La cena secreta
| Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
| S'ha proposat fusionar aquest article a «Javier Sierra». (Vegeu la discussió, pendent de concretar). Data: 2019 |
La cena secreta és una novel·la de Javier Sierra publicada l'any 2004.
| Fitxa | |
|---|---|
| Autor | Javier Sierra Albert  |
La trama es desenvolupa durant la creació de l'obra El Sant Sopar, encàrrec de Ludovico el Moro a l'artista Leonardo da Vinci com a part de l'ampliació i decoració del refectori del convent dominic de Santa Maria delle Grazie, a Milà, Itàlia entre 1495 i 1497.
L'autor realitza hipòtesis sobre quines van poder ser les veritables fonts de Leonardo per pintar una de les obres sacres més conegudes de la cristiandat i sobre la possible relació de Leonardo amb els càtars.
Ha estat editada en 40 països, convertint-se en un èxit internacional de la literatura espanyola.
Argument Modifica
Fra Agustín Leyre, inquisidor dominic expert en la interpretació de missatges xifrats, és enviat a correcuita a Milà per supervisar els traços finals que el mestre Leonardo da Vinci està donant a L'Últim sopar, a causa d'una sèrie de cartes anònimes rebudes a la cort papal d'Alexandre VI, en què es denuncia que Da Vinci no només ha pintat a els Dotze sense el seu preceptiu halo de santedat, sinó que el mateix artista s'ha retratat en la sagrada escena, donant l'esquena a Jesucrist.
En la novel·la s'exposa que L'Últim Sopar de Leonardo da Vinci conté una sèrie d'anomalies per al punt de vista dels catòlics ortodoxos de l'època: no mostra el Sant Grial, ni a Crist instaurant el sagrament de l'Eucaristia, sinó que fa un gest amb les mans semblant a una imposició, idèntic a l'únic sagrament que exercitaven els càtars durant les seves cerimònies, el Consolament. Tampoc l'actitud dels Dotze en aquesta composició reflecteix el que narren els Evangelis: Joan, el jove deixeble que està assegut al costat del mestre, no recolza el seu cap en el seu pit, com diu el Nou Testament, més bé, al contrari, sembla allunyar-se'n.
L'autor es basa en dades com que la regió italiana de la Llombardia, i específicament el poble de Concorezzo, va acollir entre els segles XIII i XV als últims supervivents càtars després de la caiguda dels seus correligionaris a Montsegur el 1244.
Premis Modifica
- Finalista del III Premi de Novel·la Ciutat de Torrevella de 2004, atorgat per unanimitat el 30 setembre de 2004, a Torrevella (Alacant), pel jurat següent: José Manuel Caballero Bonald (president), Anna Maria Moix, JJ Armas Marcelo, Núria Tey (editorial directora de Plaza & Janés) i Eduardo Dolón (regidor de Cultura de l'Ajuntament de Torrevieja.), actuant de Com a secretari David Trías.