Obre el menú principal

Gavina capnegra mediterrània

(S'ha redirigit des de: Larus melanocephalus)

La gavina capnegra mediterrània o gavina de cap negre i baldritxa a les Balears (Ichthyaetus melanocephalus) és un ocell de l'ordre dels caradriformes i molt semblant a la gavina vulgar, però sense el color negre de les puntes de les ales.

Infotaula d'ésser viuGavina capnegra mediterrània
Ichthyaetus melanocephalus
Larus melanocephalus aka Mediterranean Gull rare guest in Sweden.jpg
Exemplar fotografiat a Suècia.
Larus melanocephalus01.jpg
Il·lustració d'una gavina de cap negre (circa 1905).
Dades
Envergadura 96 cm
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreCharadriiformes
FamíliaLaridae
GènereIchthyaetus
EspècieIchthyaetus melanocephalus
((Temminck, 1820))
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic Larus melanocephalus
Combinació original Larus melanocephalus
Modifica les dades a Wikidata
Exemplar adult amb plomatge d'hivern fotografiat a Suècia.
Exemplar fotografiat a La Rochelle (França).

MorfologiaModifica

  • Fa 39 cm de llargària total i a l'entorn d'un metre d'envergadura alar.
  • Pesa entre 220 i 380 g.
  • Té una màscara negra que perd a l'hivern.
  • Té les potes i el bec vermells.
  • Bec robust.
  • Els exemplars immadurs no assoleixen el plomatge d'adult fins al tercer any de vida[1]

ReproduccióModifica

Cria en colònies i fa el niu amb herba i algunes plomes a la sorra. Hi pon 3 ous durant els mesos de maig i juny, els quals seran covats al llarg de 23-25 dies. Els pollets que en sortiran encara trigaran entre 35 i 40 dies en ser capaços de volar i dos anys en assolir la maduresa sexual.[2] Cria al Delta de l'Ebre, a Mallorca[3] i a l'Albufera de València.

AlimentacióModifica

Menja peixos, invertebrats aquàtics, mol·luscs, cucs, llavors, insectes i deixalles dels abocadors d'escombraries.

Distribució geogràficaModifica

Es troba circumscrita al Mediterrani i a les seues costes, la Mar Negra i Turquia.

CostumsModifica

ConservacióModifica

Les poblacions d'aquest ocell es veuen amenaçades per la desaparició del seu hàbitat, el desenvolupament del turisme costaner, la urbanització del litoral, la caça il·legal, la contaminació del medi ambient i la modificació de les pràctiques pesqueres.

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica