L'Alt Millars

L'Alt Millars
	; Salto de la Novia a Cirat
Localització
	40° 03′ 19″ N, 0° 27′ 48″ O / 40.0553°N,0.4633°O
Estat	Espanya
Autonomia	País Valencià
Província	Castelló
Capital	Montant
Població
Predomini lingüístic	Castellà
Geografia
Superfície	667,06 km²
Limita amb	l'Alcalatén ; l'Alt Palància ; Plana Baixa

L'Alt Millars, o la Conca del Millars,^[1] és una comarca interior i muntanyosa del nord del País Valencià, amb capital a Cirat. Limita al nord i oest amb Aragó, a l'est amb l'Alcalatén i al sud amb la Plana Baixa i l'Alt Palància. Es tracta d'una de les dues comarques de l'interior de la província de Castelló on es parla el castellà.^[2] Els seus municipis són:

l'Alt Millars (2015)

Municipi	Població	Extensió	Densitat
Aiòder	175	24,36	7,18
Aranyel	171	19,16	8,92
Argeleta	103	15,47	6,66
el Castell de Vilamalefa	112	37,74	2,97
Cirat	233	41,10	5,67
Cortes d'Arenós	308	80,59	3.82
Espadella	86	11,96	7,19
Fanzara	314	34,98	8,98
la Font de la Reina	51	7,50	6,80
les Fonts d'Aiòder	130	10,98	11,84
Lludient	181	31,35	5,77
Montanejos	549	37,80	14,52
Montant	393	34,10	11,52
la Pobla d'Arenós	141	42,53	3,32
Sucaina	183	51,57	3,55
Toga	106	13,52	7,84
Torralba del Pinar	71	21,19	3,35
Torre-xiva	81	11,85	6,84
Vallat	52	5,01	10,38
Vilafermosa	484	108,88	4,45
Vilamalur	70	19,47	3,60
Vilanova de la Reina	61	5,95	10,25
Total	4.055	667,06	6,08

Llocs d'interèsModifica

Als nuclis urbansModifica

Aiòder: Torre campanar de l'antic convent de dominics d'Aiòder, del segle XVII-XVIII.
Argeleta: Torres del palau de Zayd Abu Zayn, de l'època medieval.
Cirat: Torre del palau dels comtes de Cirat, de l'edat Mitjana.
Montanejos: Torre de planta quadrada integrada en una façana, de l'època islàmica.
Montant: Convent dels Servites, del segle XVII-XVIII.
Torre-xiva: Torre islàmica de planta circular.
Vilafermosa: Església de la Nativitat, del segle XVIII, on es conserven retaules dels segles XIV i XV i algunes peces del segle XVI.

Als termes municipalsModifica

Llenç de la muralla del castell del Bou Negre
Aiòder: Castell, d'origen islàmic. Se situa als afores de la localitat, al cim d'un turó i per damunt de la font Larga. I el mas dels Frares, ubicat al coll dels Frares, a prop del cim de la Mola.
Argeleta: Castell del Bou Negre, també de l'època musulmana. Està ubicat al cim de la Muela, on també s'han trobat restes iberes i romanes.
Cirat: El barranc de les Salinas, proper a la localitat, on hi ha diverses piscines naturals, i el castell, d'origen islàmic, situat per sobre d'aquest barranc.
Espadella: Penya Saganta (723 m.s.n.m.), al vessant nord de la qual, mirant el poble, recau el castell, construït pels musulmans.
Les Fonts d'Aiòder: El Pozo Negro, concorreguda piscina natural al llit de la rambla del Catalán, no gaire lluny del terme municipal de Torralba del Pinar.
El Pozo Negro, a les Fonts d'Aiòder
Lludient: Torre de la Giraba, de l'època islàmica, ubicada a prop de la pedania de la Giraba, d'on pren el nom.
La Pobla d'Arenós: Castell d'Arenós, també dit de la Vinyaza, documentat des del segle XII. Al seu emplaçament s'han trobat restes de l'edat de Bronze i de l'època ibera.
Sucaina: Ermita de Santa Anna, del segle XVIII, situada a la vora de la carretera CV-195, i masia de la Chirivilla, d'origen islàmic, on es conserva el basament d'una torre de planta quadrada.
Vilafermosa: Ermita de Sant Bartomeu, renovada al segle XVIII. Està ubicada a tocar de la carretera CV-190, entre Vilafermosa i Sant Vicent.
Los Estrechos

MancomunitatsModifica

La majoria dels municipis de l'Alt Millars estan integrats en dues mancomunitats, la de l'Espadà-Millars (Aiòder, Argeleta, Espadella, Fanzara, les Fonts d'Aiòder, Toga, Torralba del Pinar, Torre-xiva, Vallat i Vilamalur)^[3] i la Intermunicipal de l'Alt Millars (Aranyel, el Castell de Vilamalefa, Cirat, Cortes d'Arenós, Lludient, Montant, Montanejos, la Pobla d'Arenós i Sucaina).^[4]

Vies de comunicacióModifica

La principal via de comunicació de l'Alt Millars és la carretera CV-20, que uneix les localitats de Vila-real, a la Plana Baixa, i la Pobla d'Arenós, a tocar ja de la frontera amb Aragó. De fet, en deixar enrere Onda, l'últim poble de la plana, aquista carretera rep el nom de carretera paisajística del Mijares.^[5] La CV-194 (Fanzara-El Castell de Vilamalefa) i la CV-190 (L'Alcora - Cortes d'Arenós) completen la xarxa viària més destacada de la comarca.

Vegeu tambéModifica

Llista de monuments de l'Alt Millars

ReferènciesModifica

↑ Beüt i Berenguer, Emili. Geografia elemental del Regne de València (en valencià). València: Lo Rat Penat, 1972.
↑ Pitarch, Vicent. Traces d'excursionistes (Centre Excursionista de Castelló) (en valencià). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998.
↑ «Municipis de la Mancomunitat Espadà-Millars» (en valencià). Mancomunitat Espadà-Millars. [Consulta: 8 juliol 2016].
↑ D'Anjou González, Juan. Las mancomunidades intermunicipales en el régimen local español (en castellà). Primera. Madrid: Ministeri d'Administracions Públiques, 1994.
↑ «'Venden’ la CV-20 como una ruta paisajística del Mijares» (en castellà). Mediterráneo, 24-12-2014. [Consulta: 9 juliol 2016].

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: L'Alt Millars

[1] Beüt i Berenguer, Emili. Geografia elemental del Regne de València (en valencià). València: Lo Rat Penat, 1972.

[2] Pitarch, Vicent. Traces d'excursionistes (Centre Excursionista de Castelló) (en valencià). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998.

[3] «Municipis de la Mancomunitat Espadà-Millars» (en valencià). Mancomunitat Espadà-Millars. [Consulta: 8 juliol 2016].

[4] D'Anjou González, Juan. Las mancomunidades intermunicipales en el régimen local español (en castellà). Primera. Madrid: Ministeri d'Administracions Públiques, 1994.

[5] «'Venden’ la CV-20 como una ruta paisajística del Mijares» (en castellà). Mediterráneo, 24-12-2014. [Consulta: 9 juliol 2016].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]