Llista Àrab Unida

La Llista Àrab Unida (àrab: القائمة العربية الموحدة, al-Qāʾima al-ʿArabiyya al-Muwaḥḥida; hebreu: רשימה ערבית מאוחדת, HaReshima HaAravit HaMe'uhedet‎), coneguda a Israel com Ra'am pel seu acrònim en hebreu (hebreu: רע"ם‎), és un partit polític israelià, que vol representar la comunitat dels àrabs israelians i és la branca política de la facció sud del Moviment Islàmic d'Israel.[1]

Infotaula d'organitzacióLlista Àrab Unida
(ar) القائمة العربية الموحدة‎
(he) הרשימה הערבית המאוחדת‬ Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipuspartit polític
grup parlamentari Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticaàrabs d'Israel
nacionalisme àrab Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1996
Governança corporativa
Seu
Escons a la Kenésset
5 / 120
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webalmwahda.com… → Cloud download font awesome.svg Modifica el valor a Wikidata
Facebook: القائمة-العربية-الموحدة-162036984185247 Modifica el valor a Wikidata

Entre 2015 i 2020 formà part, en tres de les quatre eleccions legislatives que hi hagué en aquell període, de la coalició de partits àrabs Llista Conjunta.[2][3]

HistòriaModifica

El partit es va establir abans de les eleccions de 1996, sense relació amb la Llista Àrab Unida original que existia a finals dels anys setanta i principis dels vuitanta. S'hi va unir en una aliança electoral el Partit Àrab Democràtic (que tenia dos escons al parlament sortint) i la facció del sud del Moviment Islàmic, liderada pel xeic Abdullah Nimar Darwish.[4] El partit, inicialment, es va presentar com a Mada-Ra'am, sent Mada l'acrònim i el nom comú del Partit Democràtic Àrab. A les eleccions, el partit va aconseguir quatre escons. Durant el mandat de la Kenésset, el Partit Democràtic Àrab es va convertir en una facció dins de la Llista Àrab Unida, i el seu nom va ser eliminat del títol del partit.

Les eleccions de 1999 van veure el partit augmentar el percentatge de vots i aconseguir cinc escons. No obstant això, els desacords interns van fer marxar tres diputats; Muhamad Kanan i Tawfik Khatib van marxar i van establir el Partit Nacional Àrab, mentre que Hashem Mahameed va formar el partit Unitat Nacional - Aliança Nacional Progressista. A les eleccions de 2003, el suport del partit es va reduir en més d'un terç, amb el partit creuant per poc el llindar electoral del 2% i obtenint només dos escons.

Per a les eleccions de 2006, el partit va formar una aliança amb el partit Ta'al d'Ahmad Tibi. L'aliança va aconseguir quatre escons, tres dels quals van ser ocupats per la Llista Àrab Unida. L'aliança dels partits es va mantenir per a les eleccions de 2009, que inicialment van veure com el Comitè Electoral Central d'Israel va prohibir la participació del partit,[5] però això va ser anul·lat pel Tribunal Suprem d'Israel.[6] A les eleccions, l'aliança va tornar a guanyar quatre escons. Poc abans de les eleccions de 2013, Taleb el-Sana va abandonar el partit per seure al a Kenésset com a membre independent del Partit Àrab Democràtic.

Després que el llindar electoral per obtenir escons a la Kenésset es va elevar del 2% al 3,25%, el partit es va unir amb Hadaix, Balad i Ta'al per formar la Llista Conjunta per a les eleccions de 2015.[7] Per a les eleccions d'abril de 2019, es va presentar a una llista amb Balad.[8] El partit es va tornar a presentar com a part de la Llista Conjunta a les eleccions de 2020.[9]

Govern de coalicióModifica

 
El president d'Israel Reuven Rivlin amb Mansour Abbas, líder de la Llista Àrab Unida, en les consultes posteriors a les eleccions de 2021

A les eleccions de 2021, el partit es va presentar en solitari. El partit, considerat musulmà conservador, demanava que tota la Llista Conjunta votés unida en contra de propostes relacionades amb el col·lectiu LGBT i també volia més llibertat per votar amb la dreta. El líder del partit, Mansour Abbas ha defensat aconseguir aliances amb Netanyahu i partits de la dreta amb la intenció de servir millor a la població àrab.[10] Aconseguiren quatre escons a la Kenésset,[11] i, dins del panorama polític fragmentat d'Israel, aquests escons van donar al partit el paper de creador de reis a l'hora de determinar el proper govern després que Binyamín Netanyahu no en va poder formar un.[12][13][14][15] El 2 de juny de 2021, el líder del partit Mansour Abbas va signar un acord per formar un govern de coalició, la primera vegada que un partit àrab independent es va convertir en membre del govern israelià i la primera vegada en més de 50 anys que un partit àrab va formar part del govern israelià.[16][13] L'acord incloïa garanties que es gastarien més de 53.000 milions de xéquels per millorar la infraestructura i reduir la delinqüència a les ciutats àrabs, disposicions per protegir les cases construïdes sense permís als pobles àrabs i el reconeixement de les ciutats beduïnes del desert del Nèguev.[17][18]

El 28 d'octubre de 2021, el gabinet va aprovar un pla per gastar 9.400 milions de dòlars EUA per millorar les oportunitats d'ocupació i els serveis de salut per als àrabs israelians i millorar l'habitatge, la tecnologia i la infraestructura a les zones àrabs;[19][20] incloïa 1.000 milions de dòlars més per a abordar les elevades taxes de criminalitat a les zones àrabs.[19][21] En l'escala de finançament dels temes abordats a la comunitat àrab, el pla tenia pocs precedents en la història d'Israel, i Abbas i Ra'am van ser àmpliament acreditats per impulsar el que Abbas va anomenar un "pas històric" endavant per als àrabs israelians.[15][20][22] El pla es va signar com a llei quan es va aprovar el pressupost el 4 de novembre.[23]

A instància de la Llista Àrab Unida, el govern de coalició ha reconegut diversos pobles beduïns i ha connectat milers de cases abans il·legals a la xarxa elèctrica.[15][24][25]

Ideologia i suportModifica

Sota la direcció d'Abbas, la Llista Àrab Unida advoca per una implicació política de ple dret en la política interna d'Israel per tal de millorar la qualitat de vida dels àrabs israelians, especialment pel que fa a la delinqüència, les oportunitats d'ocupació, l'habitatge i la infraestructura; es tracta d'una desviació d'altres partits àrabs, que històricament formen part de l'oposició i se centren en el conflicte israelià-palestí més gran.[26][27][28][29][30]

El partit recolza la solució de dos estats i la creació d'un estat palestí a Cisjordània i la Franja de Gaza, amb Jerusalem Est com a capital.[30]

Els seus votants estan formats majoritàriament per àrabs israelians religiosos o nacionalistes, i gaudeix d'una popularitat particular entre els beduïns del Nègueb: a les eleccions de 2009, el 80% dels residents de les comunitats beduïnes van votar pel partit.[31] El Moviment Islàmic també opera a les ciutats i pobles àrabs pobres, així com als assentaments beduïns, per mobilitzar els votants. La facció del sud del Moviment Islàmic és ara la força dominant del partit, mentre que altres faccions inclouen el Partit Nacional Àrab.

L'òrgan religiós assessor del Moviment Islàmic, conegut com Majlis-ash-Shura (Consell de Shura), ha guiat les votacions del partit al parlament.[32]

Resultats electoralsModifica

Eleccions Líder Vots % Escons +/– Estatus Notes
1996 Abdulmalik Dehamshe 89.514 2,93
2 / 120
Oposició 2 escons dins d'una coalició amb el Partit Àrab Democràtic que n'aconseguí 4
1999 114.810 3,49
5 / 120
  1 Oposició
2003 65.551 2,08
2 / 120
  3 Oposició
2006 Ibrahim Sarsur 94.786 3,02
3 / 120
  1 Oposició 3 escons dins d'una coalició amb el Ta'al que n'aconseguí 4
2009 113.954 3,38
3 / 120
= Oposició 3 escons dins d'una coalició amb el Ta'al que n'aconseguí 4
2013 138.450 3,65
3 / 120
  1 Oposició 3 escons dins d'una coalició amb el Ta'al que n'aconseguí 4
2015 Masud Ghnaim Formen part de la Llista Conjunta
3 / 120
  1 Oposició 3 escons dins de la coalició Llista Conjunta que n'aconseguí 13
Abril 2019 Mansour Abbas 143.666 3,31
2 / 120
  1
Es repeteixen
2 escons dins d'una coalició amb el Balad que n'aconseguí 4
Setembre 2019 Formen part de la Llista Conjunta
3 / 120
  1
Es repeteixen
3 escons dins de la coalició Llista Conjunta que n'aconseguí 13
2020 Formen part de la Llista Conjunta
4 / 120
  1 Oposició 4 escons dins de la coalició Llista Conjunta que n'aconseguí 15
2021 167.064 3,79
4 / 120
= Coalició de govern
2022 193.995 4,07
5 / 120
  1 Oposició

ReferènciesModifica

  1. The Arab Minority in Israel and the Knesset Elections The Washington Institute
  2. «Arab Parties to Run Together as "The Joint List» (en anglès). The Times of Israel, 21-01-2015.
  3. «Israel's Arab parties reunite for upcoming elections» (en anglès). The Times of Israel, 20-06-2019.
  4. «'It's Possible to Do Things Differently.' The Arab Kingmaker Who Joined Israel's Far-Right to Oust Netanyahu». Timeen. 
  5. «Israel bans Arab parties from running in upcoming elections». Haaretz, 12-01-2009.
  6. Sharon Roffe-Ofir «Hadash praises verdict on Arab parties». Ynetnews, 21-01-2009.
  7. ; Estrin, Daniel «As Arab MKs unite, a new political landscape emerges». The Times of Israel, 28-01-2015.
  8. «FULL LIST: The Parties and Candidates Running in Israel's Election» (en anglès). Haaretz, 20-02-2019.
  9. Rasgon, Adam «Headed for 15 seats, Joint List chief claims 'huge' success, cites Jewish voters» (en anglès). The Times of Israel, 03-03-2020.
  10. Zonshine, Idan. «Israel Elections: Joint Arab List breaks up, leaving Mansour Abbas out» (en anglès). The Jerusalem Post, 04-02-2021. [Consulta: 4 febrer 2021].
  11. «Final Israeli election results confirm deadlock» (en anglès).
  12. Kershner, Isabel «The Arab party Raam makes history within coalition.» (en anglès). The New York Times, 02-06-2021.
  13. 13,0 13,1 Boxerman, Aaron. «History made as Arab Israeli Ra'am party joins Bennett-Lapid coalition» (en anglès americà).
  14. «An Islamist party is part of Israel's new coalition government. How did that happen?» (en anglès). Washington Post.
  15. 15,0 15,1 15,2 Associated Press «Arab leader's gamble to play kingmaker in Israel is paying off» (en anglès). NPR. Associated Press, 17-01-2022.
  16. ; Rasgon, Adam «Fragile Israeli Coalition to Oust Netanyahu Faces Growing Pressure» (en anglès). The New York Times, 03-06-2021.
  17. Ayyub, Rami «Arab Islamist helps clinch Israel's new anti-Netanyahu government» (en anglès). Reuters, 03-06-2021.
  18. Rasgon, Adam «A New Israeli Government Could Mean Help for Neglected Bedouin Villages» (en anglès). The New York Times, 10-06-2021.
  19. 19,0 19,1 «Israeli cabinet backs huge spending plan for Arab minority» (en anglès). BBC News, 25-10-2021.
  20. 20,0 20,1 «Five-year Plan for Israel's Arab Community: $9 Billion Won't Bridge a Gap Decades in the Making» (en anglès). Haaretz.
  21. Boxerman, Aaron. «Cabinet okays NIS 32 billion to develop Arab Israeli economy, fight crime» (en anglès americà).
  22. Boxerman, Aaron. «As unprecedented billions planned for under-served Arabs, devil's in the details» (en anglès americà).
  23. ; staff, T. O. I.«Coalition passes 2021 budget, first in 3.5 years, averting early election threat» (en anglès americà).
  24. Boxerman, Aaron. «Government legalizes 3 unrecognized Bedouin towns, fulfilling Ra'am's pledge» (en anglès americà).
  25. «3 Bedouin villages to be recognized, receive infrastructure» (en anglès americà).
  26. Kingsley, Patrick «As Secular Peace Effort Stutters in Israel, Religious Mediators Hope to Step In» (en anglès). The New York Times, 04-07-2021.
  27. «The Arab-Israeli Power Broker in the Knesset». The New Yorker (en en-US). 22 octubre 2021. 
  28. Associated Press «Arab leader's gamble to play kingmaker in Israel is paying off» (en anglès). NPR. Associated Press, 17-01-2022.
  29. «Why 1 Arab Party Joined Israel's Coalition Government But The Other Did Not» (en anglès). NPR.org.
  30. 30,0 30,1 Can United Arab List change Israeli politics from within? Al Jazeera, 2 July 2021
  31. «How They Voted: See Israel election results by city/sector». Haaretz, 17-02-2009.
  32. Ayyub, Rami «Arab Islamist helps clinch Israel's new anti-Netanyahu government». Reuters, 03-06-2021.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llista Àrab Unida