Lluís Soler i Terol
Lluís Soler i Terol (València, 1888 - Manresa, 23 de setembre de 1958) va ser un advocat, doctor en Medicina, en Dret i en Filosofia i Lletres, i investigador i dramaturg valencià.[1][2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1888  València |
| Mort | 23 setembre 1958 (69/70 anys) Manresa (Bages) |
| Activitat | |
| Ocupació | advocat, investigador, dramaturg |
| Família | |
| Pare | Leonci Soler i March |
Biografia modifica
Fill del senador reial i diputat a Corts Leonci Soler i March i d'Empar Terol i Cucurella, casat el 1914 amb la noble Mercè de Puig i de Pallejà,[3] va publicar diverses obres d'investigació, com Perot Rocaguinarda (1909) i Igualada i les batalles del Bruc (1930). També és l'autor de diverses obres dramàtiques, entre les quals la tragèdia en vers Màners (1919).[1] Entre els anys 1928 i 1934 va publicar diversos articles a "Ideari d'Art i Cultura Civtat", "El Pla de Bages", "El Dia d'Igualada" i "La Gaseta Comarcal" i "El Dia, Diari Republicà d'Esquerra" de Manresa.[2]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Lluís Soler i Terol». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 «Lluís Soler i Terol (1888·1958)». Civtat.cat Ideari d'Art i cultura [Consulta: 17 agost 2018].
- ↑ «Contrajeron matrimonio el joven abogado don Luis Soler y Terol, hijo del senador por la provincia de Barcelona don Leoncio Soler March y la señorita María de las Mercedes de Puig y de Pallejá». La Vanguardia, 18-06-1914, pàg. 2 [Consulta: 17 agost 2018].