Linda Greenhouse
Linda Greenhouse (Nova York, 9 de gener de 1947) és una periodista legal estatunidenca que és la professora Joseph M. Goldstein en dret a Yale Law School.[1] És una periodista guardonada amb el premi Pulitzer que va cobrir el Tribunal Suprem dels Estats Units durant gairebé tres decades pel The New York Times.[2] És la presidenta de la Societat Filosòfica Americana (des del 2017)[3] i membre del senat de Phi Beta Kappa.[4]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 gener 1947 (77 anys) Nova York |
| Dades personals | |
| Formació | Radcliffe College Yale Law School Universitat Harvard Hamden High School (en)  |
| Activitat | |
| Camp de treball | Periodisme |
| Ocupació | periodista |
| Ocupador | Yale Law School The New York Times |
| Participà en | |
| 7 juliol 2020 | Una carta per la justícia i el debat obert |
| Família | |
| Fills | Hannah Fidell |
Premis
| |
Biografia modifica
Infantesa i educació modifica
Greenhouse va néixer en una família jueva[5][6] a la ciutat de Nova York, filla de H. Robert Greenhouse, metge i professora de psiquiatria a Harvard Medical School, i Dorothy (Greenlick de naixement). Va rebre un Bachelor of Arts en governança del Radcliffe College el 1968, en què va ser elegida a Phi Beta Kappa. Va rebre un Master of Studies en dret de Yale Law School el 1978.[7][8]
Carrera modifica
Greenhouse va començar la seva carrera de 40 anys al The New York Times cobrint el govern estatal a l'oficina el diari a Albany.[2] Després de completar el seu màster amb una beca de la Fundació Ford, va tornar al Times i va cobrir 29 sessions del Tribunal Suprem del 1978 al 2007,[9] tret de dos anys a mitjans de la dècada de 1980 en què cobrí el Congrés.[7] Des del 1981, ha publicat més de 2.800 articles al Times.[10] Ha sigut convidada regular al programa de la PBS Washington Week.[11]
El 2008, Greenhouse va acceptar una oferta del The Times per una jubilació anticipada al final de la sessió del Tribunal Suprem l'estiu de 2008.[12][13] Set dels nou jutges del Tribunal van assistir a una celebració de comiat per ella el 12 de juny de 2008.[13] Va continuar escrivint pel diari a la secció "Opinionator".[14]
El 2010 va coescriure amb Reva Siegel un llibre sobre el desenvolupament del debat sobre l'avortament abans de la decisió del Tribunal Suprem en l'assumpte, Roe contra Wade (1973). Era una selecció de fonts primàries encara que amb alguns comentaris.
Greenhouse va criticar les polítiques i accions dels EUA al Centre de detenció de Guantánamo, Abu Ghraib i Haditha en un discurs a la Universitat Harvard de 2006.[15] Durant el discurs va dir que havia començat a plorar uns anys enrere en un concert de Simon & Garfunkel perquè la seva generació no ho havia fet millor en dirigir el país que les anteriors.[16]
Nominacions i premis modifica
Greenhouse va rebre un premi Pulitzer en periodisme el 1998 «per la seva cobertura consistentment il·luminant del Tribunal Suprem dels Estats Units».[7]
Vida personal modifica
Es va casar amb l'advocat Eugene R. Fidell el 1r de gener de 1981 a Washington DC, en una cerimònia jueva.[17] Tenen una filla, la cineasta Hannah Fidell (7 d'octubre de 1985).[18]
Bibliografia modifica
- Greenhouse, Linda. Becoming Justice Blackmun: Harry Blackmun's Supreme Court Journey (en anglès). Nova York: Times Books, 2005. ISBN 0-8050-8057-0.
- Greenhouse, Linda «"Because We Are Final" Judicial Review Two Hundred Years After Marbury» (en anglès). Proceedings of the American Philosophical Society, 148, març 2004, pàg. 38. Arxivat de l'original el 18-10-2011 [Consulta: 18 març 2011]. Arxivat 2011-10-18 a Wayback Machine.
- Greenhouse, Linda; Siegel, Reva. Before Roe v. Wade: Voices that Shaped the Abortion Debate Before the Supreme Court's Ruling (en anglès). Nova York: Kaplan Publishing, 2011. ISBN 978-1-60978-663-2.
Referències modifica
- ↑ «Yale Faculty: Linda Greenhouse». Yale Law School.
- ↑ 2,0 2,1 «Talk to the Newsroom: Supreme Court Reporter». The New York Times, 14-07-2008.
- ↑ https://www.amphilsoc.org/about/officers-council
- ↑ https://www.pbk.org/senate Arxivat 2019-01-26 a Wayback Machine.
- ↑ Brennan, Elizabeth A.; Clarage, Elizabeth C. Who's who of Pulitzer Prize Winners. Greenwood, 17 desembre 1998, p. 6. ISBN 9781573561112.
- ↑ Prager, Dennis «When Jews on the Left See Americans on the Right as Nazis». Jewish Journal, 04-05-2010. «Another liberal Jewish commentator for The New York Times, Linda Greenhouse, likened the situation of illegal immigrants in Arizona to that of the Jews of Nazi-occupied Denmark.»
- ↑ 7,0 7,1 7,2 «Pulitzer Prize Winners 1998: Beat Reporting - Biography». Pulitzer.org. Arxivat de l'original el 2007-09-30. [Consulta: 9 agost 2007].
- ↑ «Yale Law School : M.S.L. Program». Arxivat de l'original el 6 octubre 2007. [Consulta: 7 octubre 2007]. Arxivat October 6, 2007[Date mismatch], a Wayback Machine.
- ↑ Greenhouse, Linda «2,691 Decisions». The New York Times, 13-07-2008 [Consulta: 13 juliol 2007].
- ↑ «Linda Greenhouse». The New York Times. [Consulta: 7 octubre 2007].
- ↑ «Washington Week. Linda Greenhouse». PBS. Arxivat de l'original el 2007-09-11. [Consulta: 7 octubre 2007].
- ↑ «NYT's Greenhouse Takes Buyout Offer». Houston Chronicle, 27-02-2008 [Consulta: 28 febrer 2008].
- ↑ 13,0 13,1 Tony Mauro «A Goodbye for Greenhouse». Legal Times, 12-06-2008 [Consulta: 15 juny 2008].
- ↑ «The Opinion Pages - Opinionator - Linda Greenhouse». New York Times [Consulta: 28 març 2015].
- ↑ Folkenflik, David. «Critics Question Reporter's Airing of Personal Views». All Things Considered, 26-09-2006. [Consulta: 9 agost 2007].
- ↑ «2006 Radcliffe Institute Medalist Linda Greenhouse ‘68». Radcliffe Institute for Advanced Study. Arxivat de l'original el 2007-08-26. [Consulta: 9 agost 2007]. Arxivat 2007-08-26 a Wayback Machine.
- ↑ «Linda Greenhouse Bride of Eugene R. Fidell». The New York Times, 02-01-1981.
- ↑ Brennan, Elizabeth A.; Clarage, Elizabeth C. Who's who of Pulitzer Prize Winners. Greenwood Publishing, p. 6 [Consulta: 2 octubre 2017].
Enllaços externs modifica
- Aparicions a C-SPAN
