Lleterola de peu pelut
La lleterola de peu pelut (Lactarius atlanticus) és una lleterola del grup de les lleteroles de llet serosa, pertanyent al gènere Lactarius, de la família de les russulàcies.[3]
Lactarius atlanticus  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Fungi |
| Classe | Agaricomycetes |
| Ordre | Russulales |
| Família | Russulaceae |
| Gènere | Lactarius |
| Espècie | Lactarius atlanticus Bon, 1975[1] |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
Etimologia modifica
Del llatí lactarius (que té llet) i del grec Atlantikós (de l'Atles).[4]
Hàbitat modifica
Prefereix els boscos temperats de clima mediterrani i amb alzinars i suredes barrejats amb Pinus pinaster (pi marítim) i Pinus halepensis (pi blanc).[5] Apareix al final de l'estiu, durant tota la tardor[4] i principis de l'hivern.[6]
Característiques modifica
Capell de 2 a 8 cm de diàmetre, convex al principi i aplanat a la fi, amb el marge aprimat i ondulat. Cutícula seca i mat, pruïnosa i suaument rugosa, de coloració molt uniforme d'un bru ferruginós en temps humit i ataronjat en temps sec.[4]
Làmines primes, bifurcades, adnades o amb tendència a ésser decurrents, de color ocre al principi que s'enfosqueixen i enrogeixen amb el temps. Espores globuloses, de 7-8,5 x 6,5-8 micròmetres, cristades i reticulades amb les berrugues formant crestes que formen un reticle gairebé complet. Basidis rabassuts, de 35-50 x 11-15 micròmetres.[4][7]
Carn escassa però ferma, de color crema o brunenc, més fosca a la base del peu, amb olor intensa i característica de xinxa de camp. Làtex aquós, primer de gust suau i després amarg.[4]
Peu de 2-8 x 0,5-1,2 cm, cilíndric, de vegades irregular i bonyegut, llis, pruïnós, amb la base del peu eriçada de pèls blanquinosos, molts o pocs, de color semblant al del barret o una mica més clar, sobretot a la part superior.[4]
Distribució modifica
Es troba freqüentment als alzinars de Mallorca i Menorca,[8] a la Serralada Litoral Catalana[9] i a Grècia.[10]
Confusió amb altres espècies modifica
Els lactaris de la secció Olentes, com la lleterola de peu pelut, es caracteritzen per la seua peculiar olor de xinxa, de xicoira torrada o de fulles d'heura, i pel seu làtex aquós.[4]
La lleterola d'olor de xinxa -Lactarius cimicarius (Batsch) Gillet, 1876- fa l'olor típica dels bolets d'aquest grup, que recorden la d'un bernat pudent. Té un barret de 2-6 cm, de coloració uniforme, d'un bru fosc, i un peu esvelt tort cap a la base, del mateix color del barret però més clar, ocraci a la part de dalt de tot. Surt a terra baixa i a l'estatge montà en els boscos de planifolis, des de l'estiu fins als primers freds de l'hivern.[4]
Potser el bolet més representatiu del grup és la lleterola camforada -Lactarius camphoratus (Bull.) Fr., 1838- de mida petita, amb un barret de 2 a 5 cm de diàmetre, de coloració fosca, d'un bru ferruginós igual en el barret que en el peu. Làmines denses brunenques o rosades amb làtex blanquinós abundant. La seua persistent olor de xicoira torrada es manté fins i tot en exemplars secs i en mostres d'herbari. Viu en boscos de planifolis de terra baixa i de l'estatge montà, a la tardor.[4]
Comestibilitat modifica
Referències modifica
- ↑ Bon, M., 1975. Agaricales de la côte atlantique française. Documents Mycologiques. 5(17):1-40. Pàg. 23. [1]
- ↑ Bon M., 1976. Lactarius atlanticus Bon forma strigipes Bon f. nov. Doc Mycol 7:57–58.
- ↑ 3,0 3,1 Catalogue of Life Arxivat 2016-12-20 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 Pascual i Lluvià, Ramon, 2014. Guia dels bolets dels Països Catalans. Cossetània Edicions, Guies de camp, núm. 2. ISBN 9788490342435. Pàgs. 212-213. [2]
- ↑ Funghi in Italia (italià)
- ↑ Cofradía Vasca de Gastronomía (castellà)
- ↑ Guía de Setas y Hongos de Navarra (castellà)
- ↑ Secció Micològica del Museu Balear de Ciències Naturals Arxivat 2016-11-19 a Wayback Machine. (català)
- ↑ Núria Benaiges, Imma Valls i Jordi Corbera, 2012. Fongs recol·lectats a la Serralada Litoral Central durant els darrers vint anys. II Monografies dels parcs de la Serralada Litoral Central. VI Monografies del Montnegre i el Corredor. Pàgs. 327-360. Diputació de Barcelona i Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. [3]
- ↑ Triantafyllou, M., Polemis, E., Gonou-Zagou, Z. et al., 2015. Taxonomic relationships among non-macrocystidiate taxa of Lactarius subg. Russularia from Europe with special reference to species from Greece. Mycol Progress (2015) 14: 78. [4]
- ↑ Setas de Andalucía (castellà)
Bibliografia modifica
- Clericuzio, M., Mella, M., Toma, L., Finzi, P. i Vidari, G., 2002. Atlanticones, New Protoilludane Sesquiterpenes from the Mushroom Lactarius atlanticus (Basidiomycetes). European Journal of Orgarnic Chemistry, 2002: 988–994. [5]
Enllaços externs modifica
- Asturnatura (castellà)
- Fungipedia (castellà)
- MycoBank (anglès)
- Species Fungorum (anglès)
- GBIF (anglès)
- YouTube (anglès)