Llac Turkana
El llac Turkana (fins al 1975 conegut com a llac Rudolf) és un llac endorreic de la vall del Rift. Els Parcs Nacionals del llac Turkana formen part de la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1997 i ampliat el 2001.[1]
| ||||
| Tipus | Llac salat i llac endorreic  | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | Parcs Nacionals del llac Turkana | |||
| ||||
| Afluent | ||||
| Efluent | evaporació | |||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | 360 m | |||
| Profunditat | 109 m | |||
| Dimensions | 32 ( ) × 290 ( ) km | |||
| Superfície | 6.405 km² | |||
| Superfície de conca hidrogràfica | 130.860 km² | |||
| Categoria II de la UICN: Parc Nacional | ||||
| Mesures i indicadors | ||||
| Volum | 203.600 hm³ | |||
UbicacióModifica
Es troba a uns 360 metres d'altitud dins una regió volcànica molt calenta i seca. La major part del llac es troba a Kenya, amb un extrem nord dins Etiòpia. La superfície que ocupa és de 6.405 km² i és el més gran del llacs endorreics d'aigües permanents del món. Cubica un volum 203.6 km³ d'aigua, que és alcalina. La fondària mitjana n'és de 30,2 metres i la màxima de 109 metres.
Els rius Omo, Turkwel i Kerio aporten el seu cabal al llac i aquest, en ser endorreic, només perd aigua per evaporació. Malgrat la manca de sortida, en ecologia sovint es considera una part de la conca del Nil, o almenys associada amb ella, a causa de la seva connexió prehistòrica amb aquest sistema i les similituds de les seves faunes aquàtiques.[2]
Poblacions humanesModifica
L'habiten les ètnies Gabbra, Rendille i Turkana; aquests darrers es refereixen al llac com anam Ka'alakol que significa la mar amb molts peixos.
Importància per a la vida silvestreModifica
- Vegeu també: Parcs Nacionals del llac Turkana
És l'hàbitat de molts peixos, com la perca del Nil, molts cíclids pelàgics i amb 14.000 cocodrils, la major població d'aquests rèptils a l'Àfrica.
La presència d'aigua en una regió subdesèrtica és molt important per tal de mantenir grans poblacions d'ocells, lleons, girafes i altres animals.
Importància paleontològicaModifica
Els seus voltants són un dels llocs on més troballes d'homínids fòssils s'han fet, sent excavada per Richard Leakey des de 1968. El clima de la zona fa 2 milions d'anys era més humit i fèrtil i s'hi van desenvolupar molts antecessors humans com australopithecus anamensis, Homo rudolfensis, Homo erectus (el Nen de Turkana) o el recentment trobat Kenyanthropus platyops, coexistint diverses espècies d'homínids entre fa 1.78 i 1.98 milions d'anys.[3]
ReferènciesModifica
- ↑ Centre, UNESCO World Heritage. «Lake Turkana National Parks» (en anglès). [Consulta: 21 febrer 2021].
- ↑ Johnson, T.C.; J.O. Malala «Lake Turkana and its connection to the Nile». A: H.J. Dumont. The Nile. 89. Springer Science + Business Media B.V, 2009, p. 287–306. ISBN 978-1-4020-9725-6.
- ↑ Meave G. Leakey, Fred Spoor, M. Christopher Dean, Craig S. Feibel, Susan C. Anton, Christopher Kiarie, Louise N. Leakey «New fossils from Koobi Fora in northern Kenyaconfirm taxonomic diversity in early Homo» (en anglès). Nature, 488, 09-08-2012 [Consulta: 26 agost 2021].
Vegeu tambéModifica
Enllaços externsModifica
- Lake Turkana's entry on UNESCO's list of World Heritage Sites Arxivat 2008-05-10 at Archive-It.
- Map of the Lake Turkana basin at Water Resources eAtlas Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine..
- Satellite images showing Lake Turkana's falling water levels Arxivat 2004-10-20 a Wayback Machine..
- Sibiloi National Park, World Heritage Site.
- Ongoing Palaeoanthropological research in the Turkana Basin.
- World Lakes Database Arxivat 2006-01-18 a Wayback Machine..
