Lisimàquia de Tràcia

Lisimàquia (en llatí Lysimachia, en grec antic Λυσιμαχία o Λυσιμάχεια) era una important ciutat a l'extrem nord-oest del Quersonès traci prop del golf de Melas (Sinus Melas).

Infotaula de geografia físicaLisimàquia de Tràcia
TipusAssentament humà i jaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativaProvíncia de Çanakkale (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
 40° 35′ N, 26° 53′ E / 40.58°N,26.88°E / 40.58; 26.88Coord.: 40° 35′ N, 26° 53′ E / 40.58°N,26.88°E / 40.58; 26.88
Activitat
FundadorLisímac de Tràcia Modifica el valor a Wikidata

Va ser construïda per Lisímac l'any 309 aC, quan es preparava per la darrera lluita amb els seus enemics. La ciutat estava situada a l'istme que controlava l'accés al nord des Sestos i la terra ferma de Tràcia. Per poblar la ciutat va fer destruir la veïna Càrdia, ciutat de naixement de l'historiador Jerònim i hi va traslladar als seus habitants, segons Estrabó, Polibi i Plini el Vell. La va convertir en la capital del seu regne i va créixer ràpidament. A la seva mort en combat la ciutat va caure sota el domini de l'Imperi Selèucida, i durant les guerres entre Seleuc II Cal·línic i Ptolemeu III Evèrgetes I va passar a mans dels egipcis.

No se sap del cert si els egipcis van deixar lliure la ciutat o es va alliberar a si mateixa, però sí que va ingressar a la Lliga Etòlia. Però els etolis no li van poder proporcionar la defensa necessària, i els tracis la van destruir durant la guerra de la Lliga (aliada de Roma) contra Felip V de Macedònia. Antíoc III el gran la va restaurar cap a l'any 192 aC, va recollir els antics habitants dispersos i els seus esclaus i hi va atreure colons amb generoses promeses, segons Titus Livi i Diodor de Sicília. La ràpida derrota d'Antíoc va aturar la seva recuperació; després va passar als romans, amb els quals va seguir decaient. Ammià Marcel·lí l'esmenta per darrer cop.

L'emperador Justinià I la va restaurar i hi va construir una fortalesa amb unes muralles i la va rebatejar Hexamilium (Ἑξαμίλιον), de la qual va derivar el seu nom modern d'Ecsemil, segons Simeó Metafrastes. Les ruïnes de l'antiga ciutat són a la vora al llogaret de Baular.[1]

ReferènciesModifica

  1. Smith, William (ed.). «Lysimachia». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 10 abril 2021].