La llengua dâw pertany a la família lingüística nadahup. És parlat per unes cent persones de la comunitat indígena dâw, nativa de la part nord-occidental de l'Estat de l'Amazones, al Brasil. La majoria dels dâw també tenen coneixements de nheengatu i de portuguès.[1][2][3]

Infotaula de llenguaLlengua dâw
Data2004
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants94
Parlants nadius142 Modifica el valor a Wikidata
Parlat aSão Gabriel da Cachoeira Modifica el valor a Wikidata
Autòcton deEstat de l'Amazones Modifica el valor a Wikidata
EstatBrasil Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües nadahup Modifica el valor a Wikidata
Característiques
DialectesKurikuriaí
Nivell de vulnerabilitat2 vulnerable Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3kwa Modifica el valor a Wikidata
Glottologdaww1239 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuekwa Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1770 Modifica el valor a Wikidata
IETFkwa Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages2547 Modifica el valor a Wikidata

Se sap que hi havia una varietat, ja extingida, amb el nom de Kurikuriaí o Kurikuriarí. Les diferències quant al dâw són principalment de naturalesa sociolingüística, ja que hi ha un cert nivell d'intel·ligibilitat.

Fonologia modifica

Vocals modifica

El dâw té 15 vocals:[1]

Anterior Central Posterior
No-arrodonida Arrodonida No-arrodonida Arrodonida
Tancades jo, ĩ ɯ, ɯ̃ u, ũ
Semitancades ɵ ɤ o
Semiobertes ɛ, ɛ̃ ɔ, ɔ̃
Obertes a, ã

Les vocals es laringalitzen quan es produeixen abans o després d’una oclusiva glotal, tal com es veu als exemples següents.[4]

/ʔɛʔ/ [ʔɛ̰́ʔ] "boca gran"
/nɯʔ/ [nɯ̰́ʔ] "mancar"

Harmonia vocàlica modifica

L'harmonia vocàlica del dâw es ocorre principalment en dues situacions: a les composicions i amb el marcador de focus /-Vʔ/, (V indica una vocal). Quan es combinen dues paraules i la primera té l'estructura CVC, no s'observa l'harmonia vocal (p.e. /pɔx/ "alt" + /lã̌ʃ/ "vaixell" = /pɔxlã̌ʃ/ "avion". Tanmateix, si la primera paraula de la composició és una síl·laba del tipus CV, sí que hi ha harmonia vocàlica (p.e. /xɔ̂/ "canoa" + /tɯm/ "ull" = /xɯtɯm/ "sol"). La vocal del marcador de focus /-Vʔ/ és la mateixa que la vocal de la síl·laba a la qual s'afegeix (p.e.) /jɯ̂w/ "sang" + /-Vʔ/ = /jɯ̂wɯʔ/ .[2]

Consonants modifica

El dâw té 25 consonants:[5]

Bilabial Alveolar Palatal Velar Glotal
Oclusiva Sonora pàg t c k ʔ
Sorda b d ɟ ɡ
Fricativa ʃ x h
Nasal m n ɲ ŋ
Glotalitzada ɲˀ
Aproximant l j w
Glotalitzada

Les consonants glotalitzades al mateix temps es laringealitzen, tal com es veu als exemples següents.[4]

/wˀac/ [w̰ˀác̚], "rem"
/ʃělˀ/ [ʃěːl̰ˀ̚], "plàtan"

Les consonants oclusives a la coda de la síl·laba es caracteritzen per la desoclusió inaudible. Quan es troben a l'atac de la síl·laba, els sons /c/ i /k/ es realitzen com a consonants ejectives, és a dir, [cʼ] i [kʼ], a diferència de les altres consonants oclusives (p.e. [kʼɛ̃́k̚], "enganxar") .[1][2]

To modifica

El dâw és una llengua tonal, segons l'anàlisi hi ha tres o bé quatre tons. N'hi ha un de baix, un d'alt, un d'ascendent i un de descendent. Gràficament, aquests es marquen amb accents greus, accents aguts, anticircumflexos i circumflexos. S'ha de tenir en compte, però, que només hi ha dos tons lèxics. El to baix només es produeix en síl·labes àtones, mentre que el to alt està restringit a les síl·labes tòniques. Els tons ascendents i descendents ocorren a totes les síl·labes. Com que els tons alts i baixos no són lèxics, no sempre es marquen.[2]

El to, no només té funcions lèxiques sinó també morfològiques i sintàctiques. Per exemple, s'empra per a realitzar derivacions i per distingir entre verbs intransitius itransitius.[6]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Martins 2004
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Martins 2005
  3. Epps, Patience. A Grammar of Hup. Berlín, Alemanya: Mouton de Gruyter, 2008, p. 4. 
  4. 4,0 4,1 Martins 2005, p. 52
  5. Martins 2004, p. 16
  6. Martins 2005, p. 50

Enllaços externs modifica