Sant Martí d'Alanzell

Sant Martí d'Alanzell és una possessió de Mallorca situada dins el terme de Vilafranca de Bonany. Es tracta d'una possessió històrica i la més important del terme, atès que la vila es formà a partir de parcel·lacions de la propietat, i històricament s'anomenà també Vilafranca de Sant Martí. Sant Martí conformava una cavalleria constituïda com a baronia, i era un dels dominis principals de la família Sureda de Sant Martí, que el 1708 obtengueren el títol de marquesos de Vilafranca.

Infotaula edifici Sant Martí d'Alanzell
Dades
Tipus	Possessió i monument
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Vilafranca de Bonany (Mallorca)
39° 34′ N, 3° 05′ E
Bé d'interès cultural
Data	10 novembre 1993
Identificador	RI-51-0006931

Cal no confondre aquesta possessió amb la veïna possessió d'Alanzell, situada entre Sant Martí i Boscana (les cases es troben a la carretera de Vilafranca a Felanitx), i molt més modesta, a despit que és aquesta la que li confereix el cognom.

Nom

La grafia del nom fluctua entre Alanzell, que és l'establerta pel NOTIB i altres autoritats en matèria de toponímia, l'Enzell i Lanzell.

En el Llibre del Repartiment de Mallorca ja consta l'alqueria de Sant Martí, que apareix diferenciada de la d'Alinzel, i dins el segle xiv ja es documenta la forma Sant Martí d'Alanzell. El topònim d'Alanzell prové de l'àrab al-inzal (àrab: الإِنْزَال), que també és l'origen del mot aranzel, i que faria referència a la renda que calia pagar pel lloguer de la propietat. Té el mateix origen que la possessió de Lanzell de Menorca.

Localització

Les cases de Sant Martí d'Alanzell es troben a un poc més d'un quilòmetre al sud del poble de Vilafranca, a la carretera que condueix a Felanitx, a l'altura del quilòmetre 6'5, vora l'entreforc de la carretera de Porreres a Vilafranca.

Venint de la vila, hom hi arriba pel carrer de Sant Martí, en direcció sud, després de passar pel Molí Nou i sortir del nucli urbà. Immediatament, la carretera travessa el torrent de Boscana, un afluent del torrent de Na Borges. A l'esquerra, a l'hectòmetre 1, apareix el pou Viguet; es tracta d'un pou antiquíssim, d'època islàmica, amb parets laterals gruixades i capella de volta de canó, lleugerament apuntada, i una boca amb arc de la mateixa forma. Més endavant, dalt d'un turó cobert d'alzines i ullastres, es troben els molins de la Pleta de Sant Martí: dos antics molins de vent que la tradició els atorga també funcions de vigilància, i que eren emprats un per a moldre gra per al consum humà i l'altre per al bestiar. A la dreta del creuer de carreteres s'alcen les imponents cases de Sant Martí de Lanzell.

Història

La possessió de Sant Martí de Lanzell, antigament una de les més importants de Mallorca, ocupava els terrenys que en la dominació musulmana eren de les alqueries Lanzell i Albadellet, a més d'altres rafals. Després de la Conquesta de 1229, en el repartiment formà part de la porció reial, i fou cedida com a propietat de Ramon Saclusa. Anys després, l'alqueria de Sant Martí d'Alanzell passà a mans del potent orde del Temple, que la convertí en cavalleria feudal. Després que els templers foren dissolts definitivament el 1314, el rei Sanç de Mallorca la disputà als successors dels templers, els cavallers de Sant Joan: el 1318 el rei Sanç la donà, a canvi de 500 lliures i d'un cens anual de 10 lliures al seu tresorer, Nicolau de Santjust. Segons Bover, el fill de Nicolau, Guillem de Santjust, el 1391 vengué la possessió a Arnau Sureda per 3.000 lliures, però sembla que fou el batle de Mallorca qui posà en venda la possessió, a instàncies dels creditors de l'esmentat Guillem. La branca dels Sureda que compraren l'honor de Sant Martí es titularen Sureda de Sant Martí, en referència la propietat que ostentaven.

Un dels senyors més coneguts de Sant Martí fou Salvador Sureda i Safont (1415-1495), fill d'Arnau, cavaller famós pel seu torneig amb el cavaller català Francesc Vallseca, celebrat a Nàpols en presència del rei Alfons el Magnànim l'any 1444. El seu lema era una furera (canastrell que duia una fura per caçar conills) amb un escrit que deia «Dins és lo qui'l pren». Aquest lema es convertí en part de l'escut dels Sureda de Sant Martí, reproduït en nombroses ocasions en aquest casal.

Salvador Pau Sureda, nebot de l'anterior, en fou l'hereu; a l'inventari que manà fer de Sant Martí l'any 1495, hi consta la capella, amb un retaule del Davallament de la Creu, obra de Flandes, que té a una banda Sant Martí i a l'altra santa Bàrbara. El 1501, el rei Ferran manà al procurador reial de Mallorca, Gregori Burgues, que Pau Sureda fos investit en el feu de Sant Martí: que prestant jurament de fidelitat dit Sureda sia investit de nou en el feu segons la forma acostumada que fou posar un anell d'or a la mà de dit Sureda. L'any 1535 el propietari de Sant Martí era Pau Sureda de Sant Martí. En el cadastre de 1575 apareix com a propietari Salvador Sureda, amb un patrimoni al voltant de Sant Martí, incloent Son Pere Jaume, Lanzell i Boscana, que arribava a 36.000 lliures. El fill de l'anterior, Pau Sureda de Sant Martí i Campfullós (1571-1650) fou el fundador de Vilafranca, anomenada precisament de Sant Martí abans del nom modern de Vilafranca de Bonany, quan el 1620 establí part de la possessió de Son Pere Jaume. El 1708, en plena Guerra de Successió, Francesc Sureda de Sant Martí i Safortesa fou nomenat pel rei Carles III d'Àustria marquès de Vilafranca, títol que no fou revalidat fins al 1760, pel net de l'anterior, Salvador Sureda de Sant Martí i Cotoner.

Damià Ferrà-Ponç recull detalladament dos inventaris del segle xviii. Del de 1748, quan el propietari encara era Francesc Sureda, aporta la informació següent: tenia cases de senyors i d'amos. Les primeres, luxosament moblades i amb nombroses pintures religioses, tenien molí de sang, torre, clastra, capella, amb un retaule de sant Martí, i celler, amb setze bótes congrenyades, amb una cabuda total de 415 somades. A les cases hi havia l'arxiu de la família i de la cavalleria de Sant Martí. La possessió era dedicada a vinya i a conreu de cereals i lleguminoses, amb 136 quarterades de sementers. Tenia dos horts, denominats l'hort Gran i l'hort Menor, ambdós amb casa i sínia. Era un gran centre ramader i d'aviram amb 354 ovelles, 155 cabres, 67 porcs, 38 muls, 21 cavalls, nou bous, dues someres, 134 gallines i 25 indiots. De l'inventari de 1791, quan la possessió era dividida en Sant Martí Major i Sant Martí Menor, ambdues propietats del noble Salvador Sureda de Santmartí i Cotoner, n'extreu que "el casal d'aquesta possessió tenia torre, celler, molí de sang i capella, amb un oli dedicat a sant Martí. Era dedicada a vinya i a conreu de cereals. Hi havia guardes de 300 ovelles i 29 porcs. Sant Martí Menor era arrendada a part. Per altra banda, tenia lloc durant els segles xvii i xviii consta un costum de transhumància eguina pel qual era costum que el bestiar cavallí de la possessió de Sant Martí al final de setembre fos traslladat a la finca de l'Àguila de Llucmajor, fins al començament del mes de maig.

El fill de Salvador Sureda de Sant Martí i Cotoner, Marià Salvador Sureda de Sant Martí i Desbrull, morí en 1805 sense successió directa, i la possessió de Sant Martí passà als Sureda de la línia dels marquesos de Vivot, entre els quals destaquen Joan Sureda i Boixadors i Joan Miquel Sureda i de Verí, darrer marquès de Vivot. El 1863 apareixen documentats Sant Martí de Baix (142 Ha de superfície) i Sant Martí de Dalt (141 Ha). En la dècada de 1900, el marquès de Vivot, Joan Miquel Sureda, plantà devers 100 quarterades de ceps americans a Sant Martí, però les noves vinyes foren destruïdes per una plaga de míldiu el 1915. Després de la mort de Joan Miquel Sureda (1912), la possessió passà a una de les seves filles, Bàrbara Sureda Fortuny. La seva neboda, Pilar Montaner Sureda, filla de Pere de Montaner, comte de Peralada, heretà la finca, i es casà amb Vicenç Ferrer de Sant Jordi i Truyols, comte de Santa Maria de Formiguera. Actualment el propietari de Sant Martí és el fill dels anteriors, Joan Miquel Ferrer de Sant Jordi i Montaner.

El diccionari Català-Valencià-Balear d'Alcover-Moll hi afegeix la glosa popular següent: «Sa madona de L'Enzell | està darrera sa porta, | que plora sa mula morta | abrigada amb so mantell».

Les cases

La façana principal té alçat de tres plantes, orientada a migjorn. El portal forà és d'arc rodó adovellat; s'aixeca davant una rampa empedrada i apareix coronat per un espectacular relleu de sant Martí; el que fou bisbe de Tours apareix representat com a cavaller en la característica escena de donar part de la seva capa a un pobre. En l'angle inferior esquerre del conjunt escultòric hi ha l'escut dels Sureda de Sant Martí, que mostra l'alzina surera típica del llinatge Sureda, més l'afegitó de la furera de Salvador Sureda de Sant Martí Safont. En concret, l'escut data de 1736, és quarterat i mostra les armes dels llinatges Sureda, Safortesa, Desbrull i Olesa, corresponent a Francesc Sureda.

A la dreta de la façana hi ha un bloc més elevat, que possiblement era la torre de les cases, amb tres plantes d'alçat, amb un portal de llinda que comunica a una estança quadrangular sostinguda per un arc diafragma apuntat, característic del gòtic primitiu, amb restes dels permòdols que sostenien la coberta. A l'altra banda de la façana principal, hi ha un volum més rústic, amb una escala exterior que comunica a un portal de llinda. Les obertures que constitueixen les finestres de la façana es distribueixen una mica irregularment, destacant les quatre del primer pis, una a l'esquerra del portal i tres a la dreta, com també les quatre del segon pis, una a l'esquerra del portal, l'altra damunt i les dues restants a la dreta. Dos lledoners joves guarneixen la part dreta del frontis.

La possessió de Sant Martí de Lanzell fou declarada Bé d'Interès Cultural l'any 1993 a petició d'ARCA.

La clastra

El portal forà comunica a un vestíbul que mostra coberta de volta d'aresta, amb una clau de volta amb l'escut dels Sureda i dues fureres. Un arc rebaixat condueix a un pòrtic amb set arcs rebaixats, sostinguts per pilars octogonals de base ampla i capitells motllurats (6 pilars exempts i dos adossats als laterals); la coberta de la porxada és de volta d'aresta. L'entrada a la clastra es realitza a partir d'aquesta porxada. La clastra és rectangular i distribueix les diferents estances de les cases. A la banda esquerra, a ponent, hi ha l'ala arquitectònica més antiga, possiblement del segle xiv, amb dos portalets rodons adovellats i restes d'una finestra gòtica cegada, que potser fos un portalet elevat, amb bocell; segons tradició oral, s'hi localitzava la presó dels templers; en tot cas, es troba ben documentat que s'hi trobava la cúria i la presó de la baronia (P. Andreu de Palma, p. 120). Més al nord, un poc a la dreta, hi ha la casa dels amos, amb entrada per un portal rodó adovellat; l'interior mostra una sala amb dues columnes circulars i, més a la dreta, la cuina pagesa, amb pinte.

Novament a la clastra, més a la dreta de la casa dels amos, l'alçat arriba a les tres plantes, amb el porxo amb finestrons rectangulars apaisats, mentre que una porxada de tres arcs rebaixats dona accés a l'escala de la planta noble. En aquesta porxada es conserva un carro destinat a ser tirat per bous, i diverses peces de ceràmica romana, com àmfores i una interessant peça que servia de llum de vaixell. Sobre l'arc central de la porxada, hi ha un relleu que representa santa Bàrbara, amb l'escut dels Sureda Zaforteza i la data de 1746. En el lateral de la dreta, hi ha tres arcs rebaixats, cegats, on destaca el portal de la capella, coronat per un escut quarterat amb les armes dels Sureda, Fortuny, Verí i Verí. En el centre de la clastra, cap a la dreta, hi ha un coll de cisterna de planta circular, amb un bastiment de ferro forjat amb relleus de caps de drac, possiblement neogòtic.

La capella

La capella o oratori de Sant Martí té entrada des de la clastra per un portal de llinda, amb brancals amb secció de columna embeguda, de tradició tardobarroca (final del segle xviii), obert en el lateral de ponent, o de l'Epístola, de la capella. La planta de l'oratori és rectangular; a l'esquerra, als peus de la nau, hi destaca un portal gòtic, amb arc conopial i decoració floral, coronat per l'escut quarterat dels Sureda, Safortesa, Desbrull i Olesa, i en el centre de l'angle conopial, l'escut dels Sureda amb un àngel. En els carcanyols protegits per bocells, hi ha sengles relleus de la furera heràldica. La coberta de la nau mostra un enteixinat de fusta, mentre que la del presbiteri és de volta estel·lada, amb una clau amb la furera, policromada. L'alçat de la nau mostra rajoles ceràmiques amb les estacions del Via Crucis.

El presbiteri mostra un sòl amb rajoles medievals, mentre que l'altar se sosté amb columnetes procedents d'antigues finestres coronelles. El retaule de l'altar és barroc inicial, amb la data de 1637; és presidit per una pintura que representa sant Martí com a bisbe de Tours, amb mitra i bàcul, fent el miracle de la ressurrecció d'un nin; més amunt, a l'àtic, apareixen les imatges de sant Sebastià, la Immaculada i santa Bàrbara; el retaule és obra de Gaspar Oms (1598-1648), de vocació naturalista i un incipient clarobscurisme, segurament inspirats en la pintura valenciana tot i la prevalença del llast de la tradició. L'equilibri compositiu i un bon control del dibuix també indiquen la qualitat de l'artista. Rere el presbiteri, hi ha la sagristia, un espai quadrat amb coberta de volta d'aresta amb la clau que mostra l'escut dels Sureda. A la paret de la dreta, hi ha un petit lavatori, amb un conjunt de rajoles policromes que representen la Mare de Déu de Bonany. S'hi conserva un escrit de 1923 on el bisbe de Mallorca concedeix la categoria d'oratori semipúblic a la propietària d'aleshores, dona Bàrbara Fortuny, marquesa viuda de Vivot.

Escala i interior de la planta noble

L'escala que de la porxada de tramuntana de la clastra condueix a la planta noble de les cases és d'escaire i apareix adossada als murs de la construcció; té dos replans i una naia o replà superior, més gran, i compta amb passamà de fusta; en l'alçat dels murs laterals mostra dos escuts pintats, amb les armes dels Sureda i de Bàrbara Sureda Fortuny (i Verí Verí). En el replà superior de l'escala, en el mur d'entrada a la sala, es conserven els escuts dels participants en el torneig de Nàpols de 1444, a més d'un elm i una llança.

El replà o naia de l'escala comunica, a partir d'un portal de llinda, a la sala principal de la casa dels senyors. Té planta quadrangular i mostra un alçat elevadíssim, amb coberta d'embigat de tres trams, amb dues grans jàsseres transversals. Al lateral de llevant, hi ha una galeria amb set arcs rodons. Les parets mostren diverses relacions cronològiques dinàstiques o religioses, com la llista de papes, de reis de Polònia, de grans mestres de l'orde de Malta o de dignitats religioses franciscanes. A la paret de llevant, a la dreta, podem observar un mapa o croquis de la finca de Sant Martí, del segle xix, fet a escala 1:5.000, com també un quadre de santa Isabel, i dues vitrines amb restes antigues, com urnes funeràries. Entre el mobiliari, remarcam un braser de fusta, amb centre en forma de ribell ceràmic.

En aquesta sala, a la dreta, es conserva un important retaule gòtic, obra de Rafel Mòger, de la primera meitat del segle xv; presenta cinc carrers, cadascun amb la representació d'una santa figura, que, d'esquerra a dreta, són: sant Joan Baptista, sant Pere, la Mare de Déu, sant Andreu, i l'arcàngel sant Gabriel. L'àtic mostra Déu Pare, amb el franciscà sant Bernardí a l'esquerra, i una santa màrtir a la dreta.

A la dreta de la sala, hi ha la sala de la torre, de planta quadrada, amb una foganya amb elements gòtics provinents d'una altra construcció, potser de les cases de l'Àguila de Llucmajor, similar a una altra foganya que es conserva a Can Vivot de Palma; hi ha també dos quadres que representen els grans mestres de Malta, Rafel i Gabriel Cotoner (segle xvii), i dues Immaculades.

A l'esquerra de la sala gran hi ha el menjador, amb la corresponent taula i la vaixella de ceràmica, a més de mobles antics, com una calaixera procedent de la Seu de Mallorca; conserva també una interessant balança dita de pes de rei, és a dir, que servia de balança model.

Quartera, celler i façana de llevant

A la dreta de la porxada de l'escala de la planta noble, hi ha l'entrada als graners; un arc ogival comunica amb un vestíbul o estança amb coberta de dos trams de volta d'aresta. Aquest espai, mitjançant un arc rebaixat, comunica amb l'estança agrícola enominada Quartera, un graner cobert amb quatre trams de volta d'aresta i arcs rebaixats de separació; a l'esquerra hi ha un arc ogival, mentre que a la dreta, hi destaquen uns grafits amb dibuixos que representen sants, cavallers, pagesos, dimonis i altres, potser del segle xix.

De la Quartera, passam un altre arc rebaixat i, a l'esquerra, trobam l'escala que davalla al celler. Aquest espai, enorme, té dues naus amb sis trams de volta d'aresta per cada nau (en total, dotze trams), separats per pilars de secció quadrada, reforçats recentment amb ciment. Les bótes congrenyades desapareixeren fa dècades; segons l'Arxiduc, cap a 1885, hi havia «un enorme cup de fusta, semblant a una enorme bóta congrenyada, que descansa sobre 21 pilastres de marès». Al fons del celler, hi ha una estança, amb pujada per una escala de cinc graons, que és la formatgera; presenta volta de canó i mostra una premsa de formatge. Pujam novament a la Quartera, i sortim per un arc rebaixat a la façana de llevant. Des de l'exterior d'aquest lateral, observam una important galeria o llotja situada en el primer pis, amb set arcs rodons, amb columnes de tradició toscana i balustrada, d'estil barroc italianitzant, possiblement de la segona meitat del segle xviii. A la banda dreta de la façana lateral, cap al nord-est, hi ha un arc apuntat que condueix al cup del vi, que comunicava internament amb el celler. Aquest lateral de llevant s'aixeca davant una esplanada amb pins alts, centralitzada per una sínia que presenta la roda de fusta i els cadúfols; la sínia és un element decoratiu, ja que aquest espai era destinat a era de batre.

Façana de ponent

Si ens situam a l'esquerra de la façana principal, un portal rebaixat comunica amb una carrera lateral on s'aixeca la façana oest, la més antiga que es conserva. Hi destaquen cinc contraforts i un portal rebaixat que comunica amb la casa dels amos. Al fons, al lateral nord, hi ha un corral abandonat, restes de porxos i corrals i, adossat a la façana, un coll de cisterna octògon a la base i circular en la boca.

Notes

Enllaços externs

• Una arpella cendrosa en el Pla de Lanzell Arxivat 2015-01-06 a Wayback Machine.
• Llocs d'interès de Vilafranca de Bonany Arxivat 2015-04-19 a Wayback Machine.