Obre el menú principal

Celífers

(S'ha redirigit des de: Llagosta (insecte))

Els celífers (Caelifera) són un subordre d'insectes ortòpters caracteritzats per les antenes curtes, així com per tenir el tercer parell de potes més desenvolupat per a poder saltar millor. Les antenes curtes els diferencia dels membres de l'altre subordre (Ensifera) que les tenen llargues.

Infotaula d'ésser viuCelífers
Caelifera
Young grasshopper on grass stalk02.jpg
Llagost jove
Titanacris Albipes Vol.jpg
Acridoidea - Titanacris albipes
Període
Des del Permià
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreOrthoptera
SubordreCaelifera
Superfamílies
Modifica les dades a Wikidata

Noms comunsModifica

Atès que són insectes molt populars, reben diferents noms segons la contrada, com ara lla(n)gosta (de rostoll), lla(n)gost, lla(n)gostí, saltamartí, saltigó/saltiretxo (Pallars), (pa)llagostí (Catalunya del Nord), etc. L'insecte semblant a la llagosta però més menut i no saltador és dit lla(n)gostí, saltamartí o cavallet al País Valencià.

CaracterístiquesModifica

 
Un llagosta en branques de tarongina.

Les potes posteriors són típicament llargues i fortes, apropiades per saltar. Generalment tenen ales, però només les posteriors són membranoses i els permeten volar, mentre que les davanteres són coriàcies i no són útils en el vol, sinó que protegeixen les posteriors. Les femelles són més grans que els mascles.

Algunes espècies produeixen sorolls audibles, usualment fregant els fèmurs contra les ales o l' abdomen. Si tenen òrgans d'audició, es troben als costats del primer segment abdominal.

Els celífers prenen l'aire a través dels espiracles que es troben als costats de l'abdomen i el tòrax. Els espiracles són l'entrada a un sistema de tubs coneguts com a tràquees i traqueoles, que porten l'aire a les cèl·lules del cos i extreuen el diòxid de carboni.[1]

ReproduccióModifica

Els ous es ponen generalment en una substància escumosa que els protegeix durant la incubació. Típicament el nombre d'ous que posa una femella ronda entre els 1000 i 10000.

FilogeniaModifica

 
Sis etapes en el desenvolupament de Melanoplus sanguinipes, des d'acabat de néixer, a adult amb ales, passant per diverses fases de nimfa.

A partir de seqüències d'ADN de gens ribosomals, s'ha construït la següent classificació filogenètica de superfamílies:,[2][3]

Caelifera

Tridactyloidea




Tetrigoidea




Eumastacoidea




Tanaeoceroidea



Trigonopterygoidea




Pneumoroidea




Pyrgomorphoidea



Acridoidea








TaxonomiaModifica

ReferènciesModifica

  1. «[http: //www.fao.org/docrep/x5053s/x5053s03.htm Generalitats dels insectes]». Organització per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO). [Consulta: 15 setembre 2010].
  2. Flook, P. K. & Rowell, C. H. F. (1998) Inferences about orthopteroid phylogeny and molecular evolution from small subunit nuclear ribosomal RNA sequences. Insect Mol. Biol. 7: 163-178.
  3. Flook, P. K. Klee, S., & Rowell, C. H. F. (2000) Molecular phylogenetic analysis of the basal Acridomorpha (Orthoptera, Caelifera): resolving morphological character conflicts with molecular data. Mol. Phyl. Evol. 15: 345-354.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Celífers