Ledi Màkbet Mtsènskogo Uiezda
Lady Macbeth de Mtsensk (en rus: Леди Макбет Мценского уезда, transcrit: Ledi Màkbet Mtsènskogo Uiezda), op. 29, és una òpera en quatre actes de Dmitri Xostakóvitx, amb llibret d'Aleksandr Preis i el mateix compositor,[1] basat en una narració de Nikolai Leskov, que al seu torn es va inspirar en un fet real.[2] S'estrenà al teatre del Palau Mikhàilovski de Sant Petersburg el 22 de gener de 1934 dirigida per Samuïl Samossud. La va dedicar a la seva esposa Nina Vasilievna Varzar.[3]
 Svetlana Sozdateleva com a Katerina Izmàilova  | |
| Títol original | Ledi Màkbet Mtsènskogo Uiezda / Katerina Izmàilova |
|---|---|
| Forma musical | òpera |
| Compositor | Dmitri Xostakóvitx |
| Llibretista | Dmitri Xostakóvitx i Aleksandr Preis |
| Llengua del terme, de l'obra o del nom | rus |
| Basat en | Lady Macbeth of the Mtsensk District (en)  (Nikolai Leskov ) |
| Data de publicació | 1934 |
| Parts | 4 actes i 7 escenes |
| Durada | 2,5 hores |
| Opus | 29 |
| Personatges | A female convict (en) , Ghost of Boris Timofeyevich (en) , Local Nihilist (en) , Old Convict (en) , Police Inspector (en) , Policeman (en) , Priest (en) , Sentry (en) , Sergeant (en) , Tattered peasant (Village Drunk) (en) , Sonyetka (en) , Boris Timofeyevich Izmailov (en) , Porter (en) , Sergei (en) , Steward (en) , Aksinya (en) , 3 Workman (en) , Zinoviy Borisovich Izmailov (en) i Katerina Lvovna Izmailova (en) |
| Estrena | |
| Estrena | 22 de gener de 1934 / 2a versió: 26 de desembre de 1962 |
| Escenari | teatre del Palau Mikhàilovski de Sant Petersburg, |
| Estrena als Països Catalans | |
| Estrena al Liceu | 28 de desembre de 1965 (versió revisada); 13 de maig de 2002 (versió original) (estrena a Espanya de les dues versions) |
 | |
Després de tenir un molt bon acolliment, tant del públic com dels especialistes, amb més de cent representacions a Leningrad i a Moscou,[2] l'òpera va ser censurada dos anys més tard per iniciativa de Stalin i retirada de l'escenari durant dècades. Per aquest motiu s'ha convertit en un símbol de les pressions polítiques sobre la música.[1]
El 1962, l'autor va estrenar-ne una versió revisada i suavitzada, amb el títol de Katerina Izmàilova, amb un nou número d'opus (op. 114).
Origen i context modifica
Xostakóvitx va començar a escriure Lady Macbeth l'octubre del 1930 inspirat en la novel·la curta homònima que el reconegut escriptor rus vuitcentista Nikolai Leskov havia escrit el 1865 i que s'havia reeditat el mateix any. El compositor va admetre que «vaig llegir la història i em va fascinar de tal manera que immediatament vaig començar a escriure una òpera».[4]
Nikolai Leskov, tot i ser poc conegut fora dels països de llengua russa, és considerat una de les glòries de la literatura russa. La seva obra, que comprèn 36 volums, és extensa i detallada en la riquesa de la llengua russa, és alabada per la seva narrativa aguda i la seva penetrant observació dels costums. Amb uns orígens socials heterogenis, Leskov mostrava un desig apassionat per conèixer la seva terra, que es reflecteix en el seu talent literari.[5]
Lady Macbeth de Mtsensk relata l'amarga història de Katerina, una jove rural casada amb un madur comerciant de Mtsensk, situat a la Rússia profunda, a més de tres-cents quilòmetres al sud de Moscou, un lloc decididament anònim a les províncies russes prop de Riazan.[1] El seu marit sempre està absent i mentrestant es veu amenaçada per un sogre afamat. Per suportar l'avorriment cau als braços d'un oportú amant ocasional, Serguei, el nou capatàs que busca alegries i l'ascens social. La noia decideix assassinar qui s'oposi als seus desitjos. Un per un cauen el sogre, el marit i el nebot per cercar el camí cap a la felicitat amb l'atrevit Serguei. Com la Lady Macbeth de Shakespeare, no és causalitat que Leskov utilitzi el mateix nom, una cadena de desgràcies els porten a tots dos cap a Sibèria. Durant el viatge, Serguei flirteja amb Sonietka, una captivadora presa. Katerina els descobreix i, presa de la gelosia, es llança en un llac gelat.[4]
Xostakóvitx va definir d'aquesta manera els personatges principals: «Katerina Izmailova és una dona intel·ligent i dotada, sufocada per la seva ambició i per la recerca d'una via d'escapament per les seves energies; enverina al seu sogre instigada pel seu amant, Serguei, un home absolutament indigne moralment (encara que el seu aspecte ha de brillar per la seva bellesa i galanteria), que és contractat per treballar a la finca dels Izmailov. El pare, Borís Timoféievitx, és un amo ancià, poderós i sobrat de vitalitat; i el seu fill, Zinovi Borisovitx, marit de Katerina i bastant més gran que ella, és un home lamentable, pretensiós i despreocupat. Per arribar a casar-se amb Serguei, Katerina comet un seguit de crims atroços: primer acaba amb el seu marit, i també acaba amb el seu petit nebot». La mort del darrer nen, no va ser finalment inclòs en l'òpera.[4]
Els quatre assassinats comesos per Katerina difícilment podrien sorprendre el públic lector rus de l'època de la novel·la, ja que estava acostumat als contes brutals de corrupció dels pobles de Píssemski i a les novel·les d'assassinats de Dostoievski. Sí que els va esgarrifar la manera de relatar els assassinats de Leskov.[1]
Xostakóvitx i el seu co-llibretista Aleksandr Preis fan canvis essencials en els personatges i la narrativa del conte de Leskov. Principalment, el paper del sogre Borís Isinailov, un ancià d'uns vuitanta anys i vidu, experimenta una àmplia i significativa ampliació, així com una major dimensió sexual i agressiva. L'altre gran canvi és la no inclusió de l'assassinat del nebot, que segons va escriure Xostakóvitx en un assaig de 1934, «era una mica extra, l'assassinat d'un infant, qualsevol que sigui la seva explicació, sempre crea una impressió negativa».[1]
Representacions modifica
Malgrat els primers èxits a nivell popular i oficial, Lady Macbeth es va convertir en el vehicle d'una denúncia general de la música de Xostakóvitx per part del PCUS a principis de 1936: després de ser condemnada en un article anònim (de vegades atribuït a Ióssif Stalin però en realitat sembla que l'autor és David Zaslavsky[6]) al Pravda, titulat Caos en lloc de música, va ser prohibida a la Unió Soviètica durant gairebé trenta anys, fins al 1961.[7]
El compositor l'any 1962 va revisar Lady Macbeth, rebatejant-la Katerina Izmailova (en rus: Катерина Измайлова) i assignant-li l'op. 114. Va substituir dos dels seus intermezzos, va ajustar l'acte I, l'escena 3 i va fer canvis més petits en altres llocs. Katerina Izmailova es va representar per primera vegada el 26 de desembre de 1962 a Moscou al Teatre Musical Stanislavski-Nemirovich-Danchenko, i es va gravar per primera vegada en estudi el 1964. Però des de la mort de Xostakóvitx, la versió original s'ha interpretat amb més freqüència. La versió original sense censura no es va tornar a representar a Rússia fins a l'any 2000.[8]
A partir del 1979, Mstislav Rostropóvitx i la seva dona Galina Vixnévskaia, en el paper de Katerina Ismailova, van ampliar el coneixement de l'òpera en forma de disc a Occident.[9] Avui en dia ja forma part del repertori clàssic.[10]
A Catalunya aquesta versió revisada es va estrenar al Liceu de Barcelona el 28 de desembre de 1965. La versió original no s'hi va fer fins a l'any 2002.[11] Ievgueni Nesterenko, baix rus que feia de Vell presoner en la producció de Barcelona del 2002, i que va arribar a conèixer a Xostakóvitx en persona va afirmar: «He de dir alguna cosa una mica diferent sobre la segona versió. Es va estrenar amb èxit a Rússia i a tot el món i Xostakóvitx va viatjar a diversos països per presentar-la i es va mostrar encantat d'ella. És clar que va canviar algunes coses que li havien criticat, però un músic em va dir que Xostakóvitx li havia reconegut una vegada que els canvis els va fer sobretot per poder cobrar drets, ja que havia venut els de l'original».[12]
Rols modifica
| Rol[2] | Tipus de veu | Elenc estrena, 22 de gener 1934 Director: Samuïl Samossud |
|---|---|---|
| Borís Ismailov, un comerciant | baix | |
| Sinovi, el seu fill | tenor | |
| Kalerina Isimailova, dona de Sinovi | soprano | Agrippina Ivanovna Sokolova |
| Serguei, ajudant dels Ismailov | tenor | |
| Axinia, la cuinera | soprano | |
| Un treballador esparracat i borratxo | tenor | |
| Treballador, treballador dels Ismailov | baríton | |
| Intendent | baix | |
| Un porter | baix | |
| Primer treballador, empleat dels Ismailov | tenor | |
| Segon treballador, empleat dels Ismailov | tenor | |
| Sacerdot | baix | Pavel Yuravlenko |
| Inspector de policia | baix | Aleksei Petrovich Ivanov |
| Nihilista | tenor | |
| Sergent | baix | |
| Vell convicte | baix | |
| Soniètka, una presonera | mezzosoprano | |
| Una dona convicta | soprano | |
| Sentinella | baix | |
| Fantasma de Borís Ismailov | baix | Georgiy Nikolaievich Orlov |
| Cor: SATB, parts dividides – Treballadors i treballadores contractats pels Ismailov; Policies; Convidats de boda; homes i dones presos | ||
Argument modifica
Tot i que l'òpera comparteix els personatges bàsics i el resum de l'obra teatral, té diverses diferències respecte a la història original en termes d'argument i èmfasi.
Acte I modifica
Escena 1: Habitació de Katerina
Katerina és infeliçment casada amb Sinovi, un mercader de farina provincial. Es queixa a si mateixa de la seva solitud. El seu sogre, Boris, enfadat amb la seva resposta quan diu que els bolets són el seu plat preferit, li diu que la seva solitud és culpa seva per no produir un hereu. Ella respon que Sinovi no pot donar-li fills, la qual cosa Boris menysté; llavors l'amenaça si decideix acceptar un amant jove. Sinovi és cridat per assumptes de negocis, i Boris -contra la inclinació del seu fill- fa que Katerina juri davant una icona de ser fidel. Una serventa, Axinia, li explica a Katerina sobre el nou empleat, Serguei, que és molt faldiller.
Escena 2: El pati dels Ismailov
Serguei i els seus companys estan assetjant sexualment a Axinia. Katerina intervé i el renya pel seu masclisme i afirma que les dones són tan valentes i capaces com els homes. Serguei està disposat a demostrar-li que està equivocada i es barallen; ella cau a terra i Serguei cau sobre ella. Boris apareix. Ella diu que ha ensopegat i Serguei, en intentar ajudar-la, també ha caigut. Els altres pagesos ho corroboren. No obstant això, Boris desconfia i brama als pagesos, dient-los que tornin a treballar, abans d'ordenar a Katerina que li prepari uns bolets i amenaçar de dir-li a Sinovi sobre el seu comportament.
Escena 3: Habitació de Katerina
Katerina es disposa a anar a dormir. Serguei toca a la seva porta amb l'excusa que li deixi un llibre perquè no pot dormir, però Katerina no en té cap; no sap llegir. Mentre està a punt de tancar la porta, ell intenta seduir-la recordant la lluita que havia tingut amb ella. Ell entra a l'habitació i s'imposa sobre ella. Després, ella li diu que marxi, però ell es nega i ella accepta començar una aventura amb ell. Boris truca a la porta i confirma que Katerina és al llit i la tanca. Serguei queda atrapat a l'habitació, i tots dos tornen a fer l'amor.
Acte II modifica
Escena 4: El pati
Una nit, una setmana més tard. Boris, incapaç de dormir a causa de la inquietud pels lladres, passeja pel pati a les fosques mentre es fa de dia. Recordant els seus dies com a jove llibertí i sabent del baix libido de Sinovi, considera seduir Katerina ell mateix per complir els deures matrimonials del seu fill. Veu Serguei pujant per la finestra de Katerina. El captura i el flagel·la públicament com a lladre, després el fa tancar. Katerina ho presencia però no pot aturar-ho perquè segueix tancada a la seva habitació. Quan finalment aconsegueix baixar pel canal de desguàs, els altres servents la retenen per ordre de Boris. Després d'estar esgotat de batre Serguei, Boris demana un àpat, dient que tornarà a flagel·lar Serguei l'endemà i envia un servent perquè recordi Sinovi, dient-li que hi ha problemes a casa. Katerina afegeix verí de rata a uns bolets i els dóna a Boris. Mentre mor, cridant un sacerdot, ella recupera les claus per alliberar Serguei. El sacerdot, cridat pel torn de matí dels treballadors que troben Boris en agonia, arriba: Boris intenta en va dir-li que ha estat enverinat i cau mort, assenyalant Katerina. Katerina, plorant llàgrimes de cocodril, convenç el sacerdot que Boris ha menjat accidentalment bolets enverinats i ell resa una pregària sobre el cos de Boris.
Escena 5: Habitació de Katerina
Katerina i Serguei estan junts. En Serguei diu que la seva aventura haurà d'acabar a causa de l'imminent retorn de Sinovi i que desitja casar-se amb Katerina; aquesta li assegura que es casaran, però es nega a dir-li com ho arreglarà. Serguei llavors s'adorm. Aleshores, Katerina és turmentada pel fantasma d'en Boris i no pot dormir. Més tard, sent com torna Sinovi. Un dels criats l'ha tornat a cridar amb la notícia de la mort del seu pare. Encara que Serguei s'amaga, Sinovi veu els seus pantalons i el cinturó i endevina la veritat. Mentre ell i la Katerina es barallen, ell la colpeja amb el cinturó. En sentir els crits de Katerina, Serguei emergeix i s'enfronta a Sinovi, que després intenta escapar per trucar als criats. Katerina atura Sinovi: ella i Serguei procedeixen a estrangular-lo; finalment Serguei acaba la feina amb un cop al cap amb un pesat canelobre. Els amants amaguen el cadàver al celler.
Acte III modifica
Escena 6: A prop del celler
Després de la desaparició de Sinovi, se'l presumeix mort. Katerina i Serguei es preparen per casar-se, però ella està turmentada pel fet que el cadàver de Sinovi estigui amagat al celler. Serguei la tranquil·litza i se'n van a la cerimònia del casament. Un camperol borratxo entra al celler, troba el cos de Sinovi i va a buscar la policia.
Escena 7: La comissaria
La policia es queixa de no ser convidada al casament i en va intenta distreure's turmentant un mestre socialista pel seu suposat ateisme quan arriba el pagès i els dóna l'oportunitat de venjar-se.
Escena 8: El jardí Ismailov
Tothom està borratxo al casament. La Katerina veu que la porta del celler està oberta, però la policia arriba mentre ella i Serguei intenten escapar.
Acte IV modifica
Escena 9. Un campament de convictes temporals prop d'un pont
De camí a Kàtorga a Sibèria, la Katerina suborna un guàrdia perquè li permeti saber on està Serguei. Ell la culpa de tot. Després de marxar, Serguei intenta seduir una altra condemnada, Soniètka. Ella demana un parell de mitges com a preu. Serguei enganya a la Katerina perquè li doni la seva, i els dóna a Soniètka. Soniètka i els altres condemnats es burlen de la Katerina, que empeny Soniètka cap a un riu glaçat, caient també ella mateixa. Són arrossegats i el tren de presoners segueix endavant.
Enregistraments modifica
- 1979 [[Mstislav Rostropóvitx] (director), Orquestra Filharmònica de Londres, Galina Višnevskaja (Katerina); Nicolai Gedda (Serguei); Taru Valjakka (Axinia); Dimiter Petkov (Borís Ismailov); Birgit Finnilä (Soniètka); Werner Krenn (Sinovi); (Etiqueta: EMI).
- 1992 Myung-whun Chung (director d'orquestra); Opéra Bastille; Maria Ewing (Katerina); Philip Langridge (Sinovi) Aage Haugland (Borís); Sergej Larin (Serguei); Kristine Ciesinski (Axinia); Elena Zaremba (Soniètka); Kurt Moll (Antic Condemnat); (Etiqueta: Deutsche Grammophon).
- 2006 Mariss Jansons (director); Orquestra Reial del Concertgebouw; Eva Maria Westbroek (Katerina); Christopher Ventris (Serguei); Carole Wilson (Axinia); Vladimir Vaneev (Borís Ismailov); Lani Poulson (Soniètka); Ludovít Ludha (Sinovi); director d'escena: Martin Kušej, Muziektheater (Etiqueta: Opus Arte).
- Existeix un enregistrament de 1964 de la versió de Katerina Izmailova amb les forces següents: Eleonora Andreyeva, Eduard Bulavin, V. Radziyevsky, Orquestra Simfònica de la Ràdio de Moscou i Cor Estatal de Moscou, Gennady Provatorov (director).
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Emerson, Caryl. «Back to the Future: Shostakovich's Revision of Leskov's 'Lady Macbeth of Mtsensk District'». Cambridge Opera Journal. [Consulta: 13 abril 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Lloret, Teresa. «Lady Macbeth de Msensk». Gran Teatre del Liceu. [Consulta: 14 abril 2024].
- ↑ «Catàleg d'obres de Dmitri Xostakóvitx» (en anglès). Sikorski Musikverlage Hamburg. Arxivat de l'original el 2 d’agost 2020. [Consulta: 18 abril 2021].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 García, Diego Manuel. «“Lady Macbeth de Mtsensk”, de Dimitri Shostakovich» (en castellà). Melómano digital. [Consulta: 13 abril 2024].
- ↑ Maglia, Haroldo. «El poder i l'equívoc». Gran Teatre del Liceu. [Consulta: 14 abril 2024].
- ↑ Morrison, Simon «The Fact and Fiction Behind Shostakovich's 'Lady Macbeth'». , 06-10-2022.
- ↑ Ashley, Tim «Too scary for Stalin». , 26-03-2004.
- ↑ Grove, George, et al. The New Grove Dictionary of Opera. Macmillan Press, 1994.
- ↑ «Informació del disc». Discogs. [Consulta: 18 abril 2021].
- ↑ Mortier, Gerard. «[teatroreal.es/es/noticia/carta-gerard-mortier-espectadores-lady-macbeth Carta de Gerard Mortier a los espectadores ´Lady Macbeth´]» (en castellà). Teatro Real. [Consulta: 18 abril 2021].
- ↑ (castellà) ALIER, Roger. Guia universal de la ópera. Barcelona, 2007, Ediciones Robinbook. ISBN 978-84-96924-03-1
- ↑ Rodríguez, Marino. «Pasión y poder en el Liceu con “Lady Macbeth de Msenk” de Shostakovich» (en castellà). La Vanguardia. [Consulta: 13 juny 2018].