Obre el menú principal

La bèstia humana

pel·lícula de 1938 dirigida per Jean Renoir

La bèstia humana[1] (La Bête humaine en el seu títol original en francès) és una pel·lícula de l'any 1938 dirigida per Jean Renoir i protagonitzada per Jean Gabin i Simone Simon,[2] la qual fou emesa per primera vegada a TV3 el 10 d'abril del 2001.[1]

Infotaula de pel·lículaLa bèstia humana
La Bête humaine
Fitxa tècnica
Direcció Jean Renoir
Protagonistes
Producció Raymond Hakim i Robert Hakim per a Paris Film
Disseny de producció Eugène Lourié
Guió Jean Renoir, de la novel·la d'Émile Zola
Música Joseph Kosma
Fotografia Curt Courant, Claude Renoir i Jacques Natteau, en blanc i negre
Dades i xifres
País França
Data d'estrena 1938
Durada 101 min
Idioma original Francès
Color en blanc i negre
Temàtica
Basat en La Bête humaine Tradueix
Gènere Drama
Més informació
IMDb Fitxa 7.7/10 stars
FilmAffinity Fitxa 7.5/10 stars
Rotten Tomatoes Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

ArgumentModifica

El ferroviari Jacques Lantier (Jean Gabin) és l'honest, però epilèptic maquinista de La Lison. Viatja des de París fins a l'estació de Le Havre, on es procedeix a la reparació dels eixos de la locomotora. Lantier torna a la capital dos dies després, sent testimoni de l'assassinat d'un home. El criminal és el cap d'estació, el senyor Roubaud (Fernand Ledoux), ja que ha descobert que la seua jove i bella muller, Séverine (Simone Simon), és amant del milionari Grandmorin (Jacques Berlioz). Roubaud aconsegueix que Lantier no el delati. Més endavant, Séverine proposa a Lantier matar el marit i fugir junts.[2]

Context històric i artísticModifica

La bèstia humana és una inqüestionable composició mestra del cineasta Jean Renoir, el qual la va gestar en la primera dècada del cinema sonor. Pessimista retrat de la condició humana, es basa en una de les millors novel·les d'Émile Zola, un relat naturalista d'emocions, sentiments i fatalitat. En pantalla, el protagonisme recau en l'actor Jean Gabin, que ja havia fet amb Renoir Les Bas-fonds (1935) i La Grande Illusion (1937). Amb carisma i superlatiu talent dramàtic, Gabin interpreta mesuradament l'honrat i bon maquinista Lantier, al qual les circumstàncies i l'enbruix d'una dona corrompen i alteren fins a l'esquizofrènia. El ferroviari, projecció de la irracionalitat latent de l'ésser humà, serà captiu de condicionants socials i genètics, desitjos incontrolables que finalment el llancen de cap a la tragèdia irremeiable.[2]

Rodada entre ombrívols decorats ferroviaris (les estacions de Saint-Lazare i de Le Havre)[3] i atmosferes tèrboles, la pel·lícula fou escrita i dirigida amb tens dramatisme per Renoir, que va voler alleugerir la flama de tants mals i desgràcies amb un apaivagador caire poètic. Altrament, no refusa fer uns ocasionals apunts al·legòrics i simbòlics, cas de la imatge de la màquina del tren (representació de la bèstia desbocada) avançant per la via. La pel·lícula s'obre amb una esplèndida seqüència de cinc minuts, de característiques documentals, en què la locomotora de carbó La Lison, guiada per l'orgullós Lantier, es dirigeix cap a Le Havre travessant el vast paisatge francès.[2]

Cal destacar la presència de Simone Simon, qui poc després viatjaria a Hollywood per a interpretar La dona pantera (Jacques Tourneur, 1942), la pel·lícula per la qual més se la recorda. Publicada el 1889, la novel·la de Zola tornaria a ésser portada a la pantalla per Fritz Lang en Desig humà (1954), llavors en clau de cinema negre i amb Glenn Ford i Gloria Grahame en els papers de rellevància.[2]

Frases cèlebresModifica

«
"... És com una fumera que se'm fica dins el cap i ho deforma tot. L'epilèpsia em fa ser com un gos rabiós, i això que no bec alcohol. Si en begués, perdria el seny. He acabat creient que pago pels vicis dels altres. Pels meus pares i pels meus avis, que van beure. Generacions de borratxos que m'han anat enverinant la sang. Ells m'han transmès aquesta malaltia que pateixo. És espantós." (Jean Gabin com a l'epilèptic Lantier)[2]
»

CuriositatsModifica

PremisModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 ÉsAdir > Filmoteca: pel·lícules > La bèstia humana (català)
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Vilaseca, Ramón Robert, 2014. Les 500 millors pel·lícules de la història del cinema. Lleida: Pagès Editors, S. L. ISBN 9788499754932. Pàg. 63.
  3. Durgnat, Raymond, 1974. Jean Reinoir. University of California Press. ISBN 0520022831. Pàg. 172.
  4. Trivia - IMDb (anglès)
  5. Roger Viry-Babel, 1994. Jean Renoir: le jeu et la règle. París: Ramsay. Pàg. 107.
  6. FilmAffinity (castellà)

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica