitxa de Vasja Pirc Competicions per equips [Consulta 6 de setembre de 2010]
  11. OlimpBase :: Base de dades d'olimpíades d'escacs (anglès)

Enllaços externs

modifica
  • Posicions crítiques de les seves partides a «wtharvey.com». [Consulta: 15 maig 2010]. (anglès)
  • Estimació Elo de Vasja Pirc a «chessmetrics.com». [Consulta: 15 maig 2010]. (anglès)


Títols
Precedit per:
títol inexistent
Campió del Regne de Iugoslàvia
1935-1937
Succeït per:
Borislav Kostić
Precedit per:
Svetozar Gligorić
Petar Trifunović
Campió de Iugoslàvia
(amb Svetozar Gligorić)

1948
Succeït per:
Svetozar Gligorić
Precedit per:
Petar Trifunović
Campió de Iugoslàvia
1953
Succeït per:
Nikola Karaklajić