Obre el menú principal

Argeleta

municipi del País Valencià

Argeleta (en castellà i oficialment, Argelita) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Millars.

Infotaula de geografia políticaArgeleta
Argelita (es)
Escut d'Argeleta.svg
Arg aerea.jpg

Localització
Localització d'Argeleta respecte del País Valencià.png
 40° 03′ 15″ N, 0° 21′ 00″ O / 40.0541046°N,0.3499998°O / 40.0541046; -0.3499998
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaCastelló
Comarcal'Alt Millars

Capital Argelita
Població
Total 113 (2018)
• Densitat 7,3 hab/km²
Gentilici Argeletà, argeletana
Predomini lingüístic Castellà
Geografia
Superfície 15,47 km²
Altitud 311 m
Limita amb
Partit judicial Nules
Festa major Mare de Déu del Roser
Organització política
• Alcalde Ramón Joaquín Adelantado Campos
Identificador descriptiu
Codi postal 12230
Codi de municipi INE 12015
Codi ARGOS de municipis 12015
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

GeografiaModifica

El relleu d'Argeleta és de muntanya mitjana; no sobrepassa els 800 m d'altitud. El clima és mediterrani, però més fred i menys humit que a la costa. Limita amb els municipis de Lludient, Toga, Vallat, Fanzara i Llucena.

El terme està poblat de pins i alzines en la major part, encara que els incendis soferts en la dècada dels 90 deixaren empremta en el paisatge; la resta del terreny està ocupat pels cultius de secà pràcticament abandonats i una xicoteta porció, al costat del riu Argeleta (o Vilafermosa), dedicada als cítrics. A banda del riu, que és el centre turístic del municipi, hi ha nombroses fonts, com ara la de Los Ignacios, que naix entre enormes roques i desaigua al riu; la Sima de la Muela, de gran profunditat; coves com la de Pons, la del Cabezo i Avenc Simba i gran quantitat de senders perfectament senyalitzats per a perdre's per la natura.

HistòriaModifica

L'escriptor grec Estrabó (63 aC - 21 dC) i el geògraf romà Aviè en la seua Ora Marina parlen ja del lloc. El 1262 apareix documentat com Arjalidah. En temps de la conquesta era una torre que pertanyé a Ferran Pérez, fill de l'antic governador de València, Zayd Abu Zayd, que després de la conquesta va retirar-se a Argeleta, es va convertir al cristianisme i, a poc a poc, va anar cedint terres i privilegis a la noblesa cristiana. El 1491 el poble, que continuava habitat pels moros, passà a propietat de la corona fins que va ser adquirit per la família Arenós. L'expulsió dels moriscs, el 1609, deixà el lloc gairebé desert fins al 23 de febrer de 1611, en què el nou senyor, Pere Escrivà Sabata, baró d'Argeleta, donà carta pobla a 24 famílies. La baronia d'Argeleta va pertànyer al marquès de Monistrol dintre de la governació de Morella, abans d'establir-se la distribució territorial en províncies.

DemografiaModifica

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010
109 103 105 110 117 136 117 117 112 105 106

EconomiaModifica

La seua economia està repartida entre l'agricultura de secà, la construcció i els serveis, sectors creixents a causa de la proximitat a nuclis de població en continu creixement pel turisme d'interior i la indústria, ja que molts dels seus habitants es desplacen diàriament a les fàbriques de ceràmica d'Onda o Ribesalbes.

AdministracióModifica

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 José Nebot Chiva UCD 19/04/1979
1983 - 1987 José Nebot Chiva AP-PDP-UL-UV 28/05/1983
1987 - 1991 Joaquin Campos Garcia PSPV 30/06/1987
1991 - 1995 José Morte Marmaneu PSPV 15/06/1991
1995 - 1999 José Morte Marmaneu PSPV 17/06/1995
1999 - 2003 José Morte Marmaneu PSPV 03/07/1999
2003 - 2007 José Fco. Ibáñez Edo PSPV 14/06/2003
2007 - 2011 Ramón Joaquín Adelantado Campos PP 16/06/2007
2011 - 2015 Ramón Joaquín Adelantado Campos PP 11/06/2011
2015 - 2019 Aitor Balfagón Bartoll EUPV 13/06/2015
Des del 2019 n/d n/d 15/06/2019
Resultats electorals - Argeleta, 2015
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
Esquerra Unida del País Valencià Aitor Balfagón Bartoll 56 2 60.87
Partit Popular de la Comunitat Valenciana Santiago Miralles Sorolla 35 1 38.04
Nuls 1 1.08
Total 93 3

MonumentsModifica

 
Panoràmica de la Mola del Bou Negre

El castell es troba en una elevada muntanya al límit dels termes d'Argeleta i Lludient. Es tracta d'una immensa taula rocosa perfectament protegida al nord i nord-oest, tant que resulta totalment inaccessible. La resta està protegida per llenços de muralla i una torre que defensa una entrada. A l'interior es troba una torre d'origen romà. El seu emplaçament i la magnitud de les restes disperses donen una idea de com de formidable hagué de ser aquesta gran fortalesa. Existeix la certesa que moltes de les seves pedres han estat utilitzades per a la construcció d'edificis agrícoles. El castell es troba completament en ruïnes i únicament se n'aprecien alguns llenços de les muralles principals i els fonaments de diferents torrasses.

 
Església i Torre de Zayd Abu Zayd

És d'una sola nau amb poderosos contraforts que allotgen capelles, considerablement baixes respecte a la nau. La façana és mixtilínia amb senzilla portalada i torre campanar rematada amb un templet de doble alçada sobre el cos de les campanes. A l'interior trobem pilastres corínties. Construïda el 1700, conté un conjunt d'imatges d'especial interès cultural, així com la relíquia de la Santa Creu, portada des de Roma el 1956 pel pare Vaciero.

  •  
    Torre de l'antic castell palau de Zeit Abu Zeit (Argelita)
    Torre de Zayd Abu Zayd, del segle XIII:

S'alça a la plaça Major de la població i formava part de l'estructura defensiva exterior del palau d'Abú Zayd. És cilíndrica, amb planta baixa i dues altures, coronada per merlets. La fàbrica és de maçoneria, amb diverses finestres i accés per una porta elevada amb arc de mig punt. Té una inscripció àrab de 1252. A l'interior alberga el Museu Municipal. Declarada Bé d'Interès Cultural (BIC).

  • Torre Quadrada:
     
    Torres d'Argeleta
 
Torre Quadrada (Argelita)

De planta rectangular, quatre plantes i rematada per merlets sobre cornises. La fàbrica és de maçoneria amb cantons reforçats amb carreus. Disposa de finestres rectangulars amb llinda de pedra i una altra amb arc rebaixat de maó. La torre va ser reformada el 1881. Juntament amb la torre rodona i una altra, en l'actualitat destruïda, formava un palau que, segons documentació, era impressionant.

Festes i celebracions localsModifica

  • Sant Antoni. Se celebra el 17 de gener amb subhasta de coques i col·lecta per a la Santa Creu.
  • Santa Creu. Se celebra el 3 de maig.
  • Festes d'estiu. Se celebren en agost amb balls.
  • Festes patronals. Se celebren el primer cap de setmana d'octubre en honor a la Verge del Roser.

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Argeleta