Llac Maracaibo

El llac Maracaibo és una gran entrada d'aigua del mar Carib a la conca de Maracaibo, al nord-oest de Veneçuela.

Infotaula de geografia físicaLlac Maracaibo
(es) Lago de Maracaibo Modifica el valor a Wikidata
Maracaibo MODIS 2004jun26.jpg
Modifica el valor a Wikidata
TipusLlac Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
País de la concaVeneçuela Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaMaracaibo (Veneçuela) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
 9° 48′ 57″ N, 71° 33′ 24″ O / 9.8158333333333°N,71.556666666667°O / 9.8158333333333; -71.556666666667Coord.: 9° 48′ 57″ N, 71° 33′ 24″ O / 9.8158333333333°N,71.556666666667°O / 9.8158333333333; -71.556666666667
Afluent
EfluentGolf de Veneçuela Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Altitud0 m Modifica el valor a Wikidata
Profunditat60 m Modifica el valor a Wikidata
Dimensions67 (amplada) × 99 (longitud) km
Superfície13.210 km² Modifica el valor a Wikidata
Monument històric nacional de Veneçuela
Mesures i indicadors
Volum280 km³ Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Com arribar-hiIsla de San Carlos Modifica el valor a Wikidata
El llac Maracaibo

Algunes fonts el consideren el llac natural més gran d'Amèrica del Sud, amb una superfície aproximada de 13.280 quilòmetres quadrats, una llargada de 210 quilòmetres i una amplada de 121 quilòmetres. D'altres fonts es resisteixen a definir-lo com a tal perquè la major part de l'aigua que rep és d'origen oceànic. El llac també rep aigua dolça a través de diversos rius que hi desemboquen, sent el més important el riu Catacumbo.

El llac és en general poc profund, excepte a la part sud, i està envoltat de terres baixes pantanoses. Inicialment s'hi prohibia la circulació d'embarcacions de més de 4 metres de profunditat. Amb els anys s'han anat creant canals que permeten la circulació d'embarcacions de fins a 11 metres de profunditat.[1] És una zona amb una concentració molt alta d'activitat elèctrica a causa del xoc tèrmic entre l'aire de les muntanyes amb la humitat del llac, que afavoreix el fenomen de convecció.[2][3][4]

El 24 de juliol de 1823 la flota colombiana de Simón Bolívar liderada per José Prudencio Padilla hi va vèncer l'esquadró espanyol d'Ángel Laborde i Navarro, guanyant la independència de Veneçuela.[5]

El llac Maracaibo és una regió productora de petroli molt prolífica, que representa uns dos terços de la producció total veneçolana de petroli. L'any 1917 es va perforar el primer pou i actualment la zona d'explotació petrolera té una extensió d'uns 105 quilòmetres al llarg de la riba oriental. Inicialment els propietaris de la indústria eren inversors estrangers, principalment estatunidencs, britànics i holandesos, però l'any 1975 es va nacionalitzar. També s'hi extreu gas natural.[1] L'extracció de petroli ha generat alguns problemes mediambientals a causa de les filtracions, amb un impacte negatiu en l'ecosistema aquàtic i de retruc, en l'activitat pesquera de la zona i la salut de la població.[6][7]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Lake Maracaibo | Facts & Oil» (en anglès). [Consulta: 17 agost 2021].
  2. «The Maracaibo beacon | Earthdata» (en anglès). [Consulta: 17 agost 2021].
  3. «Lake Maracaibo: Earth's Principal Lightning Hotspot». [Consulta: 17 agost 2021].
  4. Davies, Ella. «The most electric place on Earth» (en anglès). [Consulta: 17 agost 2021].
  5. «Battle of Lake Maracaibo | Summary» (en anglès). [Consulta: 17 agost 2021].
  6. «Ni azul ni dulce: el lago más grande de Venezuela es una bomba de tiempo» (en castellà). [Consulta: 17 agost 2021].
  7. «Lake Maracaibo: polluted by a permanent black tide» (en anglès). [Consulta: 17 agost 2021].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llac Maracaibo