Laser Interferometer Space Antenna
El Laser Interferometer Space Antenna (LISA) és una proposta de missió espacial dissenyada per detectar i mesurar amb precisió ones gravitatòries de fonts astronòmiques. En l'actualitat és una col·laboració del consorci eLISA autofinançat i independent;[1] una missió de proves, la LISA Pathfinder, està dissenyada per demostrar la tecnologia necessària per a una missió amb èxit completa llançada en el 2015.[2]
| ||
| Informació general | ||
|---|---|---|
| Tipus | projecte, gravitational-wave detector (en)  i entitat proposada  | |
El LISA anteriorment va ser un esforç conjunt entre l'agència espacial dels Estats Units, la NASA i l'Agència Espacial Europea (ESA). No obstant això, el 8 d'abril de 2011, la NASA va anunciar que probablement seria incapaç de continuar la seva participació a la LISA amb l'Agència Espacial Europea, a causa de les limitacions de finançament. L'ESA va començar una revisió completa del concepte de la missió i va canviar el nom a New (o Next) Gravitational wave Observatory (NGO). Era un dels tres candidats per a la primera missió de classe L (L1) del programa Cosmic Vision[3][4][5] però va perdre davant del Jupiter Icy Moon Explorer (JUICE). Pot ser un candidat per a la pròxima missió de classe L.[6]
Si es llancés, la LISA seria el primer detector espacial dedicat a les ones gravitatòries; podria mesurar ones gravitatòries utilitzant la interferometria làser per controlar les fluctuacions en les distàncies relatives entre tres naus espacials, disposades en un triangle equilàter de 5 milions de quilòmetres, i volant en una òrbita heliocèntrica terrestre.[7] Les ones gravitacionals passants poden crear oscil·lacions en les distàncies entre vehicles espacials, segons el mesurat per la llum, en direccions transversals a la direcció de propagació de l'ona. El LISA pot ser sensitiu a ones en la banda de freqüència entre 0,03 mil·lihertz a 100 mil·lihertz, incloent senyals de forats negres massius que s'uneixen al centre de les galàxies, o que consumeixen menys objectes compactes; a partir de binaris d'estrelles compactes a la nostra galàxia; i possiblement d'altres fonts d'origen cosmològic, com la fase molt primerenca del big-bang, i objectes astrofísics especulatius com les cordes còsmiques i els límits del domini.[8]
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ «eLISA NGO News». eLISA Consortium, 25-05-2012. Arxivat de l'original el 31 de desembre 2012. [Consulta: 28 desembre 2012].
- ↑ «LISA Pathfinder factsheet». ESA, 11-06-2012. [Consulta: 26 juny 2012].
- ↑ «Time to choose a billion-euro space mission». BBC News, 02-04-2012 [Consulta: 3 abril 2012].
- ↑ «LISA and Changes in the Cosmic Vision Programme». Arxivat de l'original el 2013-05-11. [Consulta: 4 maig 2011].
- ↑ Stebbins, Robin. «Status of ESA’s Next Gravitational-Wave Observatory (NGO, a.k.a. LISA Light, EuLISA)». NASA, 13-07-2011. Arxivat de l'original el 25 d’octubre 2011. [Consulta: 31 agost 2011].
- ↑ Jonathan Amos «Esa selects 1bn-euro Juice probe to Jupiter». BBC News Online. BBC, 02-05-2012 [Consulta: 13 maig 2012].
- ↑ «LISA - Laser Interferometer Space Antenna - Mission». Arxivat de l'original el 2010-05-27. [Consulta: 13 agost 2010].
- ↑ «LISA: Unveiling a hidden Universe - Assessment Study Report». ESA, 01-02-2011. [Consulta: 5 novembre 2012].
Enllaços externs
modifica
- «Pàgina oficial de la NASA». [Consulta: 13 agost 2010]. (anglès)
- «Pàgina oficial de l'ESA». [Consulta: 13 agost 2010]. (anglès)
- Entrada a l'IEEC (català)