Llista de les banderes d'Àustria

Aquesta és una llista que conté les diferents banderes que s’utilitzen o s'han utilitzat a Àustria.

Bandera nacional modifica

Bandera	Data	Ús	Descripció
	1230–1806, 1918–1934, 1945–avui dia	Bandera nacional	Formada per tres franges horitzontals vermella, blanca i vermella.
	1955–avui dia	Bandera d'estat, de guerra i naval	Mateix disseny que la bandera nacional amb l'afegit de l'escut d'Àustria.

Històriques modifica

Data	Ús	Descripció
1938–1945	Bandera del Tercer Reich	Bandera a partir de l'annexió d'Àustria al Tercer Reich.
1934–1938	Bandera de l'Estat federal d'Àustria	Mateix disseny que l'actual amb l'escut d'armes al centre.
1934–1938	Bandera mercant de l'imperi Austrohongarès	Unió de les banderes d'Àustria i Hongria amb els seus respectius escuts.
1804–1918	Imperi Habsburg	Dues franges horitzontals d'igual amplada, sent negra la superior i groga la inferior.
1685–1740	Arxiducat d'Àustria	Camp groc amb l'escut d'armes de l'arxiducat.
1453–1804	Arxiducat d'Àustria	Mateix disseny que l'actual bandera nacional.
976–1136	Margraviat d'Àustria	Estendard de camp negre amb cinc àligues d'or.

Personals modifica

Històriques modifica

Data	Ús	Descripció
1935–1945	Estendard d'Adolf Hitler	Utilitzat com a conseqüència de l'annexió d'Àustria al Tercer Reich.
1915–1918	Estendard imperial d'Àustria-Hongria	Camp grana amb l'escut d'armes de la casa d'Habsburg-Lorena coronada per les corones d'Àustria i d'Hongria.
1915–1918	Estendard arxiducal	Camp carabassa amb l'escut d'armes de la casa d'Habsburg-Lorena com a arxiducs d'Àustria.
1848–1915	Estendard de l'emperador Francesc Josep I d'Àustria	Camp groc amb l'escut d'armes imperial.
1804–1835	Estendard de l'emperador Francesc I d'Àustria	Camp groc amb l'escut d'armes imperial.

Divisió Administrativa modifica

Àustria es divideix en nou estats federals, cadascun amb el seu propi parlament.

Estats modifica

Data	Ús	Descripció
9 agost 1954	Alta Àustria (bandera d'estat)	Camp dividit horitzontalment de blau i groc (bandera civil). La bandera d'estat afegeix l'escut d'armes al centre. Establert el 1922 està dividit verticalment per la meitat, l'esquerra amb una àliga d'or sobre un camp de sable, la dreta amb quatre pals alterns d'argent i gules.
25 abril 1949	Baixa Àustria (bandera d'estat)	Camp dividit horitzontalment de blanc i vermell (bandera civil). La bandera d'estat afegeix l'escut d'armes al centre. Establert el 1930 és una combinació dels escuts dels comtes de Güssing-Bernstein (escussó) i dels comtes de Mattersdorf-Forchtenstein en colors canviats. Coronat per la corona de l'Arxiducat d'Àustria.
1921	Burgenland (bandera d'estat)	Camp dividit horitzontalment de vermell i groc (bandera civil). La bandera d'estat afegeix l'escut d'armes al centre. Establert el 1920 està format per cinc àligues daurades sobre camp d'atzur. Va aparèixer ja l'any 1335 com el mític escut de Leopold III de Babenberg. El duc Rodolf IV d'Habsburg el va establir com a escut d'armes de la Vella Àustria al costat de l'escut el 1360.
1946	Caríntia (bandera d'estat)	Camp dividit horitzontalment en tres franges de groc, vermell i blanc (bandera civil). La bandera d'estat afegeix l'escut d'armes al centre. Dividit verticalment per la meitat, l'esquerra amb tres lleons passants de sable, armats i lampassats de gules sobre camp d'or; a la dreta una faixa d'argent sobre camp de gules.
1960	Estíria (bandera d'estat)	Camp dividit horitzontalment de blanc i verd (bandera civil). La bandera d'estat afegeix l'escut d'armes al centre. Establert el 1926 i format per la pantera d'Estíria rampant d'argent i armada de gules que escup foc sobre camp de sinople. La pantera ja es troba en un segell ducal d'Ottokar del segle XII. Probablement va ser pensat com un tret distintiu del llinatge Babenberg.
16 febrer 1921	Salzburg (bandera d'estat)	Camp dividit horitzontalment de vermell i blanc (bandera civil). La bandera d'estat afegeix l'escut d'armes al centre. Dividit verticalment per la meitat, l'esquerra amb un lleó de sable, armat i lampassat de gules sobre camp d'or; a la dreta una faixa d'argent sobre camp de gules. Coronat per la corona de l'Arxiducat d'Àustria.
10 març 1949	Tirol (bandera d'estat)	Camp dividit horitzontalment de blanc i vermell (bandera civil). La bandera d'estat afegeix l'escut d'armes al centre. Aquest carrega una àliga coronada de gules amb el bec, les urpes i dues franges trevolades d'or. S'utilitza com a símbol de la regió des de principis del segle XIII. L'escut en la seva forma actual es va concedir l'any 1946 i està regulat per llei.^[1]
1946	Viena (bandera d'estat)	Camp dividit horitzontalment de vermell i blanc (bandera civil). La bandera d'estat afegeix l'escussó de l'escut d'armes al centre, una creu d'argent sobre camp de gules.
	Vorarlberg (bandera d'estat)	Camp dividit horitzontalment de vermell i blanc (bandera civil). La bandera d'estat afegeix l'escut d'armes al centre, el qual es remunta als comtes de Montfort. És l'únic escut d'un estat federal austríac en el qual no apareix cap animal heràldic (a Viena, però, només s'utilitza l'escussó a la bandera).

Militars modifica

Personals modifica

Bandera	Data	Ús	Descripció
		Estàndard de general	Camp blanc amb l'escut d'armes d'Àustria al centre i una bordura dentada de vermell i blanc.
		Gallardet de comandant	Mateix disseny que la bandera nacional però el gallerdet acaba en dues cues.
		Gallardet d'oficial	Mateix disseny que la bandera nacional.

Organitzacions polítiques modifica

Data	Ús	Descripció
2022-avui dia	Partit Popular d'Àustria	Tres franges horitzontals de blau cel, blanc i blau cel amb el nom del partit en negre a la franja central.
2022-avui dia	NEOS – La Nova Austria i Fòrum Liberal	Camp magenta amb el nom del partit en blanc al centre.
2012-avui dia	Moviment identitari Àustria	Camp groc amb el símbol del partit en negre al centre.
2004-avui dia	Aliança Negra-Groga	Dues franges d'igual amplada, negre la superior i groga la inferior. Es tracta de la bandera històrica de l'imperi Habsburg.
1999-avui dia	Partit de la Llibertat d'Àustria	Camp blanc i blau amb les sigles del partit al centre.
1999-avui dia	Els Verds	Camp verd amb les sigles i el nom del partit al centre.
1945-avui dia	Partit Socialdemòcrata d'Àustria	Camp vermell amb el cercle antifeixista de les Tres fletxes en blanc al centre.

Històriques modifica

Bandera	Data	Ús	Descripció
	1933-1938	Front Patriòtic	Bandera nacional austríaca amb una creu potençada al centre i un xebró verd al costat del pal.
	1930-1936	Ostmärkische Sturmscharen	Bandera nacional austríaca amb el símbol de l'organització paramilitar al centre, un rombe negre amb un estaurograma vermell.

Navilieres modifica

Data	Ús	Descripció
1829–1993	Lloyd austríaca	Una àncora coronada amb les inicials L i A a cada banda, sota de tot una cinta amb la paraula "VORWAERTS".
1833-1921	Donau-Dampfschiffahrts-Gesellschaft	Bandera nacional austríaca amb una àncora groga envoltada per les inicials de la companyia "D.D.S.G."
1889–1919	Cosulich Società Triestina di Navigazione
1919-1932	Cosulich Società Triestina di Navigazione