Eleccions legislatives d'Israel de 2013

Les eleccions legislatives d'Israel de 2013, les dinovenes de l'Estat d'Israel, foren convocades per a elegir els diputats de la Knésset, el parlament israelià, per a un mandat de quatre anys. Se celebraren el 23 de gener de 2013.

Eleccions legislatives d'Israel de 2013
 ← 2009 Modifica el valor a WikidataIsrael Modifica el valor a Wikidata 2015 Modifica el valor a Wikidata  → 
Data23 gener 2013 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions legislatives d'Israel Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegir120 membre de la Kenésset Modifica el valor a Wikidata
Participació
Electorat5.656.705 Modifica el valor a Wikidata
3.833.646
   67.77٪
Punt percentual 3.05
Nombre de vots vàlids3.792.742    Nombre de vots en blanc  ?    Nombre de vots nuls  ? 
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata
2>
Likud  — Binyamín Netanyahu
885.054   23.34٪
Punt percentual 1.73
Parlamentari 27 → 31 Nombre d'escons 4
2>
Yeix Atid  — Yair Lapid
543.458   14.33٪
Parlamentari 19
2>
Partit Laborista Israelià  — Shelly Yachimovich
432.118   11.39٪
Punt percentual 1.46
Parlamentari 13 → 15 Nombre d'escons 2
2>
La Llar Jueva  — Naftali Bennett
345.985   9.12٪
Punt percentual 6.25
Parlamentari 3 → 12 Nombre d'escons 9
2>
Xas  — Eli Yishaï
331.868   8.75٪
Punt percentual 0.26
Parlamentari 11 → 11
2>
Judaisme Unit de la Torà  — Yaakov Litzman
195.892   5.16٪
Punt percentual 0.77
Parlamentari 5 → 7 Nombre d'escons 2
2>
Hatnuah  — Tsippi Livni
189.167   4.99٪
Parlamentari 6
2>
Mérets  — Zehava Gal-On
172.403   4.55٪
Punt percentual 1.6
Parlamentari 3 → 6 Nombre d'escons 3
2>
Llista Àrab Unida  — Ibrahim Sarsur
138.450   3.65٪
Punt percentual 0.27
Parlamentari 4 → 4
2>
Hadaix  — Mohammad Barakeh
113.439   2.99٪
Punt percentual 0.33
Parlamentari 4 → 4
2>
Balad  — Jamal Zahalka
97.030   2.56٪
Punt percentual 0.08
Parlamentari 3 → 3
2>
Kadima  — Shaul Mofaz
79.081   2.09٪
Punt percentual 20.38
Parlamentari 28 → 2 Nombre d'escons 26
Yair Lapid, líder del Yeix Atid, es dirigeix als seus seguidors després del bon resultat a les eleccions
Seguidors del Xas fent campanya pel partit
Paperetes de les eleccions de 2013

Antecedents

modifica

En les eleccions del eleccions legislatives d'Israel del 2009 del 10 de febrer, el Likud va obtenir 27 escons per la Kenésset. El Likud va crear una coalició amb Israel Beitenu, el Partit Laborista Israelià i el Xas, així obtenint majoria absoluta Binyamín Netanyahu va jurar el seu càrrec com Primer Ministre d'Israel al març de 2009.[1]

Durant la nit del 15 al 16 d'octubre de 2012, la Knésset vota la seva dissolució i convoca eleccions anticipades com era previst. Es tracta d'un escrutini de llistes elegides sota el sistema d'escrutini proporcional plurinominal estricte amb un sòl electoral del 2%.

El 29 d'octubre de 2012, els delegats del Likud, el partit de Binyamín Netanyahu, aprovaren l'aliança electoral entre el seu partit i Israel Beitenu per conformar una llista comuna per a aquestes eleccions.[2]

Sistema electoral

modifica

L'elecció dels diputats és per un sistema de representació proporcional sense representació geogràfica amb un llindar electoral del 2%.[3]

Resultats

modifica

Els resultats provisionals donen, el vespre del 22 de gener, entre 61 i 62 escons al bloc de dreta contra entre 58 i 59 del bloc de centreesquerra, segons els sondeigs. La uníó dirigida pel primer ministre en funcions, Binyamín Netanyahu, continua sent majoritària, però perd escons amb relació a la legislatura anterior, passant de 43 a 21 escons. Netanyahu declara la voluntat de formar una coalició de govern tan àmplia com sigui possible.

Els resultats definitius donen finalment al bloc de dreta 61 escons, mentre que al centreesquerra en corresponen 59. No obstant això, després de les eleccions, en el si de les trobades dels partits amb el president Ximon Peres, sis partits, el Likud Israel Beitenu, Yeix Atid, La Llar jueva, Xas, Judaisme Unificat de la Torà i Kadima, la suma dels quals dona 82 escons, recomanen Binyamín Netanyahu com a formador del pròxim govern, mentre que els 38 diputats que representen els altres partits no recomanen ningú. La majoria presidencial del govern és de 82 diputats.

Kadima es va convertir en el partit més petit de la Knesset, guanyant només dos escons i amb prou feines superant el llindar electoral.[4]

Eleccions a la Kenésset, 2013
 
Candidatura Vots % Escons
2013 Dif.
Likud-Israel Beitenu 884.631 23,32% 31 -11[a]
Yeix Atid 543.280 14,32% 19 Nou
Partit Laborista Israelià 432.083 11,39% 15 +2
La Llar Jueva 345 935 9,12% 12 +7[b]
Xas 331.800 8,75% 11 =
Judaisme Unit de la Torà 196.038 5,17% 7 +2
Hatnuah 189.168 4,99% 6 Nou
Mérets 172.382 4,54% 6 +3
Llista Àrab Unida-Ta'al 138 362 3,65% 4 =
Hadaix 113.610 3,00% 4 =
Balad 96 926 2,56% 3 =
Kadima 79 487 2,09% 2 -26

Conseqüències

modifica

El trenta-tercer govern d'Israel, també conegut com el tercer govern de Binyamín Netanyahu va prendre possessió el 18 de març de 2013 i va exercir fins al 14 de maig de 2015. El primer ministre va ser Netanyahu del Likud; el govern era una coalició de Likud-Israel Beitenu, Yeix Atid, La Llar Jueva i Hatnuah.[5]

  1. Es compara amb el resultat que aconseguiren per separat aquests dos partits en les anteriors eleccions.
  2. Es compara amb el resultat que aconseguí aquest partit en les eleccions anteriors més els dos escons que obtingué el Tkuma dins de la coalició Unió Nacional, que no s'ha presentat en aquestes eleccions i el Tkuma s'ha presentat dins de la llista de La Llar Jueva.

Referències

modifica
  1. «Netanyahu accepta de formar el nou govern d’Israel». Vilaweb, 20-02-2009. [Consulta: 9 desembre 2024].
  2. «El Likud de Netanyahu aprueba la lista conjunta con el partido de la oposición» (en castellà). El Mundo, 29-10-2012. [Consulta: 6 gener 2025].
  3. «Knesset Passes Governance Law» (en anglès). israel national news, 11-03-2014. [Consulta: 10 febrer 2025].
  4. Jonathan Lis, Ilan Lior. «inal Israel Election Results: Kadima's in Knesset, Habayit Hayehudi Gets 12 Seats» (en anglès). Haaretz. [Consulta: 6 gener 2025].
  5. Alandete, David. «Netanyahu logra un acuerdo de Gobierno» (en castellà). El Pais, 14-03-2013. [Consulta: 6 gener 2025].

Enllaços externs

modifica
  • Història de la 19a Kenésset(anglès)