Viquipèdia

Rocaviva

espai escultòric a Mussa (Catalunya)
(S'ha redirigit des de: Laberint Màgic)

Rocaviva, també coneguda com a Laberint màgic, és un espai escultòric de l'artista Climent Olm situat entre els municipis del Pont de Bar (Alt Urgell) i de Lles (Baixa Cerdanya), en dues finques veïnes enclavades en les partides de Sobeig i la Ginebrosa respectivament. S'hi accedeix per una pista forestal que surt de la població de Músser (Baixa Cerdanya), en direcció a llevant, al camí de Sant Joan de Sobeig, i que porta també a l'ermita de Sant Joan de Sobeig i al poble d'Aristot. L'any 2010 fou declarada Bé cultural d'interès local[1] i es pot comptar entre els exemples destacats de paisatgisme visionari.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Rocaviva
Dades
TipusParc Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Pont de Bar (Alt Urgell) Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 23′ N, 1° 40′ E / 42.38°N,1.66°E / 42.38; 1.66
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC39580 Modifica el valor a Wikidata

Descripció modifica

El parc d'escultures en conté aproximadament 600 de fixes en un territori d'unes 10 hectàrees, a més d'un nombre indeterminat d'escultures mòbils, totes elles combinades amb prats, boscos, erms i conreus en un laberint de senders.[2][1] El material emprat més freqüentment per a les obres és el granit; en alguns casos es van aprofitar els afloraments naturals de pedra, i en altres les roques van ser manualment transportades i alçades en un nou emplaçament. En les escultures es combinen textures diverses i s'usa tant el baix relleu com la talla exempta.

Un dels temes més recurrent és la representació de mans obertes i també de mandales, tot i que també la representació de rostres, harmonitzant asimetries i posant especial èmfasi en els ulls.[1] L'entorn, plantejat com un espai per a la reflexió, contacte amb la natura i retrobament personal,[3] cerca una fusió entre l'art i el paisatge del voltant;[1] l'artista va idear l'espai com un laberint màgic en el qual anar-hi trobant les seves múltiples obres i descobrir-hi els missatges d'aquestes, plenes de simbolisme, i també d'espiritualitat, humanisme, ecologisme i llibertat.[4]

Autoria modifica

Totes les peces, de diferents mides, van ser tallades entre els anys 1986 i 2006 per Climent Olm, fill i veí de Músser, que es va preocupar també de disposar les peces i d'obrir els camins. L'escultor es va iniciar com a ceramista i tallador de fusta per passar a emprar la pedra. Entre les influències que rep Climent Olm destaquen les filosofies orientals: budisme i taoisme, l'artesania dels aborígens de l'Amèrica del Nord i l'obra de Picasso. Vol expressar la mort i el renaixement en la natura en el propi medi natural recollint els postulats de l'art natura, que usa els materials i el marc natural per expressar-se.[1] Olm va ser protagonista el 2012 del curtmetratge Les pedres que parlen, dirigit per Albert Galindo i Albret Cristòfol.[5]

La seva obra a Rocaviva recorda els atlants tolteques, els moais de l'illa de Pasqua, les escultures del Mont Rushmore, el bosc d'Oma d'Agustín Ibarrola i el de Can Ginebreda de Xicu Cabanyes.[6]

Història modifica

El 2012 Rocaviva es va donar a conèixer i va obrir al públic. Fins al juliol de 2013 l'artista feia visites guiades a les escultures, que servien per finançar l'espai i la seva activitat.[5] A causa d'un litigi amb un dels seus germans[4] per la propietat de la finca, l'octubre de 2013, esgotat a causa de vandalismes perpetrats contra ell i contra l'obra, va haver de marxar de la casa on vivia al bosc, i el projecte va quedar aturat i l'obra inacabada. El lloc va restar lliurement obert,[5] i des d'aleshores el parc va rebre moltes visites de famílies i excursionistes que el visitaven, però també va patir diverses agressions.[7]

Les escultures més petites van ser traslladades a la Seu d'Urgell, i l'agost del 2014 el seu ajuntament en va organitzar una exposició.[8][9] Les institucions comarcals es van comprometre a conservar i promocionar les obres més grans, que restaren a la muntanya, i l'artista va manifestar la seva voluntat de donar-les a la Generalitat de Catalunya.[4]

El 2017 l'indret va ser tancat, i el 2018 es va reobrir la meitat oest del terreny, situada a l'Alt Urgell i de propietat de l'artista.[10] Tot i així, el vandalisme hi havia fet grans estralls, com senyalització destruïda, peces tombades, algunes escantonades, ulls tapats amb ciment o peces petites desaparegudes, i la casa de l'artista també va ser atacada.[cal citació] Olm va crear l'Associació Cultural Rocaviva[11] amb un petit grup de persones a fi de preservar el laberint i per tal de poder tornar a mostrar les seves escultures; es va tornar a rehabitar la casa de l'artista i es feien visites guiades concertades pel parc posant cura que els visitants no traspassessin els límits de la part del bosc propietat de l'escultor i s'endinsessin a la de la Cerdanya, encara tancada.[10]

L'any 2019 el Museu Cerdà de Puigcerdà va acollir una exposició fotogràfica sobre Rocaviva sota el títol «Rocaviva. Laberint màgic».[12][3]

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Laberint Màgic». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 4 maig 2012].
  2. ↑ «Us revelem els secrets del laberint màgic Rocaviva». Espai terra, 27-09-2016 [Consulta: 12 gener 2020].
  3. ↑ 3,0 3,1 «Puigcerdà acull una mostra de fotografia sobre Rocaviva del bosc de Músser». Regió7, 21-10-2019 [Consulta: 13 gener 2020].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Visa, Lluís «El artista Climent Olm abandona más de 600 esculturas en Mussa» (en castellà). El País, 13-07-2014 [Consulta: 13 gener 2020].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «Quin és el futur de l'espai Rocaviva?». Nació Digital, 06-05-2014 [Consulta: 13 gener 2020].
  6. ↑ «Climent Olm: «Rocaviva no hauria sigut possible sense l'ajuda dels menairons»». El Periòdic d'Andorra, 01-06-2013 [Consulta: 13 gener 2020].
  7. ↑ Pascual, M. «Rocaviva, un laberint màgic per descobrir». Viure als Pirineus, 08-06-2016 [Consulta: 13 gener 2020].
  8. ↑ «LA SALA LA CUINA DE LA SEU D'URGELL INAUGURA L'EXPOSICIÓ DE CLIMENT OLM ROCAVIVA-SEU». Ajuntament de la Seu d'Urgell, 01-08-2014 [Consulta: 13 gener 2020].
  9. ↑ «Climent Olm inaugura la seva exposició 'Rocaviva' a la Seu». Ràdio Seu, 01-08-2014 [Consulta: 13 gener 2020].
  10. ↑ 10,0 10,1 Matas, Rosa «El sorprendente museo al aire libre en un bosque de los Pirineos» (en castellà). La Vanguardia, 15-06-2018 [Consulta: 13 gener 2020].
  11. ↑ Eroles, Ivet «Kliment Olm: “Tots tenim a dins potencials no expressats, sovint reprimits a causa de limitacions absurdes"». Surt de casa, 11-06-2019 [Consulta: 13 gener 2020].
  12. ↑ «El Museu Cerdà acull “Rocaviva. Laberint màgic”, dels fotògrafs José Antonio Rios i Montserrat Dolz.». Viure als Pirineus, 08-11-2019 [Consulta: 13 gener 2020].

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Rocaviva&oldid=33197326»