Liuwe Tamminga

Organista i clavicembalista neerlandès

Liuwe Tamminga (Himmelum, 25 de setembre de 1953 - Bolonya, 28 d'abril de 2021) fou un organista i clavecinista neerlandès, famós per les seves interpretacions de la música italiana antiga.

Plantilla:Infotaula personaLiuwe Tamminga
Biografia
Naixement25 setembre 1953 Modifica el valor a Wikidata
Himmelum (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 abril 2021 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Bolonya (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMúsica clàssica, harpsichord performance (en) Tradueix i interpretació d'orgue Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Bolonya Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióorganista, clavicembalista Modifica el valor a Wikidata
AlumnesJanno den Engelsman Modifica el valor a Wikidata
InstrumentOrgue Modifica el valor a Wikidata

Lloc webliuwetamminga.it Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: f96b7604-74ed-43b3-8ddc-a6c666b417f6 Discogs: 835006 Allmusic: mn0002343008 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Nascut el 1953,[1] va rebre la seva educació al Conservatori de Groningen, on es va graduar el 1977 a la classe de Wim van Beek; es va especialitzar a París amb André Isoir i Jean Langlais. Després va concloure els seus estudis a Itàlia, sota la direcció de Luigi Ferdinando Tagliavini.

Des de 1982, va ser propietari dels històrics orgues Lorenzo da Prato (1471-1475) i Baldassarre Malamini (1596) de la Basílica de San Petronio de Bolonya, juntament amb Luigi Ferdinando Tagliavini.[2]

Les seves interpretacions de la música renaixentista i barroca, especialment italiana, li van valer el reconeixement de la crítica especialitzada, així com diversos premis. Va fer concerts arreu del món i, com a professor, va fer classes magistrals a les institucions de construcció d'orgues més importants (a l'Acadèmia Italiana de Música per a Orgue de Pistoia, als cursos d'estiu a Haarlem, a Boston, etc.). Va col·laborar durant anys amb altres importants especialistes del sector, com Frans Brüggen, Bruce Dickey, Sergio Vartolo i amb formacions consolidades com Concerto Palatino o Odhecaton.

Va contribuir a la millora i redescobriment d'autors poc coneguts, com Fiorenzo Maschera i, com a musicòleg, va editar les edicions d'obres de Marco Antonio Cavazzoni, Jacques Buus, Giovanni Pierluigi da Palestrina, Giovanni de Macque i altres autors.

Va ser conservador del Museu de San Colombano,[3] inaugurat a Bolonya l'any 2010 i compost per una col·lecció única pel que fa a valor i nombre de peces que inclou clavicèmbals, clavicèmbals, orgues, clavicèmbals, espinetes, pianos, instruments automàtics i també instruments de vent i populars que es remunten als segles XVI i XIX.

Discografia

modifica
  • 1991 - Andrea e Giovanni Gabrieli, Gli organi della Basilica di San Petronio, con Luigi Ferdinando Tagliavini (Tactus)
  • 1991 - Maestri Padani e Fiamminghi. Gli organi storici della Basilica di San Petronio I (Tactus)
  • 1995 - Musica Nova, Venice 1540 (Tactus)
  • 1997 - Giovanni Pierluigi da Palestrina, Giovanni de Macque. Works for organ (Accent)
  • 1998 - Girolamo Frescobaldi, Works for Organ (Accent)
  • 1998 - Ricercari. The art of the ricercar in 16th century Italy (Accent)
  • 1999 - The Hermans organs in Pistoia and Collescipoli (Accent)
  • 2000 - Organi antichi dell'Appenino bolognese (Tactus)
  • 2003 - Basilicata. A musical journey in the Provinces of Naples (Accent)
  • 2004 - Marco Antonio Cavazzoni, The complete Organ Works (Accent)
  • 2005 - Girolamo Frescobaldi, Fantasie (1608) Canzoni (1615) (Accent)
  • 2006 - Mozart on Italian organs (Accent)
  • 2006 - Organi antichi dell'Appenino modenese (Tactus)
  • 2008 - Islas Canarias. Historic organs of the Canary Islands (Accent)
  • 2008 - Fiorenzo Maschera, Libro primo de canzoni da sonare (Passacaille)
  • 2008 - Puccini, the organist (Passacaille)
  • 2010 - Girolamo Frescobaldi, Ricercari (1615) (Passacaille)
  • 2011 - Il Ballo di Mantova. Organ music in s. Barbara, Mantua (Accent)
  • 2012 - Girolamo Frescobaldi, Capricci (1624) (Passacaille)
  • 2012 - Giovanni Gabrieli, Canzoni (Passacaille)
  • 2013 - Jan Pieterszoon Sweelinck. The complete Keyboard Works. Muziekgroep Nederland & Radio Nederland Wereldomroep 2002.
  • 2013 - La Tarantella nel Salento, played on organs and traditional instruments (Accent)
  • 2013 - Verdi, the organist (Passacaille)
  • 2014 - Vermeer a Bologna. Museo San Colombano. (Passacaille)
  • 2017 - Giacomo Puccini. Organ Works. World Premiere Recording (Passacaille)
  • 2020 – Giovanni Gabrieli, Dialoghi Musicale for two organs, with Leo van Doeselaar (Passacaille)

Publicacions

modifica
  • Orgellitteratuur bij het Liedboek voor de Kerken, Baarn Bosch & van Keuning, 1983
  • Italienische Meister um 1600: 5 Stücke für zwei Orgeln, Doblinger Verlag, 1988
  • Musica Nova Ricercari (Venezia 1540), Andromeda editrice, 2001
  • Giovanni de Macque Opere per tastiera - Vol. I Capricci-Stravaganze-Canzoni etc., Andromeda editrice, 2002
  • Giovanni Pierluigi da Palestrina Ricercari sugli otto toni, Thesaurum absconditum, Andromeda editrice, 2003
  • Jacques Buus Intabolatura d'Organo di Ricercari (Venezia 1549), Arnaldo Forni editore, 2004
  • Marco Antonio Cavazzoni Recerchari Motetti Canzoni (Venezia 1523), Il Levante Libreria Editrice, 2008

Premis i reconeixements

modifica
  • 1979 - Premier Prix d'interprétation (Conservatori d'Orsay, França)
  • 1980 - Primer premi de la National Organ Improvisation (Holanda)
  • 1981 - Segon Premi d'improvisació (Conservatori d'Orsay, França)
  • 1982 - Prix d'excel·lència (Conservatori de Groningen)
  • 1991 - Premi Internacional Antonio Vivaldi de la Fundació Cini a Venècia (amb L.F. Tagliavini)
  • 1991, 1997 - Choc de la musique
  • 2004 - Miglionico (Basilicata), medalla d'or Madonna della Porticella 2003
  • 2004, 2006 - Preis der Deutschen Schallplatenkritik
  • 2004, 2008, 2010, 2012 Diapasó d'or

Referències

modifica
  1. (NL) Friese Orgelkrant 2013, pag. 25-26
  2. StefanoF1987, Tagliavini e Tamminga suonano gli organi di S. Petronio, 8 luglio 2011. URL consultato l'8 luglio 2016.
  3. Museo di San Colombano – Collezione Tagliavini

Enllaços externs

modifica
  • [1](italià)
  • [2](italià)