Obre el menú principal

Lluís Sitjar Castellà

polític falangista i dirigent esportiu mallorquí

Lluís Sitjar Castellà (16 d'agost de 1900, Porreres - 21 de desembre de 1956, Palma) fou un dirigent esportiu mallorquí, president del Club Deportivo Mallorca en diverses etapes, i polític membre de la Falange Española, amb els quals membres organitzà els assassinats de dirigents de partits d'esquerres al cementeri de Porreres durant la Guerra Civil.

Infotaula de personaLluís Sitjar Castellà
Biografia
Naixement 16 agost 1900
Porreres
Mort 21 desembre 1956 (56 anys)
Palma
Escudo de Palma de Mallorca.svg  Regidor de l'Ajuntament de Palma 

Activitat
Ocupació Polític i terratinent
Partit Falange Espanyola de les JONS
Partit Regionalista de Mallorca
Modifica les dades a Wikidata

Fill d'un terratinent propietari de la possessió d'es Monjos a Porreres, Lluís Sitjar formà part de la junta directiva de la Real Sociedad Alfonso XIII entre 1924-1926. Posteriorment assumí la presidència de l'entitat en dues etapes, 1926-1927 i 1930-1933 (durant aquest període es canvià el nom per Club Deportivo Mallorca).[1]

Durant la Segona República Espanyola fou membre del Partit Regionalista de Mallorca intervenint a la política de Palma i Porreres. El 4 de juny de 1933 sortia de missa a Porreres quan fou tirotejat per Andreu Obrador "Nas de Xot", un boter de família humil. Una bala li quedà allotjada al paladar i de manera increïble Sitjar aconseguí sobreviure. Sembla que tots dos mantenien diferències des de feia temps.[2] Entre 1933 i 1936 fou regidor de l'Ajuntament de Palma.[3]

La façana posterior de l'oratori de la Santa Creu de Porreres on els falangistes de Lluís Sitjar metrallaven a republicans d'esquerres

Un cop triomfà el cop d'estat del 18 de juliol de 1936 es passà a la Falange Española, de la qual en fou un dirigent destacat a Palma i especialment a Porreres, on gaudia d'una important quota de poder pel fet de ser l'hereu de la nissaga de propietaris de la possessió d'es Monjos. També fou propietari de la possessió d'Alcoraia a Montuïri.

A partir del setembre i octubre del 1936, amb els nomenaments de Mateu Torres i Francisco Barrado com a nou Governador Civil i cap de seguretat de la Falange respectivament, s'intensificà la repressió contra sindicalistes i membres dels partits d'esquerres, però d'una manera més ràpida i d'amagat a diferència de com s'havia actuat els primers mesos de la Guerra Civil. De forma regular grups de presos eren oficialment alliberats de les presons de Palma, però escamots de falangistes els traslladaven a Porreres on Lluís Sitjar tenia organitzat metrallar-los davant d'una paret de l'Oratori de la Santa Creu del cementeri de Porreres. Una vegada morts eren enterrats en fosses comunes al mateix cementeri.[4][5] Entre els afusellats hi ha Aurora Picornell, Joan Monserrat, Tomàs Seguí, etc.[6]

Un cop acabada la Guerra Civil fou altre cop regidor de Palma (1940-1943).[3] Entre 1943 i 1946 retornà a la presidència del Reial Mallorca aconseguint l'ascens de l'equip a la segona divisió nacional i construí l'estadi del Fortí. A començaments de la dècada dels 50 intercedí per salvar el club de la desaparició. L'any 1955 l'estadi del Fortí fou batejat com a Estadio Luis Sitjar. Morí el 21 de desembre de 1956, després de passar els darrers tretze anys de vida assegut en una cadira de rodes a causa d'una polineuropatia.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Biografía de Lluís Sitjar | RCDM.es ⚽✌» (en es), 23-01-2018. [Consulta: 7 juliol 2019].
  2. Capellà, L. «Burlaren el destí». Diari Balears, 04-06-2008.
  3. 3,0 3,1 «Lluís Sitjar i Castellà | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 juliol 2019].
  4. Sansó, S. «Un libro para entender el enigma de Porreres» (en es). Diario de Mallorca, 26-04-2010. [Consulta: 7 juliol 2019].
  5. Barceló, M. «Per què Porreres?». Ara Balears, 15-12-2017.
  6. Capellà, Llorenç.. Diccionari vermell. Palma de Mallorca: Moll, 1989. ISBN 8427306032.