Las locas del conventillo (María y la otra)
pel·lícula de 1966 dirigida per Fernando Ayala
Las locas del conventillo (María y la otra) és una pel·lícula de l'Argentina en blanc i negre dirigida per Fernando Ayala segons el guió de Gius que es va estrenar el 21 de setembre de 1966 i que va tenir com a protagonistes a Analía Gadé, Alberto de Mendoza, Vicente Parra i Concha Velasco. Es va exhibir amb els títols alternatius de Las locas del conventillo i de María y la otra.
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Fernando Ayala |
Protagonistes | Analía Gadé Alberto de Mendoza Vicente Parra Concha Velasco Olinda Bozán Pepita Muñoz Rodolfo Crespi Rosángela Balbó María Rosa Fugazot Raúl Ricutti Cacho Espíndola Mecha Ortiz Irma Córdoba Jorge Sobral Eduardo Bergara Leumann Paula Gales Lalo Malcolm Antonio Provitilo Claudio Lucero (en) Inés Murray Jesús Pampín Reina del Carmen José Dorado Éber "Calígula" Decibe Orlando Bor Enrique Belluscio |
Producció | Héctor Olivera |
Dissenyador de producció | Mario Vanarelli |
Guió | Mario Vanarelli |
Música | Ástor Piazzolla |
Fotografia | Alberto Etchebehere |
Vestuari | Eduardo Bergara Leumann |
Dades i xifres | |
País d'origen | Argentina |
Estrena | 1966 |
Durada | 105 min |
Idioma original | castellà |
Color | en blanc i negre |
Descripció | |
Gènere | comèdia |
Sinopsi
modificaEn la dècada de 1920, dues dones arriben d'Espanya a Buenos Aires: una es casa amb un lleter i l'altra s'uneix a una banda de pinxos.
Repartiment
modifica- Analía Gadé …Lola
- Alberto de Mendoza…Manuel
- Vicente Parra…Manolo
- Concha Velasco…María
- Olinda Bozán
- Mecha Ortiz
- Irma Córdoba
- Pepita Muñoz
- Jorge Sobral
- Paula Galés
- Rosángela Balbo
- Pancho Ibáñez
- Antonio Provitilo
- Raúl Ricutti
- Cacho Espíndola
- Calígula
- Lalo Malcolm
- Jesús Pampín
- Rosángela Balbó
- Eduardo Bergara Leumann como Juan Fernández
Comentaris
modificaLa Nación va dir:
« | ”Alegre i divertida caricatura del Buenos Aires de fa 40 anys….El llibre de Gius enginyós i espurnejant ha estat desenvolupat per F. Ayala amb indubtable eficàcia, amb excel·lent bon humor.” | » |
La Prensa va escriure:
« | ”La pel·lícula té tots els elements atraients del sainet divertit i pintoresc.” | » |
Manrupe i Portela escriuen:
« | ”Dins de la línia comercial d'Ayala, amb elements i producció hispano-argentins i alguns bons moments còmics”. | » |
Referències
modifica- Manrupe, Raúl. Un diccionario de films argentinos (1930-1995) pág. 332. Buenos Aires, Editorial Corregidor, 2001. ISBN 950-05-0896-6.