Llengua mandinkà
El mandinkà —de vegades escrit, erròniament, mandinga, per influència de la literatura en francès— és un dialecte o parlar de la Llengua mandenkà o mandingà, dins de la branca mandé de la família lingüística del Congo-Níger, parlat a l'extrem occidental de la seva àrea lingüística. Cal no confondre el nom donat a aquest parlar extrem occidental mandinkà, amb el que es dona al conjunt de tota la llengua mandenkà. Com que forma part d'aquesta darrera, és similar als parlars bàmbara i maninkà. Actualment el mandinkà es parla a Gàmbia, Guinea Bissau i el sud de Senegal.
| Mandinkakáŋo | |
|---|---|
| Altres noms | لغة مندنكا |
| Tipus | llengua i llengua viva  |
| Ús | |
| Parlants nadius | 1.350.000 |
| Autòcton de | Gàmbia, regió de Bafatá, regió de Cacheu, regió de Gabú, regió d'Oio, Kolda, Sédhiou i regió de Ziguinchor |
| Estat |  Senegal  The Gambia  Guinea Bissau |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües nigerocongoleses llengües mandé | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí, alfabet àrab, alfabet N'ko i alfabet romà |
| Codis | |
| ISO 639-3 | mnk |
| Glottolog | mand1436 |
| Ethnologue | mnk |
| ASCL | 9256 |
| IETF | mnk |
CaracterístiquesModifica
És una llengua aglutinant i SOV. És una llengua tonal que presenta principalment dos tonos: alt i baix, una modulació ascendent i una altra descendent, encara que les varietats parlades a Gàmbia i Senegal poden perdre l'accent tonal degut a la proximitat amb llengües veïnes no tonals com el wòlof.
AlfabetsModifica
Tot i que no té una llarga tradició com a llengua escrita, hi ha exemples d'escriptura amb caràcters de l'alfabet àrab. Actualment s'utilitza l'alfabet N'ko, encara que és poc difós, i sobretot l'alfabet llatí amb caràcters especials.
Nombre de parlantsModifica
Ethnologue afirmà el 2006 que hi havia 1.346.000 parlants nadius de mandinkà.[1]
ReferènciesModifica
- ↑ «Mandinka» (en anglès). Ethnologue - Languages of the World, 2006. [Consulta: 13 febrer 2012].