Lluís d'Evreux (França, 3 de maig de 1276 - París, 19 de maig de 1319) va ser un príncep francès, fill del de Felip III de França, esdevingut comte d'Évreux i de Beaumont-le-Roger el 1316.

Infotaula de personaLluís d'Evreux

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Louis d'Évreux Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 maig 1276 Modifica el valor a Wikidata
Mort19 maig 1319 Modifica el valor a Wikidata (43 anys)
abadia de Longpont Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortTifus Modifica el valor a Wikidata
SepulturaConvent dels Dominics del carrer Saint-Jacques
Convent dels Cordeliers Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte d'Evreux Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Capet Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMargarida d'Artois (1300 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsFelip III Evreux, Joana d'Evreux, Carles d'Evreux, Maria d'Evreux, Margarida d'Evreux Modifica el valor a Wikidata
ParesFelip III de França Modifica el valor a Wikidata  i Maria de Brabant Modifica el valor a Wikidata
GermansMargarida de França, Blanca de França, Carles I de Valois, Felip IV de França i Lluís de França Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Goodreads character: 33605 Find a Grave: 21097 Modifica el valor a Wikidata

Primers anys modifica

Va néixer el maig de 1276,[1] únic fill mascle del segon matrimoni del rei Felip III de França i de Maria de Brabant.[2] Germanastre del futur rei Felip IV el Bell, aquest el 1316 va concedir-li els comtats d'Évreux i Beaumont-le-Roger i llurs títols de noblesa.[3] És considerat l'iniciador de la branca d'Evreux de la casa reial francesa.[4]

Matrimoni modifica

Es va casar l'any 1300 amb Margarida d'Artois, filla de Felip d'Artois, senyor de Couches, i de Blanca de Bretanya. El matrimoni va tenir la següent descendència:[1]

  • Felip (1301-1343), rei de Navarra i comte d'Évreux
  • Maria (1303-1335), duquessa consort de Brabant
  • Carles (1305-1336), comte d'Étampes
  • Margarida (1307-1350), comtessa consort d'Alvèrnia
  • Joana (1310-1371), reina consort de França

Activitat política modifica

Home educat en qüestions de religió i estat, durant el conflicte entre el papa Bonifaci VIII i el rei Felip IV, Lluís sempre va defensar el dret de l'Estat contra l'església i va donar suport al seu germanastre, per tal de mantenir les llibertats de l'església francesa, per tal de no dependre de Roma. La seva eloqüència va ser digna d'admiració per part del rei i la cort durant l'obertura dels Estats Generals de París el 1303.[5]

Va participar a diverses campanyes i batalles a Flandes de 1297, a la batalla de Mons-en-Pévèle el 1304,[4] i també el 1315.

Mort modifica

Va morir el 19 de maig de 1319.[1]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Moreri, Louis. Le grand dictionnaire historique, ou Le mêlange curieux de l'histoire sacrée et profane (en francès). París: Chez François Pitteri, 1745, p. 584. 
  2. Taylor, William C. A History of France and Normandy (en anglès). Londres: Whittaker & Co., 1844, p. 407. 
  3. Winkles, Benjamin. French Cathedrals: With a Historical and Descriptive Account (en anglès). Londres: Charles Tilt, 1837, p. 129. 
  4. 4,0 4,1 Moreri, Louis; Bohun, Edmund. «Lewis of France». A: The Great Historical, Geographical and Poetical Dictionary... (en anglès). Londres: Henry Rhodes, 1694. 
  5. Lange, Grégoire Jacques. Éphémérides normandes, ou, Recueil chronologique, historique et monumental sur la Normandie (en francès). vol. 1. Caen: Bonneserre, Mancel et Trébutien, 1833, p. 334-335. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lluís d'Evreux