Lisimàquia de Tràcia

Lisimàquia (Lysimachia, Λυσιμαχία o Λυσιμάχεια) fou una important ciutat a l'extrem nord-oest del Quersonès traci prop del golf de Melas (Sinus Melas). Fou construïda per Lisímac el 309 aC. La ciutat controlava l'accés al nord des Sestos i la terra ferma de Tràcia. Per poblar la ciutat va fer destruir la veïna Càrdia, ciutat de naixement de l'historiador Jerònim, i hi va traslladar als seus habitants. La va convertir en capital del seu regne i va créixer ràpidament. A la seva mort en combat a Kurupèdion la seva vídua Arsinoe s'hi va fer forta (281 aC) però va caure en mans del nou rei de Macedònia Ptolemeu Ceraune per un engany.

La ciutat fou després ciutat lliure i va estar aliada a selèucides, egípcies i altres fins que va ingressar a la Lliga Etòlia. Fou destruïda pels tracis aliats de Macedònia durant la guerra de la Lliga (aliada de Roma) contra Felip V de Macedònia. Antíoc III el gran la va restaurar vers el 192 aC i hi va atreure colons amb promeses lliberals. La ràpida derrota d'Antíoc va aturar la seva recuperació; després va passar als romans, amb els quals va anar decaient. Amià Marcel·lí l'esmenta per darrer cop.

Fou restaurada per Justinià I, que hi va construir una fortalesa amb unes muralles i la va rebatejar com Haxamilium, de la qual va derivar el seu nom modern d'Ecsemil. Les ruïnes de l'antiga ciutat són a la vora al llogaret de Baular.