Alt Millars
L'Alt Millars, o la Conca del Millars,[1] és una comarca valenciana interior i muntanyosa, amb capital a Cirat. Limita al nord i oest amb Aragó, a l'est amb l'Alcalatén i al sud amb la Plana Baixa i l'Alt Palància. Es tracta d'una de les dues comarques de l'interior de la província de Castelló on es parla el castellà.[2] Els seus municipis són:
 Alt Millars | |||||
|---|---|---|---|---|---|
 Salto de la Novia a Cirat  | |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Autonomia | País Valencià | ||||
| Província | Castelló | ||||
| Capital | Montant | ||||
| Població | |||||
| Predomini lingüístic | Castellà | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 667,06 km² | ||||
| Limita amb | |||||
| l'Alt Millars (2015) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
Llocs d'interèsModifica
Als nuclis urbansModifica
- Aiòder: Torre campanar de l'antic convent de dominics d'Aiòder, del segle XVII-XVIII.
- Argeleta: Torres del palau de Zayd Abu Zayn, de l'època medieval.
- Cirat: Torre del palau dels comtes de Cirat, de l'edat Mitjana.
- Montanejos: Torre de planta quadrada integrada en una façana, de l'època islàmica.
- Montant: Convent dels Servites, del segle XVII-XVIII.
- Torre-xiva: Torre islàmica de planta circular.
- Vilafermosa: Església de la Nativitat, del segle xviii, on es conserven retaules dels segles xiv i xv i algunes peces del segle xvi.
Als termes municipalsModifica
- Aiòder: Castell, d'origen islàmic. Se situa als afores de la localitat, al cim d'un turó i per damunt de la font Larga. I el mas dels Frares, ubicat al coll dels Frares, a prop del cim de la Mola.
- Aranyuel: el Campero, cim més alt del municipi de 919 m.s.n.m. Sobre el qual és asentat el poble. El Pozo, zona de bany amb un antic molí abandonat i una preciosa vista del bosc de ribera.
- Argeleta: Castell del Bou Negre, també de l'època musulmana. Està ubicat al cim de la Muela, on també s'han trobat restes iberes i romanes.
- Cirat: El barranc de les Salinas, proper a la localitat, on hi ha diverses piscines naturals, i el castell, d'origen islàmic, situat per sobre d'aquest barranc.
- Espadella: Penya Saganta (723 m.s.n.m.), al vessant nord de la qual, mirant el poble, recau el castell, construït pels musulmans.
- Les Fonts d'Aiòder: El Pozo Negro, concorreguda piscina natural al llit de la rambla del Catalán, no gaire lluny del terme municipal de Torralba del Pinar.
- Lludient: Torre de la Giraba, de l'època islàmica, ubicada a prop de la pedania de la Giraba, d'on pren el nom.
- La Pobla d'Arenós: Castell d'Arenós, també dit de la Vinyaza, documentat des del segle xii. Al seu emplaçament s'han trobat restes de l'edat de Bronze i de l'època ibera.
- Sucaina: Ermita de Santa Anna, del segle xviii, situada a la vora de la carretera CV-195, i masia de la Chirivilla, d'origen islàmic, on es conserva el basament d'una torre de planta quadrada.
- Vilafermosa: Ermita de Sant Bartomeu, renovada al segle xviii. Està ubicada a tocar de la carretera CV-190, entre Vilafermosa i Sant Vicent.
- Los Estrechos
.jpg)
.jpg)
MancomunitatsModifica
La majoria dels municipis de l'Alt Millars estan integrats en dues mancomunitats, la de l'Espadà-Millars (Aiòder, Argeleta, Espadella, Fanzara, les Fonts d'Aiòder, Toga, Torralba del Pinar, Torre-xiva, Vallat i Vilamalur)[3] i la Intermunicipal de l'Alt Millars (Aranyel, el Castell de Vilamalefa, Cirat, Cortes d'Arenós, Lludient, Montant, Montanejos, la Pobla d'Arenós i Sucaina).[4]
Vies de comunicacióModifica
La principal via de comunicació de l'Alt Millars és la carretera CV-20, que uneix les localitats de Vila-real, a la Plana Baixa, i la Pobla d'Arenós, a tocar ja de la frontera amb Aragó. De fet, en deixar enrere Onda, l'últim poble de la plana, aquista carretera rep el nom de carretera paisajística del Mijares.[5] La CV-194 (Fanzara-El Castell de Vilamalefa) i la CV-190 (L'Alcora - Cortes d'Arenós) completen la xarxa viària més destacada de la comarca.
Vegeu tambéModifica
ReferènciesModifica
- ↑ Beüt i Berenguer, Emili. Geografia elemental del Regne de València (en valencià). València: Lo Rat Penat, 1972.
- ↑ Pitarch, Vicent. Traces d'excursionistes (Centre Excursionista de Castelló) (en valencià). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998.
- ↑ «Municipis de la Mancomunitat Espadà-Millars» (en valencià). Mancomunitat Espadà-Millars. [Consulta: 8 juliol 2016].
- ↑ D'Anjou González, Juan. Las mancomunidades intermunicipales en el régimen local español (en castellà). Primera. Madrid: Ministeri d'Administracions Públiques, 1994.
- ↑ «'Venden' la CV-20 como una ruta paisajística del Mijares» (en castellà). Mediterráneo, 24-12-2014. [Consulta: 9 juliol 2016].
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alt Millars |