Viquipèdia

Llista de les banderes de Nova Zelanda

article de llista de Wikimedia

Aquesta llista conté les diferents banderes que s’utilitzen o s'han utilitzat a Nova Zelanda.

Bandera nacional modifica

Bandera Data Ús Descripció
  1902–avui dia Bandera nacional Pavelló blau carregat amb quatre estels vermells de cinc puntes i vores blanques a la meitat dreta del vol, que representa la constel·lació de la Creu del Sud.
  1867–1869 Bandera nacional Pavelló blau carregat amb les inicials "NZ" en vermell i fimbriades en blanc.
  1834–1840 Bandera de les Tribus Unides de Nova Zelanda Basada en el Pavelló blanc. Dues creus de sant Jordi i quatre estels de vuit puntes al quarter sobre fons blau marí.[1][2]

Banderes personals modifica

Sobirà modifica

Bandera Data Ús Descripció
  1962–2022 Estendard personal de la reina Elisabet II com a sobirana de Nova Zelanda. Consisteix en un estendard extret de l'escut de Nova Zelanda, consistent en cinc seccions on es representa l'emblema heràldic. Al centre es sobreposa un disc blau amb la lletra E (d'Elisabeth) coronada i envoltat d’una garlanda de roses daurades, extreta de la bandera personal de la reina.[3]

Governador General modifica

Bandera Data Ús Descripció
  2008–avui dia Bandera del Governador-General de Nova Zelanda. L'escut de Nova Zelanda coronat per la Corona Reial (representada com la corona de Sant Eduard) en un camp blau marí.[4]
  1979–avui dia Bandera del Representant del Rei a les Illes Cook. Bandera de les Illes Cook amb la Corona Reial al centre de l'anell de 15 estrelles.

Governador General històriques modifica

Bandera Data Ús Descripció
  1869–1874 Bandera del Governador de Nova Zelanda. Bandera del Regne Unit carregada amb quatre estrelles blanques de cinc puntes.
  1874–1908 Bandera del Governador de Nova Zelanda. Bandera del Regne Unit carregada al centre amb un disc blanc amb quatre estrelles vermelles de cinc puntes envoltant les inicials "NZ", i tot envoltat per una corona verda.
  1908–1936 Bandera del Governador de Nova Zelanda. Bandera del Regne Unit carregada al centre amb un disc blanc amb quatre estrelles vermelles de cinc puntes envoltant les inicials "NZ", i tot envoltat per una corona de fulles de falguera.
  1936–1952 Bandera del Governador-General de Nova Zelanda. Sobre un camp blau marí, un lleó dempeus damunt d'una corona, i aquesta damunt una cinta amb la inscripció "Dominion of New Zealand".
  1953–2008 Bandera del Governador-General de Nova Zelanda. Sobre un camp blau marí, un lleó dempeus damunt d'una corona, i aquesta damunt una cinta amb la inscripció "New Zealand".

Pavellons modifica

Bandera Data Ús Descripció
  1901–avui dia Pavelló vermell neozelandès Pavelló vermell britànic carregat al vol amb quatre estels blancs de cinc puntes.
  1968–avui dia Pavelló naval neozelandès Pavelló blanc britànic carregat al vol amb quatre estels vermells de cinc puntes.
  1939–avui dia Pavelló de la Reial Força Aèria de Nova Zelanda Pavelló britànic amb el camp blau clar carregat amb l'escarapel·la aeronàutica de la Reial Força Aèria amb les inicials NZ.
  1938–avui dia Pavelló de l'aviació civil neozelandesa Pavelló de l'aire britànic amb l’afegit dels quatre estels vermells al quarter inferior del vol.
  Bandera de la Policia de Nova Zelanda Pavelló blau carregat amb la bandera estatal al quarter i l'emblema de la Policia al vol.
  1966–avui dia Bandera del Servei de Duanes Bandera estatal amb la inscripció "NZ CUSTOMS SERVICE" en blanc al costat del pal.
  1966–avui dia Pavelló del Royal New Zealand Yacht Squadron Una creu blanca sobre un camp blau marí, amb la bandera de Nova Zelanda al quarter.

Estats associats i territoris modifica

Bandera Data Ús Descripció
  1979–avui dia Bandera de les Illes Cook Pavelló blau britànic amb un disc al vol format per quinze estels blancs de cinc puntes.[5]
  1975–avui dia Bandera de Niue Pavelló britànic però de camp groc i modificada amb cinc estrelles grogues de cinc puntes, una central sobre un disc blau i quatre que formen una creu damunt la creu vermella de la bandera del Regne Unit. Fou dissenyada per Patricia Rex.[6]
  2008–avui dia Bandera de Tokelau Bandera de fons blau marí amb la silueta d'un vaixell i una vela en color groc a la part central navegant cap a una Creu del Sud en blanc al costat del pal.[7]
  1993–avui dia Bandera de les Illes Chatham Bandera no oficial formada per la silueta centrada en verd de l'illa i la de la llacuna Te Whanga representada en blanc sobre un camp blau cel. Darrere d'aquesta silueta hi ha una representació d'un sol naixent en groc, una al·lusió al nom de l'illa en llengua moriori: Rekohu, que significa "sol naixent". Proporcions 1:2.[8]
  1995 Proposta de bandera per la Dependència de Ross Es tracta de la bandera nacional, però en un blau gris pàl·lid, que representa el cel i el mar de l'Antàrtida, en lloc del tradicional blau marí. Una franja blanca, que representa el mateix casquet glacial, recorre la base de la bandera.[9]

Maoris modifica

Bandera Data Ús Descripció
  1990–avui dia Bandera nacional maori Bandera dividida horitzontalment en dos per un koru blanc (nom en maori de la fronda de falguera encrespada), descentrat cap al pal, i que separa la part superior negra de la inferior de color vermell.[10]
  1834–avui dia Versió no oficial de la bandera de les Tribus Unides de Nova Zelanda Versió de la bandera de les Tribus Unides de Nova Zelanda però amb el fimbriat en negre.
  1966-2006 Estendard Te Atairangikaahu Estendard adoptat durant el regnat de la Te Arikinui Dame Te Atairangikaahu.
  Bandera del moviment Kotahitanga Bandera no oficial utilitzada pel moviment Kotahitanga (amb l'objectiu d'unificar els maoris sobre una base pantribal). Formada per tres franges horitzontals de vermell, blanc i negre, amb un emblema circular descentrat cap al pal que conté un rotlle que representa el Tractat de Waitangi dins d'una vora de koru que conté la paraula "KOTAHITANGA" (unitat).[11]
  Bandera Takitimu Pavelló vermell britànic amb el nom "TAKITIMU" en blanc.
  1977 Bandera de Takaparawhau/Bastion Point Bandera utilitzada a la manifestació de Takaparawhau/Bastion Point contra l'ocupació de la terra per part dels colons europeus. Dues franges horitzontals de vermell i negre carregada amb un disseny de mangopare (tauró martell) en blanc, que representen la tenacitat.[12]

Esportives modifica

Bandera Data Ús Descripció
  1987 Bandera dels All Blacks La bandera té l'origen en el logotip dels All Blacks, la selecció nacional de rugbi neozelandesa. Es tracta d'una fulla de falguera platejada sobre un camp negre.[13]
  1979-1994 Bandera de l'Associació de Jocs Olímpics i de la Commonwealth de Nova Zelanda Un camp negre carregat amb una fulla de falguera sobre les cinc anelles olímpiques, tot en blanc.
1994-avui dia Bandera del Comitè Olímpic de Nova Zelanda Modificació del disseny anterior. Un camp blanc carregat amb la silueta en negre d'una fulla de falguera sobre les cinc anelles olímpiques amb els seus colors corresponents, símbol del Comitè Olímpic Internacional.

Religioses modifica

Bandera Data Ús Descripció
  Bandera de la Gran Lògia Orange de Nova Zelanda Ensenya taronja amb la Creu de Sant Jordi al quarter, i sobre el vol un llibre obert coronat per una corona de Sant Eduard i envoltat per les quatre estrelles de la Creu del Sud de la bandera nacional de Nova Zelanda.

Municipals modifica

Bandera Data Ús Descripció
  1980–2010 Bandera d'Auckland Formada a partir de l'escusó de l'escut d'armes de la ciutat.[14] Bandera dividida en tres parts; una cornucòpia daurada sobre fons blau al quarter superior esquerra; un pic i una pala encreuats sobre fons vermell; i a la meitat inferior la silueta d'un vaixell negre sobre una estreta franja blau marí.
  1976–avui dia Bandera de Christchurch Formada a partir de l'escusó de l'escut d'armes de la ciutat.[14] Una franja superior blau marí amb quatre lymphads daurats; la part inferior de fons groc amb un xebró abaixat vermell carregant una mitra, una garba i un velló d'or. Sota el xebró dues faixes onades estretes en blau.
  1979–avui dia Bandera de Dunedin Formada a partir de l'escusó de l'escut d'armes de la ciutat.[14] Fons blanc amb una faixa viperada verda amb un rencontre de moltó i dues garbes a banda i banda; coronada per un castell de sable de tres torres sobre una roca, i sota d'ella una lymphad.
  1987–avui dia Bandera de Nelson Formada a partir de l'escusó de l'escut d'armes de la ciutat. El terç superior de la bandera és blau cel amb una mitra, els 2/3 inferiors són faixes ondades de blanc i blau amb una creu grega florejada treta de l'escut d'armes del cotraalmirall britànic Horatio Nelson.
  2004–avui dia Bandera d'Otago Bandera amb partició en viperat, sent la part superior blava i la inferior groga. Cadascuna d'elles carrega un estel de vuit puntes amb el color contraposat.
  1990–avui dia Bandera de Palmerston North Bandera de camp blanc amb l'escut centrat i envoltat pel text en negre "City of Palmerston North" a dalt i "New Zealand" a baix.
  1962–avui dia Bandera de Wellington Formada a partir de l'escusó de l'escut d'armes de la ciutat.[14] Bandera de camp groc amb una creu negra i un disc blau centrat amb una lymphad que carrega un dofí nedant a la vela.[15]

Propostes modifica

Per a l'Illa del Sud modifica

Bandera Data Ús Descripció
  1997 Proposta de James Dignan La bandera conté la creu del sud de la bandera nacional, un vincle amb Nova Zelanda. El blanc i el verd representen les muntanyes, els Alps Neozelandesos, les terres de conreu i els boscos pels quals és famosa i dels quals obté gran part dels seus ingressos.[16]
  Proposta de Dean Thomas Ensenya blanca per a representar els cims nevats dels Alps Neozelandesos. La franja inferior vermella representa el color tradicional tant dels maoris com de l'Imperi Britànic, que van donar forma a la nació. La inscripció "TE WAI POENAMU" és el nom maori de l'illa del Sud i copia diverses banderes maoris que portaven inscripcions similars.[16]
  Proposta de Richard Prosser Anomenada New Munster Cross i promoguda pel lobby polític South Island First[17] i el New Munster Party. Consisteix en una creu nòrdica de color verd fimbriada en blau sobre fons blanc que representa els Alps neozelandesos, el verd representa l'exuberant vegetació i les terres de cultiu de l'illa del Sud i el blau representa l'oceà.[18]

Referències modifica

  1. ↑ «United Tribes flag» (en anglès). Ministry for Culture and Heritage. Arxivat de l'original el 31 de maig 2020. [Consulta: 20 gener 2023].
  2. ↑ «United Tribes flag» (en anglès). New Zealand History. Government of New Zealand. [Consulta: 20 gener 2023].
  3. ↑ «THE NEW ZEALAND ROYAL STANDARD» (en anglès). An Encyclopaedia of New Zealand. [Consulta: 9 gener 2023].
  4. ↑ «The Governor-General's Flag» (en anglès). Government House. New Zealans Government. [Consulta: 9 gener 2023].
  5. ↑ «The Cook Islands Ensign» (en anglès). Government of the Cook Islands. [Consulta: 9 gener 2023].
  6. ↑ «Niue». Flags Of The World. [Consulta: 9 gener 2023].
  7. ↑ «Tokelau Flag and National Symbol» (en anglès). Government of Tokelau. [Consulta: 9 gener 2023].
  8. ↑ «Kopinga marae opening» (en anglès). Te Ara. The Enciplopedia of New Zealand. [Consulta: 20 gener 2023].
  9. ↑ «Ross Dependency». American Legal Publishing Corporation. Arxivat de l'original el 13 abril 2018. [Consulta: 2 novembre 2022].
  10. ↑ «The National Māori flag» (en anglès). Ministry for Culture and Heritage. [Consulta: 20 gener 2023].
  11. ↑ MANA Editor «The Māori Flag – a Symbol of Liberation and Identity» (en anglès). MANA News, 19-07-2018 [Consulta: 24 gener 2023].
  12. ↑ Johnston, Martin «Solemn dawn ceremony to remember the end of the Bastion Point occupation in Auckland» (en anglès). New Zealand Herald, 24-05-2018 [Consulta: 24 gener 2023].
  13. ↑ Landa, Juan «Por qué el símbolo de los All Blacks es una hoja» (en castellà). El Cronista [Consulta: 21 gener 2023].
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 «Civic coats of arms. Auckland, Wellington, Christchurch, Dunedin,» (en anglès). The Encyclopedia of New Zealand. [Consulta: 24 gener 2023].
  15. ↑ Desmarais, Felix «Time to revive the flag? No not that one – the Wellington one» (en anglès). Stuff, 12-11-2019 [Consulta: 21 gener 2023].
  16. ↑ 16,0 16,1 «New Zealand - Flag proposals for the South Island» (en anglès). Flags Of The World. [Consulta: 23 gener 2023].
  17. ↑ «SOUTH ISLAND FIRST» (en anglès). 2011 Amber House Limited.. [Consulta: 23 gener 2023].
  18. ↑ Price, Mark «Independent thinking» (en anglès). Otago Daily Times, 10-12-2011 [Consulta: 23 gener 2023].

Bibliografia modifica

  • Mulholland, Malcolm. New Zealand Flag Facts (PDF). New Zealand Flag Consideration Panel, 2016. Wellington. 150 pàgines. ISBN 9780473351458
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llista_de_les_banderes_de_Nova_Zelanda&oldid=32955530»