Obre el menú principal

Les Fonts d'Aiòder

municipi del País Valencià

Les Fonts d'Aiòder[1] o Fontes[2] (en xurro, Juentes d'Ayódar; en castellà i oficialment, Fuentes de Ayódar) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Millars.

Infotaula de geografia políticales Fonts d'Aiòder
Fuentes de Ayódar (es)
Escut de les Fonts d'Aiòder
Església de Sant Roc - Les Fonts d'Aiòder.jpg
Església de les Fonts d'Aiòder

Localització
Localització de Fontes respecte del País Valencià.png
 40° 01′ 15″ N, 0° 25′ 11″ O / 40.0208981°N,0.4197803°O / 40.0208981; -0.4197803
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaCastelló
Comarcal'Alt Millars
Municipi 1
Població
Total 94 (2018)
• Densitat 8,55 hab/km²
Gentilici Fonter, fontera
Predomini lingüístic Castellà
Geografia
Superfície 11 km²
Altitud 505 m
Limita amb
Partit judicial Nules
Festa major Sant Roc i Mare de Déu de l'Assumpció
De l'11 al 17 d'agost
Organització política
• Alcalde Jordi Lucena Lucas
Economia
Pressupost 312.895,00 (2007)
Identificador descriptiu
Codi postal 12225
Codi de municipi INE 12064
Codi ARGOS de municipis 12064
Altres

Lloc web www.fuentesdeayodar.es
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

GeografiaModifica

Està enclavat en els contraforts septentrionals del Parc natural de la Serra d'Espadà. Limita amb Cirat, Torralba del Pinar, Aiòder, Espadella i Torre-xiva.

El nucli urbà s'assenta de manera escalonada al costat de la rambla d'Aiòder i es troba a una altura de 505 metres. Gran part del seu terme es troba poblat de grans extensions de bosc on les espècies predominants són els pins, sureres i alzines. Així, 694 hectàrees del terme municipal estan ocupades per extensions boscoses i 306 per superfícies de cultius, prats i pastures.

HistòriaModifica

És un dels quatre pobles que formen la Baronia d'Aiòder; va pertànyer inicialment al rei moro de València Zayd Abu Zayd. Després de l'expulsió dels moriscs en 1609, es va repoblar amb famílies de Godella decretant-se la carta de poblament el 17 de setembre de 1611, sent el senyor de la baronia d'En Cristòfol Funes.

DemografiaModifica

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010
86 80 86 98 105 110 105 95 100 112 142

EconomiaModifica

L'agricultura ha passat a tenir un paper clarament secundari, encara que el seu percentatge encara és relativament important. La major part de la població activa està dedicada al sector serveis, el 40,9%, fonamentalment impulsat pel turisme interior.

MonumentsModifica

  • Església de Sant Roc. Construïda entre els segles XVII i XVIII, és una església de nau única amb capelles laterals entre contraforts, volta de canó amb arcs en l'interior i coberta a dues aigües en l'exterior, amb tester pla. Disposa de cor a l'entrada de l'església. D'estil barroc desornamentat, durant la Guerra civil espanyola, va sofrir alguns atacs que van destruir algunes parts, com els altars laterals.

Llocs d'interésModifica

 
Rio Chico
  • Rio Chico. La presència d'aquest riu atorga a la localitat un important atractiu turístic. El riu presenta un cabal, més o menys estable, al llarg de tot l'any. Aquest recurs és aprofitable durant totes les estacions de l'any; però a l'estiu és un lloc ideal per a prendre el bany.
  • Llentiscle monumental de la Masadica. L'edat estimada de l'exemplar és de 200 anys. Posseïx una altura de 3,50 m i el diàmetre de la copa és el següent: nord-sud: 10 m i est-oest: 5 m. L'arbre està catalogat com notable i singular. És un autèntic monument natural. Es tracta del llentiscle de majors dimensions del País Valencià.
  • Coves: de Juan Lentejas, de Peñalta, Largas, de Zailes, de Caminejos, de l'Al-morzar, de Sabartes, del Morrón...

Festes i celebracionsModifica

  • Sant Antoni. Se celebra el 17 de gener.
  • Sant Blai. Se celebra el 3 de febrer.
  • Santa Àgueda. Se celebra el 5 de febrer amb ball de disfresses.
  • Festes patronals. En honor a Sant Roc i a la Mare de Déu de l'Assumpció al voltant del 16 d'agost.

ReferènciesModifica

  1. Acadèmia Valenciana de la Llengua. «Denominació del municipis valencians». [Consulta: 19 abril 2016].
  2. Pradas, Marga (coord.) «Fontes». Gran enciclopèdia catalana. Enciclopèdia Catalana [Consulta: 19 abril 2016].

Enllaços externsModifica