Tsippi Livni
Tsippi Livni (hebreu: ציפי לבני) (Tel-Aviv, 8 de juliol de 1958) és una diplomàtica, advocada i política israeliana. Antiga membre de la Knesset i líder del camp polític de centreesquerra, Livni és una antiga ministra d'Afers Exteriors d'Israel, vicepresidenta, ministra de justícia i líder de l'oposició. És coneguda pels seus esforços per resoldre el conflicte israelià-palestí.
.jpg)
Considerada àmpliament com la dona més poderosa d'Israel des de Golda Meir,[1][2] Livni ha ocupat vuit càrrecs diferents al gabinet al llarg de la seva carrera, establint el rècord de la majoria dels càrrecs governamentals ocupats per una dona israeliana.[3] En conseqüència, ha assolit una sèrie de fites al govern israelià, com a primera dona vicepresidenta, ministra de justícia, ministra d'agricultura i ministra d'habitatge.
El 2011, va ser nomenada una de les "150 dones que sacsegen el món" per Newsweek i The Daily Beast.[4] Del 2006 al 2008, la revista Forbes va classificar Livni a la seva llista de les 100 dones més poderoses tres anys consecutius,[5][6][7] mentre que Time la va incloure al seu "Time 100" de 2007, pel qual la secretària d'Estat dels Estats Units Condoleezza Rice va escriure un article d'opinions.[8] A Israel, Livni s'ha guanyat la reputació de política honesta que s'adhereix als seus principis.[9][10][11][12][13]
Biografia
modificaNascuda en una destacada família sionista revisionista i de dreta, Livni s'ha convertit en una de les veus líders d'Israel en suport d'una solució de dos estats, una que garanteixi la seguretat i la identitat d'Israel com a estat jueu i democràtic.[14][15]
Del 2001 al 2009, Livni va servir als gabinets d'Ariel Xaron i Ehud Olmert, sobretot com a ministra d'Afers Exteriors d'Israel, temps durant el qual va dirigir múltiples rondes de converses de pau amb els palestins. El setembre de 2008, Livni es va preparar per assumir el càrrec com a primera ministra d'Israel, però el clima polític del país li va impedir formar govern. L'any següent, va dirigir el seu partit a guanyar una pluralitat d'escons a la Kenésset, però se li va impedir de nou convertir-se en primera ministra, a causa de la majoria dels partits de dretes a la Knesset. Livni va exercir com a líder de l'oposició fins a la seva renúncia a la Knesset el 2012,[16] després que laboristes i Yeix Atid no li donguessin el primer lloc a la llista electoral,[17] Livni va fundar un nou partit, Ha-Tenuà.[18]
El tercer govern de Binyamín Netanyahu va sortir de les eleccions legislatives d'Israel de 2013 i va prendre possessió el 18 de març de 2013 fou coalició de Likud-Yisrael Beiteinu, Yeix Atid, La Llar Jueva i Ha-Tenuà,[19] del qual va ser nomenada ministra de Justícia del trenta-tercer govern d'Israel, liderant novament una nova ronda de converses de pau entre israelians i palestins. El 2 de desembre de 2014, Netanyahu va destituir Livni i al ministre de Finances Yair Lapid de Yeix Atid, per la seva oposició a la lluita contra el programa nuclear de l'Iran, aconseguir que els palestins reconeguin Israel com a Estat jueu i continuar construint a les zones ocupades de Jerusalem est,[20] i quatre ministres més de Yeix Atid van dimitir provocant la convocatòria de noves eleccions per al 17 de març de 2015.
A les eleccions legislatives d'Israel de 2015, Livni va unir forces el 10 de desembre de 2014 [21] amb el líder del Partit Laborista Isaac Herzog per crear la Unió Sionista, un bloc unificat dels seus dos partits. El President Reuven Rivlin va intentar la formació d'un govern d'unitat nacional entre el Likud i Unió Sionista[22] que Isaac Herzog va rebutjar, i Netanyahu formà un nou govern de coalició de Likud amb la Llar Jueva, Judaisme Unit de la Torà, Kulanu i Xas, amb el mínim de 61 escons,[23] i Yisrael Beiteinu es va unir a la coalició el maig de 2016.[24]
El gener de 2019, Avi Gabay va anunciar que els laboristes no es presentarien amb Ha-Tenuà a les eleccions legislatives d'Israel d'abril de 2019. El 18 de febrer de 2019, després de diverses setmanes de mals resultats de les enquestes, Livni va anunciar la seva retirada de la política així com la retirada de Ha-Tenuà de les eleccions.[25]
Referències
modifica- ↑ «Israel's foreign minister has edge in party race». Reuters, 01-08-2008. [Consulta: 6 desembre 2015].
- ↑ Soltis, Andy. «'MRS. CLEAN' SET TO MOP UP THE MESS». New York Post, 01-08-2008. [Consulta: 6 desembre 2015].
- ↑ «Tzipi Livni». [Consulta: 26 febrer 2017].
- ↑ «Livni named one of 150 'women who shake the world'». The Jerusalem Post, 08-03-2011 [Consulta: 8 març 2011]. «Tzipi Livni was named one of the 150 most influential women 'who shake the world' on a list by The Daily Beast and Newsweek.»
- ↑ «#40 Tzipora Livni». [Consulta: 26 febrer 2017].
- ↑ «#39 Tzipora Livni». [Consulta: 26 febrer 2017].
- ↑ «The 100 Most Powerful Women: #52 Tzipora Livni». [Consulta: 26 febrer 2017].
- ↑ Rice, Condoleezza (2007-05-03). «The 2007 TIME 100 – TIME». Time.
- ↑ «חדשות 2 – תכנית הילדים החדשה של ציפי לבני». Mako.co.il, 26-02-2009. [Consulta: 26 febrer 2017].
- ↑ Benny Morris «Israel's crisis of leadership». Los Angeles Times, 14-12-2008.
- ↑ Westcott, Kathryn «Tzipi Livni: Israel's 'Mrs Clean'». BBC News, 02-05-2007 [Consulta: 25 abril 2010].
- ↑ «Livni, don't give in». Haaretz, 24-04-2009 [Consulta: 25 abril 2010].
- ↑ McGirk, Tim (2008-06-05). «Israel's Mrs. Clean». Time (Jerusalem). Arxivat de l'original el 2010-08-11.
- ↑ Ethan Bronner, Main Party in Israeli Coalition Set to Pick Leader, The New York Times, 16 September 2008
- ↑ «Profile: Tzipi Livni». BBC News, 27-11-2012. [Consulta: 8 octubre 2013].
- ↑ «Seventeenth Knesset: Government 31». Knesset.gov.il. [Consulta: 26 febrer 2017].
- ↑ Emergui, Sal. «La ex ministra Livni anuncia por sorpresa su candidatura para ganar a Netanyahu» (en anglès). El Mundo, 27-11-2012. [Consulta: 3 març 2025].
- ↑ «Israel election: Who are the key candidates?». BBC News, 14-03-2015. [Consulta: 26 febrer 2017].
- ↑ Alandete, David. «Netanyahu logra un acuerdo de Gobierno» (en castellà). El Pais, 14-03-2013. [Consulta: 6 gener 2025].
- ↑ «Netanyahu responsabiliza a Livni y Lapid de la crisis de Gobierno en Israel» (en castellà). La Vanguardia, 02-12-2014. [Consulta: 27 febrer 2025].
- ↑ www.haaretz.com/
- ↑ Hoffman, Gil Stern. «Rivlin to encourage but not force unity government» (en anglès). The Jerusalem Post. [Consulta: 20 abril 2025].
- ↑ Heller, Jeffrey. «Netanyahu clinches deal to form new Israeli government» (en anglès). Reuters, 06-05-2015. [Consulta: 27 febrer 2025].
- ↑ «Plurality of Israelis Welcome Yisrael Beiteinu into Coalition, Signaling 'Desire for Right-Wing Dominance'». The Israel Democracy Institute, 07-06-2016. [Consulta: 27 febrer 2025].
- ↑ ; staff, T. O. I.«Leaving politics, Livni warns this election may be last gasp of democracy» (en anglès americà). times of israel. [Consulta: 18 febrer 2019].
Enllaços externs
modifica