L'Espoli, versions de mig cos

Actualment, es coneixen quatre Versions de mig cos de l'Espoli, obra d'El Greco, i/o del seu obrador, amb la probable col·laboració de Jorge Manuel Theotocópuli. Al seu catàleg raonat d'obres d'aquest pintor, Harold Wethey les menciona respectivament amb els números X-92, X-93, X-94 i X-95 .[1]

Infotaula d'obra artísticaL'Espoli, versions de mig cos
Greco-Espolio-Lyon.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipuspintura Modifica el valor a Wikidata
Part desèrie L'espoli d'El Greco Modifica el valor a Wikidata
CreadorEl Greco;
taller de El Greco
Creació1581 ↔ 1585 Modifica el valor a Wikidata
Gènereart sacre Modifica el valor a Wikidata
Materialpintura a l'oli
taula Modifica el valor a Wikidata
Basat enL'espoli Modifica el valor a Wikidata
Dimensions46 (alçària) × 58 (amplada) cm
Col·leccióMuseu de Belles Arts de Lió (Lió) Modifica el valor a Wikidata
Catalogació
Número d'inventariB 341 Modifica el valor a Wikidata
Catàleg

Temàtica de la obraModifica

Segons José Camón Aznar, El Greco potser hauria realitzat una segona versió de L'espoli de la Catedral de Toledo, reduïda i sense Les Tres Maries, per tal de contrarestar algunes objeccions teològiques. Aquesta hipotètica versió potser seria el model d'on partirien les quatre versions conegudes de mig cos de L'Espoli. Tanmateix no hi ha cap evidència de que el mestre efectivament pintés aquesta segona versió per a la Catedral de Toledo.

Versió del Museu de Belles Arts de LióModifica

Oli sobre llenç; 46 x 58 cm.; Començament segle XVII.

L'Espoli, en versió de mig cos, conservada al Museu de Belles Arts de Lió, és una de les quatre versions de mig cos, amb major o menor participació d'El Greco, i/o de del del seu taller, i/o de Jorge Manuel Theotocópuli.[1] Al catàleg raonat d'obres d'El Greco, Harold Wethey li assigna el número X-93.[2]

Aquesta obra de Lió correspon a una versió reduïda (de la part superior) de L'Espoli de Munic, perquè reprodueix la vista posterior d'un home d'edat avançada, (el segon a la dreta, darrere l'esbirro de la túnica verda) que apareix a aquesta versió, però que no existeix al original de la Catedral de Toledo. El Dr. Soehner creu que aquest llenç va sortir de l'obrador d'El Greco abans de 1586.[1]

Obra autèntica para José Camón Aznar, Mayer i Manuel Bartolomé Cossío. Obra d'escola, segons Harold Wethey

ProcedènciaModifica

  • Comte de Lambertye (venda a París, 15/04/1868)
  • Prince T. (venda a París, 13/05/1870)
  • Bellet du Poisat, qui llega la pintura al Museu de Lió l'any 1884.

Versió del Museu de Belles Arts de BudapestModifica

 L'Espoli de mig cos. Museu de Belles Arts de Budapest
 
 
Tipuspintura  
Part desèrie L'espoli d'El Greco  
CreadorEl Greco;
taller de El Greco
CreacióA començament dècada del 1600  
Gènereart sacre  
Materialpintura a l'oli
taula  
Basat enL'espoli  
Dimensions129 ( ) × 160 ( ) cm
Col·leccióMuseu de Belles Arts de Budapest (Zugló (en)  )  
Catàleg

Oli sobre llenç; 129 x 160 cm.; començament segle XVII; Wethey-X-95.

A diferència de la versió de Lió, a aquest quadre i als quadres següents, no apareix l'home d'edat avançada (el segon a la dreta).

El catàleg del Museu el considera autèntic, si bé modernament hom l'atribueix a un hipotètic "Mestre de Budapest".[3][4] El nombre de figures s'ha reduït a vuit, hi ha menys alabardes, i l'escena és diürna, perquè no hi ha cap personatge amb una torxa.

ProcedènciaModifica


Versió del Museu i Galeria Nacional de CardiffModifica

 L'Espoli de mig cos. Versió del Museu i Galeria Nacional de Cardiff
 
 
Tipuspintura  
Part desèrie L'espoli d'El Greco  
CreadorEl Greco;
taller de El Greco
CreacióA començament dècada del 1600  
Gènereart sacre  
Materialpintura a l'oli
taula  
Basat enL'espoli  
Dimensions130 ( ) × 163 ( ) cm
Propietat deGwendoline Davies
Amgueddfa Cymru – National Museum Wales (1952–)  
Col·leccióAmgueddfa Cymru – National Museum Wales (Gal·les)  
Catalogació
Número d'inventariNMW A 5  
Catàleg

Oli sobre llenç; 130 x 163 cm.; començament segle XVII; Wethey X-92.

Obra autèntica, segons Manuel Bartolomé Cossío, August L. Mayer i José Camón Aznar. Obra de taller, segons Harold Wethey.[3]

Aquesta pintura mostra el moment dramàtic quan els soldats espolien les vestimentes de Crist, just abans de la Crucifixió. Excepcionalment entre les variants de l'Espoli, aquesta és una escena nocturna, il·luminada per una torxa, amb una llum divina descendint del Cel a través d'una obertura triangular en els núvols. A la part central superior, un soldat porta una torxa, i el soldat de l'esquerra en porta una altra a la mà, la qual cosa indica una escena nocturna. [6]

Harold E. Wethey considera aquesta versió d'una qualitat superior a L'Espoli, versió de mig cos de Lió, tot i que no arriba a la qualitat de les millors versions de cos sencer. Les tres figures principals es van copiar acuradament de L'Espoli de la Catedral de Toledo, però la resta va ser realitzada de forma més matussera.[7]

ProcedènciaModifica

  • J.Buck, Jerez de la Frontera, abans de 1902 (venuda a Christie el 15/06/1923)


Versió a la Fundació María Cristina Masaveu Peterson (Madrid)Modifica

 L'Espoli de mig cos. Versió col·lecció privada a Madrid
 
 
Tipuspintura  
Part desèrie L'espoli d'El Greco  
CreadorEl Greco;
taller de El Greco
CreacióA començament dècada del 1600  
Gènereart sacre  
Materialpintura a l'oli
llenç (suport pictòric)  
Basat enL'espoli  
Dimensions140 ( ) × 165 ( ) cm
Col·lecciócol·lecció privada  
Catalogació
Número d'inventariDO1306  
Catàleg

Oli sobre llenç; 140 x 165 cm.; començament segle XVII; Wethey-X-94

Obra autèntica, segons Manuel Bartolomé Cossío, August L. Mayer i José Camón Aznar. Col·laboració de Francisco Prevoste, segons la Fundació Maria Cristina Masaveu.[3]

Josep Gudiol comenta que aquesta obra va ser abusivament tractada en el segle XIX per Vicent López amb repintades que cobrien la totalitat del celatge i gran part de les figures. Com a la versió de Budapest, disminueix el dramàtic amuntegament de personatges al voltant de Crist, l'expressió és més dolça, i el dramatisme tè menys tensió. L'atmosfera està suggerira per una técnica evanescent, rica en estranys contrastos de llums i ombres. [8]

Segons H.E. Wethey, tot i ser una obra de l'escola d'El Greco, és de gran qualitat. El nombre de personatges s'ha reduït a vuit, només veiem dues alabardes. Una neteja i restauració recents han eliminat una estranya aurèola al voltant del cap de Crist, que era d'un tipus que el mestre cretenc mai no havia pintat, uns núvols sobrepintats que enlletgien el fons del quadre, i han demostrat que no es tracta d'una escena nocturna, perquè abans l'alabarda de l'esquerra estaba sobrepintada de forma que semblava una torxa.

En un estudi recent, hom relaciona aquesta pintura amb l'exemplar de Cardiff.[4]

ProcedènciaModifica

Així apareix en la fitxa de l'obra, realitzada per Leticia Ruiz Gómez, i recollida en el Catàleg "Colección Masaveu, Grandes Mestres da Pintura Espanhola. Greco, Zurbarán, Goya, Sorolla (pàgina 52)" amb motiu de l'exposició celebrada al Museu Nacional de Arte Antiga de Lisboa entre el 21 de novembre i el 3 d'abril de 2016.

BibliografiaModifica

  • Wethey, Harold Edwin; El Greco y su Escuela (Volumen-II) ; Ediciones Guadarrama; Madrid-1967.
  • Frati, Tiziana; La obra pictórica completa de El Greco; Noguer Rizzoli; Milano-1969
  • Gudiol, José; Doménikos Theotokópoulos, El Greco; Ediciones Polígrafa, S.A.; Barcelona-1982; ISBN 84-343-0031-1

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Wethey, Harld E. Obra citada, p. 201-202. 
  2. Wethey, Harold E. Obra citada, p. 201. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Frati, Tiziana. Obra citada, p. 97. 
  4. 4,0 4,1 Barkóczi, Itsván «El “Maestro de El Espolio de Budapest”. Una mano identificada del círculo del Greco». Cuadernos de Arte- Universidad de Granada., noviembre-2009 [Consulta: 16 agost 2019].
  5. Wethey, Harold E. Obra citada, p. 202. 
  6. «Greco&field1=with_images&value1=on&index=0 (workshop of), EL GRECO, Domenico Theotokopuli» (en anglès). Amgueddfa Cymru — National Museum Wales. [Consulta: 16 octubre 2019].
  7. Wethey, Harold E. Obra citada, p. 201. 
  8. Gudiol, José. Obra citada, p. 165.