Elionor d'Anglaterra

(S'ha redirigit des de: Leonor de Plantagenet)
Per a altres significats, vegeu «Elionor d'Anglaterra (desambiguació)».

Elionor d'Anglaterra o Elionor Plantagenet (Domfront, França, 1162 - Burgos, 1214) fou princesa d'Anglaterra i reina consort de Castella (1177-1214).

Infotaula de personaElionor d'Anglaterra

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsetembre 1161 Modifica el valor a Wikidata
Domfront Modifica el valor a Wikidata
Mort31 octubre 1214 Modifica el valor a Wikidata (53 anys)
Burgos Modifica el valor a Wikidata
SepulturaMonestir de Santa María de Las Huelgas Modifica el valor a Wikidata
Reina consort de Castella
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Castella Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióconsort Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPrincesa
Reina consort de Castella Modifica el valor a Wikidata
FamíliaPlantagenet Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAlfons VIII de Castella (1170 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsBerenguera de Castella, Sança de Castella, Ferran de Castella, Mafalda de Castella, Constança de Castella, Sanç de Castella, Elionor de Castella i d'Anglaterra, Enric I de Castella, Urraca de Castella, Blanca de Castella i d'Anglaterra, Enrique de Castilla (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesEnric II d'Anglaterra Modifica el valor a Wikidata  i Elionor d'Aquitània Modifica el valor a Wikidata
GermansJoana d'Anglaterra, Matilda d'Anglaterra, Alix de França, Maria de França i d'Aquitània, Guillem Longespée, Joan sense Terra, Jofré, Enric II el Jove, Geoffroi II de Bretanya, Ricard Cor de Lleó, Guillem IX de Poitiers i Morgan Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 10783007 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Va néixer el 13 d'octubre de 1162 al castell de Domfront, a la Normandia, França, i fou la segona filla d'Enric II d'Anglaterra i de la seva dona, Elionor d'Aquitània. Fou germanastra maternal de Maria de Xampanya i Alix de França, fills ambdós del primer matrimoni de la seva mare amb Lluís VII de França. Així mateix era germana d'Enric II el Jove, Matilde d'Anglaterra, Godofred II de Bretanya, Joana d'Anglaterra i dels reis Ricard I d'Anglaterra i Joan I d'Anglaterra. Va tenir un altre germà, Guillem (1153-1156), que no va sobreviure a la infantesa.[1]

La major part de la infantesa d'Elionor va transcórrer entre Anglaterra i França i va residir permanentment durant dos anys a la cort de sa mare a Poitiers.[1]

Núpcies i descendents modifica

El 1170 amb vuit anys la prometeren amb Alfons VIII de Castella, amb qui es casà el 21 de setembre de 1177 a la catedral de Burgos. Aquest matrimoni es realitzà per tal d'assegurar la frontera dels Pirineus. D'aquest matrimoni tingueren 11 fills:

La seva filla Elionor, casada amb el comte-rei d'Aragó, fou la que heretà la influència política de la seva mare, regnant al costat del seu marit.

Elionor persuadí la seva filla Berenguera de casar-se amb el rei de Lleó en interès de la pau. Quan Alfons VIII de Castella va morir, Elionor estava tan enfonsada que no pogué presidir l'enterrament del seu marit. La seva filla Berenguera fou la que va presidir la cerimònia. Elionor llavors va caure malalta i morí el 31 d'octubre de 1214, tan sols vint-i-vuit dies després del seu marit, sent enterrada al Monestir de Las Huelgas, prop de Burgos.

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Bowie, Colette. Leonor Plantagenet : reina de Castilla; leona de Inglaterra (en castellà). Madrid: Sílex, 2020, p. 13,14. ISBN 978-84-18388-22-4. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elionor d'Anglaterra